Recels sobre la pujada de quotes

Aquesta barcelonina té un negoci com a assessora en marca personal a altres empreses. Un dels seus últims projectes, segons explica, ha sigut planificar i dissenyar un rebranding d’una pàgina web d’una empresa de mainaderes professionals (nanny) per enfocar-la cap a clients d’alt poder adquisitiu. "Abans semblava la web d’un parvulari i els clients miraven de regatejar amb el servei; ara apunten a persones de més poder adquisitiu i han pogut apujar preus", afirma.

Durant els cinc anys que està donada d’alta a la Seguretat Social s’ha anat fent una cartera de clients per consolidar el seu negoci, però els marges que li queden són ajustats i el flux d’ingressos no li deixa més que, una vegada ha pagat despeses, impostos i quotes, entre 700 i 800 euros al mes com a beneficis. "Tinc la sort que el meu marit és assalariat i guanya més, perquè si no només amb els meus ingressos no tirem endavant. És clar que m’amoïna quina serà la meva futura pensió i que vull contribuir, ¿però si no arribo a final de mes com m’haig de preocupar de res més?", reflexiona.

La Montse reconeix que engegar el negoci li va costar i que a partir de l’any que ve les seves previsions passen per uns rendiments nets d’uns 1.500 euros. Un dels problemes principals d’autònoms quan comencen són els costos fixos, com ara la quota.

"Mantenir una quota reduïda el primer any és fonamental, però després qualsevol esforç addicional costa molt", afirma Ricard Planas, formador i consultor empresarial. Aquest enginyer de formació, després de més de dues dècades com a assalariat en companyies com Philips o Seat, va decidir muntar el seu negoci per ajudar altres treballadors per compte propi a iniciar i encarrilar el seu.

"Estic a favor que les nostres quotes s’adaptin als nostres ingressos, però l’esquema ha de ser just. No pot ser que una persona que guanya 600 o 700 euros pagui 200 euros de cotització mensual a la Seguretat Social, mentre que un que en guanya més de 6.000 només pagui 600 euros", assenyala.

La falta de progressivitat, sobre la qual la primera proposta del Govern incidia i que la segona redueix, ha sigut objecte de crítiques de les associacions d’autònoms més vinculades als sindicats (Upta i Uatae). Mentre que l’organització lligada a la patronal (ATA) ha defensat congelar totes les quotes, però està còmoda després de l’última proposta d’increment, per sota de l’IPC, del Govern.

Un dels objectius de l’Executiu en la negociació actual amb els agents socials és reforçar la sostenibilitat del sistema públic de pensions, alhora que mira de reduir la bretxa que hi ha avui dia entre assalariats i autònoms una vegada es jubilen. Mentre els primers es retiren amb prestacions contributives d’uns 1.600 euros, els segons amb prou feines arriben a 1.000 euros.

Aquesta preocupació entre el col·lectiu per quina serà la futura pensió que els quedarà existeix, però col·lideix amb els recels de deixar anar els diners que altrament anirien a la seva butxaca. "A mi ja no em queda gaire per jubilar-me i fa anys que pago més del que em correspondria per ingressos per poder assegurar-me una més bona pensió", afirma Mónica de Castro, terapeuta.

Després del fort rebuig que va provocar la primera proposta de la Seguretat Social entre el col·lectiu, els autònoms es van tornar terreny per a la batalla política i això tampoc ha agradat als implicats. "Al final et sents com una arma llancívola entre els uns i els altres", es queixa De Castro. "Jo miro d’aïllar-me d’aquestes coses", apunta Judit Mateu, també terapeuta.

"Els autònoms treballem partint de la nostra creativitat i per cultivar-la necessitem entorns segurs. I si estic pendent tota l’estona de si el Govern m’apuja la quota o que l’oposició promet no-sé-què, això em provoca desconfiança i fa que no rendeixi", afegeix.

Notícies relacionades

¡Autònoms, crideu!

Els autònoms arriben als 3,4 milions i generen el 16% del PIB

Fer més hores

Unes 153.000 persones tenen una feina a temps parcial i voldrien treballar més hores a Catalunya, segons una nova estadística creada per l’Observatori del Treball i Model Productiu a partir de dades de l’enquesta de població activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i batejada com a força de treball infrautilitzada (FTI).A més dels 373.650 desocupats oficials el 2024, la FTI incorpora tres grups addicionals: els subocupats, empleats a temps parcial que voldrien treballar més hores (152.981 persones), els inactius disponibles que no busquen feina (83.485) i els inactius que busquen feina però no estan disponibles (50.867). Aquests quatre col·lectius sumen un total de 660.983 persones a la regió, amb una taxa del 15,3%, gairebé el doble de la taxa d’atur oficial (8,9%).