Catalunya no comparteix la seva prosperitat: Les empreses guanyen un 6% més des de la crisi de preus i els seus treballadors cobren un 4% menys

La radiografia que ha presentat la central apunta que el marge de benefici de les empreses està creixent i es troba en màxims històrics. En termes de valor afegit brut (VAB), els marges han crescut un 6,1% des del 2021, quan davant el final del confinament i l’inici de la guerra a Ucraïna es va disparar l’IPC per sobre dels dos dígits. I, a l’altre costat de la balança, els salaris, descomptat l’efecte inflació, han decrescut en aquell mateix període un 4,1%. «Una cosa no pot deslligar-se de l’altra, la contenció dels salaris és a la base per entendre aquesta evolució dels marges», ha explicat Lorién Cirera, l’autor de l’estudi.

El sindicat ha extret les dades creuant xifres de l’enquesta anual de costos laborals i la recaptació derivada de l’impost de societats que paguen les companyies i que monitoritza el Ministeri d’Hisenda a través de l’observatori de marges empresarials. Aquestes últimes són dades oficials que inclouen el resultat afegit tant de grans corporacions com de microempreses.

Des de la CGT han denunciat que Catalunya i el conjunt d’Espanya viuen actualment un procés de devaluació salarial. No amb retallades de nòmines o acomiadaments, tal com va passar després de l’esclat de la bombolla immobiliària, sinó a través d’un empobriment majoritari dels treballadors, la incidència del qual es veu anestesiada per les xifres rècord tant d’ocupació com de creixement macroeconòmic.

Xifres que no són incompatibles amb la taxa d’atur més alta d’Europa o que el 18% de les llars que viuen de lloguer reconeguin alguna carència material severa, entre d’altres. «¿Què passarà quan el cicle econòmic canviï?», s’ha preguntat el secretari d’acció sindical de la CGT, Iru Moner.

De l’hostaleria a les consultores

L’informe de la CGT realitza una comparativa entre com han evolucionat els salaris a cada sector i com, en paral·lel, ho han fet els marges empresarials. La tendència, en general, és que les companyies produeixen i guanyen més que quan van començar a escalar els preus, si bé hi ha sectors rellevants en l’economia que, per la seva particular ubicació dins de l’actual conjuntura, no estan ampliant els seus beneficis, sinó al contrari. És el cas de la indústria metal·lúrgica, per exemple, que ha encadenat problemes d'estocatge, amb carència de matèries primeres i encariment dels preus de l’energia. O la indústriaquímica, llastada per un increment de la competència internacional i la desacceleració de l’efecte preu, entre d’altres.

No obstant, les dades de la majoria de sectors revelen una desproporció galopant entre uns salaris que creixen poc o directament decreixen i uns marges disparats. Un dels casos amb més urgència és el de l’hostaleria, amb unes nòmines estancades en termes reals (des del 2021 han decrescut un 0,3%), però uns marges de beneficis a l’alça (+31%). També destaquen gremis com el de les telecomunicacions, on el salari per hora ha disminuït un 8,8% mentre que la capacitat de guany ha augmentat un 26%, o les consultores, amb uns salaris que creixen (3,6%), però a un ritme sis vegades menor que els marges de beneficis (18,9%).

Notícies relacionades

Neus Guillamet: «Si unim esforç, innovació i compromís, tots hi sortim guanyant»

La francesa Silae busca la gestió de dos milions de nòmines

Des de la central han detectat que la caiguda de poder adquisitiu ha sigut més continguda en els sectors històricament més associats a pitjors condicions laborals a causa de l’efecte amortidor que han tingut les successives pujades del salari mínim interprofessional (SMI), que han revaloritzat aquest mínim llindar d’ingressos a un ritme igual o més gran que la inflació.

El sindicat, davant aquestes dades, ha anunciat que prepara una ofensiva per mirar d’augmentar la conflictivitat a les empreses i tractar, des de les vagues, disputar aquest augment dels beneficis empresarials. «Que en un context com aquest de gran creixement de beneficis aquests no estiguin repercutint en més increments salarials qüestiona les estratègies de concertació sindical. Han sigut completament insuficients», ha afirmat l’autor de l’estudi, en al·lusió a CCOO i UGT, que a Catalunya ostenten entre totes dues vuit de cada 10 delegats sindicals.