L’ATM encara la recta final per unificar metro, Bicing i pàrquings en la T-mobilitat

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) encara la recta final de la seva plataforma integrada de serveis de mobilitat (PIM), que permetrà als viatgers planificar un itinerari porta a porta combinant diferents mitjans de transport. Avui dia, els calendaris continuen sense concretar-se, però el que Manel Valdés, director de l’ATM, té clar és que aquesta aposta per la multimodalitat va en línia amb el futur de la mobilitat. "La idea és fomentar la màxima multimodalitat possible, de manera que les persones puguin anar d’una manera i tornar d’una altra, cosa que els permetrà prescindir del cotxe", explica Valdés en una conversa amb EL PERIÓDICO en el marc del cicle de ponències de Mobility que va tenir lloc ahir en la BNEW, que se celebra en el DFactory fins dijous.

De moment, el més pròxim que pot trobar (i utilitzar) el ciutadà corrent és l’aplicació Mou-te, disponible per a dispositius iOs i Android des de l’any 2022. Aquesta eina ja permet buscar les millors rutes en transport públic –tren, bus, metro i tramvia– i, progressivament, incorporarà altres serveis vinculats a llicències públiques gestionades per operadors privats, com el transport a demanda o la bicicleta pública. Tot i que el seu àmbit de cobertura sigui en àmbit català, Valdés trasllada que el 95% dels desplaçaments en transport públic que es registren en aquesta aplicació es fan en l’àmbit de Barcelona, "en àmbit autonòmic l’oferta de transport públic continua sent baixa".

Llavors, ¿què podem esperar d’aquesta nova PIM? Doncs la diferència clau amb planificadors privats com Google Maps o Waze arrela en la possibilitat de validar títols de transport a través de la T-mobilitat. "El mateix títol de l’usuari –sigui digital al telèfon, en plàstic o en cartró– podrà servir per accedir al Bicing, obrir aparcaments vinculats a Smou o validar el transport públic", va detallar Valdés.

No es tracta, insisteix, de competir amb plataformes privades, sinó d’oferir una capa pública de dades de qualitat, accessible per a tots els operadors. "La funcionalitat permetria distanciar-se de l’oferta dels planificadors privats, però això passa, bàsicament, perquè aquests últims no s’encarreguen de la validació del transport públic", apunta Valdés.

De fet, la PIM seria la següent fase natural de la T-mobilitat una vegada completada la integració tarifària en tot el territori català, anunciada recentment pel Govern. L’objectiu final és que, mitjançant una sola aplicació i un únic títol de transport, qualsevol persona que vingui des de Vic, Lleida o Figueres pugui enllaçar un bus interurbà o un tren amb metro, bus urbà o serveis de sharing a Barcelona.

Reptes i cooperació

Aquell futur està més a prop que mai, però Valdés no s’atreveix a compartir un calendari concret. Explica, això sí, que ara estan treballant en la part d’integració i en el sistema de visualització. Així, si avui dia cada operador disposa de la seva pròpia aplicació o pàgina web –Renfe ha desenvolupat Dōcō, TMB integra metro i bus de la capital catalana, AMB Mobilitat agrupa serveis metropolitans i Smou centralitza l’oferta de Bicing, taxis, aparcaments i pagament de zona blava i verda– la PIM aspira a convertir-se en un aglutinador general que ordeni tots els serveis i permeti reservar i pagar des d’un únic espai.

"Si l’usuari vol utilitzar Google, Waze o qualsevol altra plataforma, podrà fer-ho amb informació de qualitat", afirma Valdés. En aquest procés, l’ATM treballa en col·laboració amb la Generalitat i amb proveïdors tecnològics de transport a la demanda per integrar els seus sistemes. La complexitat tècnica i la necessitat de coordinació entre actors públics i privats constitueixen, ara com ara, els principals reptes.

Preguntat sobre si estan prenent alguna ciutat europea com a exemple, Valdés apunta que més que copiar una ciutat concreta, el treball es comparteix en xarxes com l’European Metropolitan Transport Authorities (EMTA), on diferents autoritats de transport posen en comú iniciatives. La visió de futur, assegura, passa per la multimodalitat. "Ara mateix aquesta realitat només existeix a Barcelona, però amb el creixement demogràfic de les pròximes dècades serà imprescindible ampliar el transport públic eficient".

Un soci "important"

Notícies relacionades

La inflació escala dues dècimes al setembre i es col·loca en el 2,9%

Lidl ocuparà 400 persones al seu nou macromagatzem de Martorell

Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va alertar que des de la Generalitat no poden donar l’esquena als últims vaivens geopolítics marcats per la línia política i econòmica de Donald Trump. "Els Estats Units continuaran sent un soci important per al teixit empresarial català, però no podem consolidar la nostra dependència. Els aranzels han afectat el 4% de les exportacions catalanes amb un impacte superior als 4.000 milions. No pot minimitzar-se el cop", va dir. Per això, advoca per una obertura més gran i per diversificar les relacions comercials al màxim possible. "Penso en l’Índia, per exemple, però també el Mercosur, amb un 7% del PIB mundial. És el que des del departament d’Empresa defensem", va assenyalar.

Ho va assegurar ahir en la inauguració de la BNEW, en la qual també van participar el president del Parlament, Josep Rull; la tinenta d’alcalde de Barcelona, Raquel Gil; el delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué. Si la internacionalització de les empreses és una de les estratègies clau en aquesta nova economia, també ho són la digitalització, la industrialització i la descarbonització com a norma transversal per a tot el teixit productiu. "La volatilitat i la incertesa seran la nova normalitat; cal adaptar-s’hi des de tots els àmbits", va apuntar Sàmper.