De l’obra al Camp Nou al pis rusc

A casa d’en Mert, en Zeki, l’Izzet, en Serkan i en Mehmet hi ha més persones que cadires i gairebé el doble d’habitants que habitacions. En un pis de l’Hospitalet de Llobregat que no deu superar 60 metres quadrats hi viuen cinc homes vinguts des de Turquia que fa un any que treballen en la remodelació del Camp Nou. Van a dues persones per habitació, excepte la de l’Izzet, que és tan estreta que només hi cap un llit.

"He treballat construint centrals nuclears a Turquia, edificis i carreteres a l’Uzbekistan, Alemanya i Polònia i no m’havien tractat mai així", explica l’Izzet, el més veterà del grup. Aquests cinc obrers van ser portats de Turquia fa un any per l’empresa Extreme Works, una de les desenes de subcontractes que opera al Camp Nou per a la constructora Limak, també turca.

En altres apartaments, una mica més grans, hi conviuen fins a 12 persones. "Al principi aquí érem set al pis, a l’habitació on ara hi ha dos llits hi havia un llit i una llitera, un altre dormia al sofà... Era insostenible. Fins que no es van queixar els veïns no en van moure dos cap a l’altre pis", expliquen. El tour pel seu pis s’acaba ràpid.

Fa gairebé un any que aquests cinc treballadors treballen a les obres del Camp Nou. Work, house, sleep (‘feina, casa, dormir’), així sintetitzen el temps que fa que s’estan a Barcelona. Dos són soldadors, dos electricistes més i un altre tècnic de prevenció de riscos laborals. Treballadors qualificats que fa uns quants anys que es guanyen la vida d’obra en obra per tot Europa o Àsia i enviant diners a la família. Guanyen un salari d’uns 2.000 euros, sense donar-se d’alta a la Seguretat Social espanyola; un portaveu d’Extreme Works afirma que sí que hi estan donats en la turca.

Pressions

"No havíem treballat mai tan durament com aquí. En altres obres les habitacions són individuals, les jornades més curtes i no és obligatori treballar els caps de setmana. Aquí tot han sigut pressions per acabar l’estadi ràpid", afirmen. "Les condicions higièniques a l’obra són inhumanes, no tenim aigua potable i els lavabos... He estat a moltes obres i en aquest lavabo només hi entraria si en depengués la meva vida", afirma Izzet. Fins ara aquests treballadors han anat tolerant qüestions com aquestes. "Si et queixaves gaire et deien que podies triar no tornar l’endemà. No podem tornar a Turquia sense diners", afirmen.

Notícies relacionades

Dotze empreses es reparteixen els llums ‘d’autor’ de Nadal

Rafael Ruiz i Pedro Calef, Ebro EV Motors: "Ebro ja dona feina a gairebé 3.000 persones a Espanya"

El conflicte frontal amb la direcció d’Extreme Works va començar fa unes setmanes, quan diversos treballadors volien tornar a casa per visitar la família i es van adonar que els seus permisos de residència estaven caducats. "Ens van enganyar. Quan ens van portar aquí ens van dir que tot estava arreglat, que tot seria legal, i no va ser pas així. Si ho haguéssim sabut, no hauríem vingut", afirmen. Un portaveu d’Extreme Works afirma que la "majoria" de treballadors van venir amb tots els permisos en regla i a través de mecanismes regulats de trasllat d’empleats, si bé reconeix que "alguns" operaris potser han treballat aquests mesos sense tota la documentació.

La Generalitat ultima una investigació, que presumiblement notificarà a les parts els pròxims dies. A l’espera de la resolució, en Mert, en Zeki, l’Izzet, en Serkan i en Mehmet estan acomiadats. Van ser cessats quan van reclamar a l’empresa que regularitzés la seva situació, igual com desenes de companys. Viuen angoixats aquests dies. Habiten un pis llogat per l’empresa que els ha acomiadat i desconeixen si aquesta continua pagant o no la renda. "Ens van enganyar i ara ens volen deixar a l’estacada, sense drets ni res. Es pensen que som els seus esclaus", clamen.