Daron Acemoglu : "La UE s’està debilitant, i la raó és senzilla: la tecnologia"

Penso que estem en un moment de policrisi, en el sentit que la IA, la desigualtat, els desequilibris macroeconòmics, les amenaces a la democràcia, el canvi climàtic, el canvi demogràfic i l’envelliment molt ràpid, tot això, afectarà el món. I molts d’aquests factors castigaran amb més duresa les poblacions vulnerables. Però no penso que estiguem en un punt "insostenible» en el sentit que hàgim d’assistir a un col·lapse imminent. La manera correcta de veure-ho és que estem enmig d’un període molt turbulent en què, en els pròxims 10 o 20 anys, hi haurà moltíssims canvis importants en l’economia mundial i hem d’estar preparats per a quan arribin.

La insostenibilitat sembla que està de moda. Als Estats Units, per exemple, amb un retrocés no només en l’agenda mediambiental. ¿Hem d’assumir que els anys que li queden a Trump seran anys de retrocés o que encara hi pot haver batalla?

Donald Trump és una amenaça real per a la democràcia i per a les institucions dels EUA. I va fer molt mal durant el primer mandat. Però n’ha fet moltíssim més el primer any de la seva segona administració, i encara li queden tres anys. Tres anys és prou temps per introduir canvis fonamentals en les institucions nord-americanes. Això és realment molt important. ¿Què podem fer enfront d’aquesta amenaça? No res. La gent a Espanya no pot fer res. La gent a Europa no pot fer res. És un problema domèstic. Si en les eleccions de mig mandat hi hagués un gir fort cap al Partit Demòcrata i la Cambra de Representants canviés de mans, això frenaria part d’aquestes amenaces. Però em fa l’efecte que estem en un període de riscos molt i molt seriosos per a la democràcia nord-americana.

I en aquest nou tauler geopolític, ¿la Unió Europea parteix d’una posició més feble?

Sí, penso que la UE s’està debilitant, i per una raó molt senzilla: la tecnologia, especialment la intel·ligència artificial i les tecnologies digitals, s’ha tornat molt més importants tant per al dinamisme econòmic com per a l’avantatge estratègic geopolític. I Europa s’ha quedat enrere en tecnologia digital, i també s’ha quedat realment enrere en IA. Europa té un compromís més gran amb la democràcia i amb els drets civils i humans que no pas, sens dubte, la Xina, les economies en desenvolupament i, fins i tot, els EUA. Però Europa s’ha de mantenir ferma: la seva economia ha de ser més dinàmica i les seves institucions, més fortes. I tot això exigeix feina. En particular en IA, Europa ha de fer una cosa que costa molt: mantenir els seus valors –i no seguir els EUA en el seu "capitalisme de salvatge oest» aplicat a la IA– i, alhora, liderar molta més inversió i innovació.

¿Hi ha un problema de sobreregulació en aquest sentit?

Sí, la UE ha sobreregulat la IA, i ho ha fet sense fomentar la innovació. L’objectiu hauria de ser: volem una indústria d’IA més potent i hem de facilitar aquesta innovació, però oferint incentius perquè vagi en la bona direcció: no contra les persones, sinó a favor.

¿Hem vist la pitjor cara del proteccionisme o la guerra comercial continuarà escalant?

Encara no hem vist tots els efectes del proteccionisme. Els aranzels encara no han provocat grans pujades de preus, però ho faran a mesura que el conjunt dels béns importats es torni més car als EUA. I si algunes cadenes de subministrament col·lapsen de veritat per culpa dels aranzels, això podria generar molts més costos i dificultats econòmiques als EUA i a la resta del món.

¿Diria que aquesta és la principal amenaça per a l’economia?

Depèn del que entenguem per "amenaça per a l’economia». Penso que és una amenaça multidimensional. La IA és el risc més gran per a l’ocupació i per a la desigualtat, així que continuaria situant-la dalt de tot de la llista. Però no crec que provoqui una gran recessió.

¿Europa no camina cap a una dependència creixent d’Àsia?

No ho crec. L’economia europea encara és forta en molts sectors, i les seves institucions són molt sòlides. Penso que Europa mirarà d’equilibrar-se entre Àsia i els EUA.

¿Quin balanç fa d’Espanya?

Espanya és una de les històries d’èxit en la transició d’una dictadura a una democràcia, i ho va fer d’una manera relativament suau. Però si mirem l’historial econòmic dels últims, diguem-ne, 35 anys, no ha sigut perfecte. El creixement de la productivitat continua sent molt lent a Europa i a Espanya. Crear més ocupació i, sobretot, bons llocs de treball és un gran desafiament. Són problemes amb què ha de bregar cada país. Per això, si la IA pogués obrir més possibilitats per crear ocupació o millorar la productivitat, realment seria una cosa molt positiva.

L’accés a l’habitatge és el gran problema del país i, especialment, dels joves. Coincideix amb l’auge de l’extrema dreta en les noves generacions.

S’observa una polarització dels joves a tot arreu. La globalització ha provocat un canvi cultural molt ràpid, i també molta més desigualtat econòmica. Entre els joves hi ha la sensació que no tindran accés a una vida còmoda i a llocs de treball de qualitat. I l’habitatge és part d’això, per descomptat. És un dels grans reptes.

Fa unes setmanes es va posar punt final a l’opa del BBVA sobre el Sabadell, que no va prosperar malgrat que el BCE la va autoritzar sense condicions. La comissària europea de serveis financers va dir que "Europa necessita bancs més grans per competir amb els dels EUA i la Xina».

La filosofia que s’ha d’apuntalar en les grans corporacions de la UE és una aposta perdedora. Fa falta més competència, i no pas donar més protecció a institucions que ja existeixen. A la UE hi ha, efectivament, ineficiències en el sistema bancari que s’han de resoldre, i més competència seria una bona cosa, però no a través de reforçar encara més els grans bancs.

¿Creu que està en risc l’accés a finançament competitiu?

Sí. Si els grans bancs es tornen massa dominants, el crèdit s’encarirà i les petites i mitjanes empreses s’enfrontaran a un cost de finançament més alt.

¿Com es pot capgirar l’auge de la concentració del poder?

Cas per cas. És essencial que el procés democràtic prevalgui i que no quedi subordinat al poder d’unes quantes empreses.

Notícies relacionades

Tres empreses catalanes i una ONG madrilenya expliquen com s’han adaptat al nou registre horari digital: del caos dels fulls d’Excel a l’eficiència amb Clockio

Espanya és una de les economies de la UE que més creixen, però no en salaris

Les organitzacions intergovernamentals, ¿tenen entitat per millorar el món?

No n’hi ha prou i gairebé no tenen poder. I si tenen alguna cosa, sol ser sota la influència dels EUA o la Xina. Els desafiaments són globals, però no tenim institucions supranacionals a escala global. Per això la UE és tan important: és l’exemple més exitós d’una institució supranacional que va sorgir de baix a dalt.