La banca, contra el límit a la concessió de préstecs que estudia Escrivá

El sector financer va fer arribar la seva posició a l’organisme governat per José Luis Escrivá a l’estiu, quan aquest directiu va sotmetre a informació pública la seva decisió d’apujar del 0,5% a l’1% el coixí de capital anticíclic que han de reservar els bancs del país (una guardiola per afrontar potencials pèrdues futures). Tot i que no era l’objecte del tràmit, els bancs es van anticipar i van mostrar el seu rebuig de la possible imposició de límits en la concessió de préstecs.

"Es considera que la menció, en l’Informe d’Estabilitat Financera de la primavera del 2025, que hi ha un consens creixent sobre la necessitat de tenir activats uns límits macroprudencials sobre les condicions de concessió de préstecs no està en línia amb la situació actual de risc sistèmic cíclic intermedi", va defensar el sector, segons va revelar el Banc d’Espanya a principis d’octubre en un resum de les al·legacions que va rebre. Diverses fonts bancàries consultades per aquest diari confirmen que aquesta continua sent la posició predominant de la banca.

Anys en debat

Tot i que ha guanyat notorietat en els últims mesos, es tracta d’una qüestió que ve de lluny. El 2018 i el 2019, el Govern va dotar el Banc d’Espanya d’un paquet de noves eines per evitar bombolles de crèdit que emanen dels canvis reguladors impulsats a escala global i europea a conseqüència de la crisi financera internacional iniciada el 2008. El supervisor les va fer operatives mitjançant una normativa pròpia (circular) a finals del 2021, però no les ha posades mai en marxa.

Amb tot, el debat intern en l’organisme sobre la possibilitat d’activar-les ja va començar sota el mandat de l’anterior governador, Pablo Hernández de Cos. Part de la cúpula de la institució era partidària de posar-les en marxa fa dos o tres anys per "garantir la qualitat futura de la cartera de crèdit i el balanç" dels bancs. Però l’avui director general del Banc de Pagaments Internacionals (BIS) de Basilea va optar per activar el coixí de capital anticíclic, una altra eina sorgida de la crisi financera per millorar la resistència del sector financer davant de futures crisis.

Quan Escrivá va arribar al càrrec de governador el setembre de l’any passat, es va trobar que Espanya era un dels pocs països dels 21 de la zona euro que no tenia aquestes mesures activades, juntament amb Itàlia i Alemanya (que no té límits a la concessió, però sí un coixí de capital específic vinculat a les hipoteques). A això s’hi afegia que la Junta Europea de Risc Sistèmic (JERS, el supervisor que vetlla per l’estabilitat financera conjunta de la UE) havia instat uns mesos abans el Banc d’Espanya a activar-les, una crida a la qual s’ha sumat recentment el Fons Monetari Internacional (FMI).

Analitzar-ho "molt més"

Davant d’aquesta pressió internacional, el Banc d’Espanya va anunciar a finals de maig que estava "avançant en el desenvolupament del marc de seguiment i calibratge dels límits sobre les condicions de concessió de préstecs" i estava "avaluant-ne l’activació". En aquesta mateixa línia, Escrivá va anunciar posteriorment a diversos banquers i a la JERS que també n’estava analitzant l’activació, segons sostenen fonts del sector. Tot i això, durant les últimes setmanes sembla que aquesta possibilitat s’ha refredat: "S’ha d’analitzar molt més", va afirmar el governador la setmana passada en un acte de la Pimec.

Notícies relacionades

Hisenda amplia el seu radar i podrà monitoritzar a partir del 2026 tots els pagaments amb Bizum i targeta

Cinc presidents autonòmics i una vintena de consellers, protagonistes al fòrum ‘España 360’

El Banc d’Espanya és conscient que es tracta de mesures especialment "complicades perquè afecten l’accés a l’habitatge" quan s’apliquen a les hipoteques, com va admetre al maig el seu director d’estabilitat financera, Daniel Pérez Cid. A això s’hi ha d’afegir que no és urgent aplicar-les per resoldre un problema, sinó que tindrien un caràcter preventiu, ja que els "estàndards de concessió creditícia no indiquen signes de relaxació significativa", com va consignar en el nou informe d’estabilitat financera de fa uns dies.

A això últim s’aferra el sector bancari per defensar que els límits són innecessaris. "L’increment dels preus de l’habitatge és a causa d’un desfasament entre oferta i demanda, però ara mateix no veiem una bombolla preocupant. Respecte als criteris de concessió, el més beneficiós és que les entitats els utilitzin amb el seu millor criteri per a la concessió d’hipoteques perquè protegeix el client i l’entitat", diu César González-Bueno, conseller delegat del Sabadell.