El rebut de la llum serà entre un 4,6% i un 9,9% de mitjana més barat
Tant els descomptes del bo social, que el Govern prorroga un altre any, com els impostos es mantenen sense canvis
El preu de l’electricitat en el mercat majorista va tancar el 2025 a una mitjana de 65 euros per megawatt hora (MWh), cinc euros més que l’any anterior, però lluny dels més de 100 euros de la crisi energètica (2021 i 2022). I la previsió que reflecteix el mercat de futurs (OMIP) és que el 2026 serà més barat que el 2025, amb un preu d’uns 56 euros per MWh. En el mercat de futurs, elèctriques i traders compren i venen electricitat amb entrega en un termini establert (en aquest cas mesos), de manera que serveix com una aproximació dels preus esperats pel sector.
Aquests 56 euros per MWh són el preu base, el cost de l’energia en el mercat majorista, però en la factura de la llum s’hi introdueixen altres variables, així com una sèrie de components (peatges, càrrecs i impostos) que fan pujar aquesta quantitat. Amb tot, segons les estimacions del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el rebut elèctric el 2026 serà entre un 4,66% i un 9,91% de mitjana més barat que el de l’any passat.
D’una banda, per calcular el preu de l’energia que s’inclou en la factura durant el 2025 es va utilitzar un 60% de preu diari i un 40% de preu a futur, però el 2026 aquestes taxes canviaran per ponderar un 45% de preu diari i un 55% de preu a futur. La referència de preus dels mercats a futur, al seu torn, està integrada per una cistella de productes a termini amb diferent horitzó temporal: el 10% correspondria al producte mensual; el 36%, al producte trimestral, i el 54%, al producte anual.
L’impacte d’aquest canvi depèn de moltes variables, però com a norma general un pes més gran del mercat de futurs en el preu de la llum abarateix el cost en moments de pics de preus en el mercat diari i l’encareix quan els preus són molt baixos.
Peatges i càrrecs
D’altra banda, els peatges baixen un 1,3%, però pugen els càrrecs un 10,5%. El primer fa referència al cost de transportar i distribuir l’electricitat des dels centres de producció als de consum (llars i empreses), i els segons cobreixen qüestions relacionades amb la política energètica, com la retribució de les renovables històriques, l’amortització del deute generat entre el 2000 i el 2013 per dèficit de tarifa i el cost extra a les illes, Ceuta i Melilla.
Notícies relacionadesSegons l’Organització de Consumidors i Usuaris, una llar mitjana que tingui 4,6 quilowatts (kW) i gasti 3.500 kWh a l’any pagarà 15,03 euros més per aquests conceptes regulats. És una pujada de l’1,8% sobre una factura mitjana d’una llar amb la tarifa PVPC. El Govern, però, afirma que la factura serà més barata perquè la baixada del cost de l’electricitat compensarà la pujada d’aquests conceptes regulats. El ministeri calcula que la factura serà un 4,66% més barata de mitjana per a un consumidor residencial, un 4,95% més assequible per a una pime i un 8,55% menys per a un industrial.
Tant els descomptes del bo social, que el Govern prorroga un altre any, com els impostos es mantenen sense canvis. El rebut de la llum està gravat amb un 21% d’IVA i un 5,11% de l’impost especial de l’electricitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cap d’Any Unes 115.000 persones reben l’any 2026 a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona
- Incendi mortal Així és Crans-Montana, l’exclusiva estació alpina sacsejada per la tragèdia de Cap d’Any
- Assentament Suport a Albiol pel desallotjament de Badalona
- Resum de l’any cultural Els millors llibres del 2025
- La fam com a arma de guerra
