Ebro, la nova aposta de cotxe espanyol (i xinès)

EV Motors produeix juntament amb els seus socis xinesos del Grup Chery tres models i ben aviat iniciarà la fabricació d’un quart vehicle. Només amb la marca Ebro. L’any que ve començarà l’acoblament dels models de les marques del grup Chery, Omoda i Jaecoo. El 2024 van sortir de l’única línia de muntatge 628 cotxes i des del gener porten produïdes 9.775 unitats.

Problemes inicials

En un primer moment, la reindustrialització de la fàbrica de Nissan a Barcelona va ser un gran problema per a la mateixa Generalitat de Catalunya. Van aparèixer diverses propostes, però la del ‘hub’ de descarbonització va ser la que va acabar calant. EV Motors, de la mà de BTech, també era allà. Tota la superfície (517.000 metres quadrats) es va repartir entre diversos projectes, alguns es van posar en marxa aviat, com el de Silence (amb un pas fugaç amb Seat) i Acciona; d’altres, en canvi, van arrencar més tard. Però quatre anys després de tancar, torna a ser referència. Enrere queden els vehicles de Tess Defense, els blindats que des del Ministeri de Defensa es van arribar a proposar per a la Zona Franca.

Dins del ‘hub’ de descarbonització (D-Hub) figuraven empreses com QEV Technologies, BTech, Ronn Motor, Inzile, Volta, Tevva, Quantron i Hispano Suiza. Inicialment l’impuls semblava que el faria QEV Technologies, però l’aposta de produir furgonetes Zeroid (models acoblats procedents de la Xina) es va anar diluint fins que la companyia va vendre el 40% de les seves participacions del ‘hub’ a BTech (EV Motors), que va acabar facilitant l’arribada del grup automobilístic Chery amb la tecnologia i la inversió necessària per posar en marxa definitivament la planta.

Amb l’aposta decidida de la Generalitat i del Govern espanyol, la fàbrica de la Zona Franca va començar a treballar amb l’objectiu de produir vehicles elèctrics majoritàriament (de moment això encara no ha arribat, però arribarà). El novembre del 2024 es va firmar amb gran pompa política l’acord d’EV Motors amb Chery, i els engranatges de la línia de producció van començar a girar de nou. Al desembre ja es van vendre 28 vehicles Ebro.

Avui, Ebro representa el ressorgir de la indústria automobilística catalana que fins aquest moment encapçalava en solitari Seat. De la seva fàbrica, i en menys d’un any complet de producció, ja han sortit més de 10.000 vehicles. Amb gran part dels empleats de l’antiga planta de Nissan col·locats en la nova companyia (1.250 persones és la xifra estimada per la taula de reindustrialització de recuperació de llocs de treball), la factoria afronta ara un moment clau per al seu creixement.

Consolidada ja la marca i amb uns bons resultats comercials donada la seva projecció (de moment, només el mercat espanyol), el següent pas consisteix a arrencar conjuntament un nou nivell productiu amb la introducció en la línia de muntatge (n’hi ha només una) dels models de les marques Omoda i Jaecco, cosins germans del soci xinès Chery. Es començarà amb l’Omoda 5 i el Jaeco 7, però està previst que es vagin afegint models en funció de les necessitats de les marques per competir en territori europeu.

Ara per ara només es produeixen vehicles híbrids i de gasolina. La fabricació de vehicles 100% elèctrics d’Ebro coincidirà amb la de les versions elèctriques per Omoda i Jaecoo abans que acabi el 2026. S’estima que a finals de l’any vinent sortiran de la Zona Franca almenys vuit models diferents de cotxes, dos d’ells elèctrics. Aquest agost passat es van acoblar un total de 582 automòbils. L’objectiu és que en surtin de planta uns 150.000 cada any a finals del 2029.

Fabricar o acoblar

La producció de cotxes a la Zona Franca de la mà d’Ebro (EV Motors) s’ha considerat de segona divisió en alguns segments, més polítics que industrials. L’inici de la fabricació de vehicles, gràcies en part a l’aportació dels seus socis xinesos de Chery, s’ha basat en l’acoblament (que també es considera fabricació),una cosa que no implica el procés productiu complet. El sistema (denominat DKD) implica que, en un primer moment, els models d’Ebro surten de la planta que Chery té a Wuhu (Xina), transportats amb rodetes i sense diversos elements com les rodes, el volant i altres elements líquids.

Però ben aviat s’iniciarà el procés CKD, que suposa que els vehicles arribaran especejats i a Barcelona s’incorporaran els components restants produïts per proveïdors locals espanyols. Llavors ja es podrà considerar que són de producció europea. També es posaran en marxa, cosa que requereix una gran inversió, nous processos de soldadura, pintura i muntatge complet, fet que facilitarà que el parc de proveïdors de components local abasteixi el projecte i hi particip.

La producció de nous vehicles suposa també un altre element clau. I aquí cal citar l’anunci fa unes setmanes que Chery instal·larà un centre d’R+D (investigació i desenvolupament) a Catalunya, concretament a Cornellà de Llobregat, molt a prop de la fàbrica d’Ebro. La intenció, segellada al juliol en una visita del president de la Generalitat, Salvador Illa, a la seu de Chery a Wuhu, és que es comencin a desenvolupar elements propis per als vehicles del grup xinès pensats per al mercat europeu, un mercat en què Ebro és un dels seus principals socis. Aquest centre d’R+D completarà el que Chery ja té a Frankfurt (Alemanya).

La planta d’Ebro a la Zona Franca compta amb 250.000 metres quadrats (dels 517.000 que ocupava Nissan en el seu moment), superfície que ampliarà amb 57.000 metres quadrats més per a zona de logística. Així mateix, disposa de 75.000 metres quadrats a la planta de peces de Montcada i Reixac (que anava al paquet de reindustrialització). L’objectiu final del projecte d’EV Motors implica donar feina a 1.250 persones, procedents de la taula de reindustrialització de la planta de Nissan. Aquests més de 1.200 empleats se sumen a 800 llocs de treball indirectes més que es generen al voltant de la planta.

Múscul financer

El 14 d’octubre del 2024, EV Motors va debutar al mercat borsari BME Growth sota el ‘ticker’ (etiqueta de cotització) EBROM. Va començar a cotitzar a un preu de referència de 6,88 euros per acció, amb una valoració total de l’empresa de 329 milions. EV Motors cotitzava aquesta setmana en 8,52 euros i la seva valoració sumava 412 milions. L’entrada en borsa va ser possible després de l’èxit d’una segona ronda de finançament completat l’agost del 2024, que va recaptar 40 milions amb una sobresubscripció pròxima al 25%.

EV Motors suporta el 60% de l’accionariat a l’associació amb Chery i en l’acord s’estipula que en la producció de cotxes aquest percentatge d’Ebro també és del 60%, mentre que per als futurs models industrials el percentatge serà del 100%. Al tancament del 2024, els ingressos consolidats de la companyia van ser de 34,99 milions. L’empresa s’ha acollit als plans d’ajuda europeus, el Perte VEC, amb finançaments de 30 milions en el primer d’ells, 24 milions en el segon i 25 milions en el tercer.

El capital social d’Ebro EV Motors arriba de 158 milions aportats pels seussocis, amb una ampliació assumida el 2024. El finançament va arribar de la mà de dues entitats: Crédit Agricole (va aportar 40 milions) i Andbank (15 milions més).

L’acord estratègic industrial i de negoci amb Chery contempla la creació de dues joint ventures: d’una banda, la denominada Ebro SUV, participada majoritàriament per EV Motors, destinada a la comercialització i postvenda de vehicles SUV amb marca Ebro; i de l’altra, la inversió de Chery a la planta de Zona Franca, participada majoritàriament també per EV Motors, i que té com a finalitat la producció de models de les dues firmes automobilístiques.

Si ens endinsem en l’estructura directiva d’Ebro EV Motors, Rafael Ruiz és el president de la companyia i Pedro Calef ostenta el càrrec de CEO. Ebro Motors és la societat que inclou la producció de vehicle industrial, vehicles de passatgers, a més de ser l’accionista principal d’Ebro SUV. I és que l’objectiu d’Ebro no és només la producció de cotxes. En la seva presentació en societat al Saló Automobile Barcelona, EV Motors va mostrar la seva idea de ‘pick-up’, una proposta que continua desenvolupant i que servirà, de base, per a la seva pròxima participació en el Dakar.

L’aposta per la imatge i la consolidació d’Ebro com un dels fabricants ensenya d’Espanya ha fet que la marca es llanci a accions de patrocini de primer nivell. La primera empenta va arribar com a patrocinador oficial de les seleccions de futbol d’Espanya, tant masculina com femenina i també sub-21. Una operació que es va tancar abans de l’estiu i per la qual van pugnar diverses marques d’automoció, com els seus cosins d’Omoda i Jaecoo.

En la presentació del projecte, Pedro Calef, CEO d’Ebro, va assenyalar: «Els que teniu més anys recordareu Ebro com la marca del tractor o del camió que potser tenien els vostres pares o avis. D’aquells tractors mítics a la nostra gamma electrificada actual, hem canviat molt. Però hi ha una cosa que no ha canviat: Ebro sempre ha estat i continua estant al costat de la gent, ajudant-la a avançar. Per això volem donar suport a la selecció de futbol. És la selecció de tots».

El Dakar és una altra de les seves apostes d’imatge esportiva. La marca prendrà part en l’edició del 2026 amb un equip propi i un vehicle 4x4 sota normativa T1+, en la màxima categoria del Mundial FIA de Rally-Raid (W2RC). Per a això comptarà amb Laia Sanz, una de les figures més reconegudes i la pilot més premiada del motor a Espanya i a escala internacional.

El 2022 Ebro ja va prendre part amb un vehicle ‘buggy’ 100% elèctric com cotxe 0 al Dakar Future. «Tornar el Dakar és, per a Ebro, molt més que competir. És una declaració d’intencions: una marca amb més de 70 anys d’història que reescriu el seu present des de la categoria més alta del motorsport disposada a començar un nou capítol», expliquen des de la firma espanyola.

Gamma de models

L’actual gamma de cotxes que produeix Ebro a la planta de la Zona Franca es compon de tres models, amb versions de gasolina i també híbrides i endollables: S700, S800 i S400. Es tracta de models que deriven de la sèrie Tiggo del Grup Chery.

El primer a arribar va ser l’S700, un SUV compacte de 4,53 metres de llarg que ofereix mecàniques híbrides endollables i de gasolina amb potències que van dels 147 als 279 CV (PHEV). Destaca per un maleter de 626 litres i un alt nivell d’equipament. El seu preu arrenca en els 27.900 euros (24.090 euros amb oferta promocional) per al de gasolina i 35.679 euros per al PHEV (26.720 euros amb la promoció).

El segueix l’Ebro S800, un SUV lleugerament més gran que l’S700. Mesura 4,73 metres de longitud amb set places distribuïdes en tres files de seients. Compta amb dues versions, una de gasolina de 147 CV i una altra híbrida endollable de 279 CV i 90 quilòmetres d’autonomia elèctrica. Estan disponibles per 36.990 i 42.279 euros, respectivament, tot i que amb promocions de la firma baixa a 32.090 i 31.390 euros.

El tercer model que s’acobla a Barcelona és el nou S400, un SUV compacte del segment B de 4,32 metres de llarg que munta una única motorització híbrida de 211 CV de potència, amb un maleter de 430 litres de capacitat i un preu que comença en els 27.490 euros (22.990 euros amb l’oferta promocional vigent aquest mes).

De cara a l’any vinent, la marca començarà a produir l’S900, un SUV més gran, company del Chery Tiggo 9 i l’Omoda 9. Mesura 4,72 metres de llarg i comptarà amb un motor 1.5 turbo de gasolina, associat a tres motors elèctrics, cosa que li permetrà arribar fins als 537 CV totals de potència.

Passat comú

Com es pot veure, tot el que va, abans o després, torna. Nissan va matar Ebro a Espanya i Ebro va renéixer a les cendres de Nissan a Espanya. La fàbrica d’Ebro i la de la Nissan, que abans ocupava els mateixos terrenys, tenen un passat comú. La firma Ebro es va crear el 1954 de la mà de Motor Ibérica SA, després de la nacionalització de les fàbriques de Ford. Els seus responsables van triar el nom d’Ebro amb referència al riu més cabalós d’Espanya i van seguir la mateixa estratègia que la filial britànica de Ford havia fet servir per comercialitzar els seus camions: en el seu moment va escollir el nom Thames (en català, Tàmesi, que és el riu que travessa Londres).

Van començar amb la producció de tractors i camions Ebro. A poc a poc la marca va experimentar un gran creixement gràcies a la integració de components d’origen nacional a principis dels 60. El 1965, Motor Ibérica SA (amb Ebro) es va separar de Ford, cosa que va suposar l’arribada de Massey Ferguson, que va adquirir el 35% de la companyia espanyola i va posar a la seva disposició Perkins Hispania, la firma encarregada de construir els motors Perkins a Madrid.

Auge, caiguda i resurrecció

Entre 1967 i 1974, Motor Ibérica va comprar diferents empreses relacionades amb la producció de furgonetes, vehicles comercials, carretons elevadors i models Jeep amb llicència americana. Després de la mort del dictador Francisco Franco el 1975, amb la Transició democràtica i l’obertura de fronteres, Ebro va créixer exponencialment i va aconseguir exportar els seus productes a més de 60 països.

Notícies relacionades

Catalunya no comparteix la seva prosperitat: Les empreses guanyen un 6% més des de la crisi de preus i els seus treballadors cobren un 4% menys

Neus Guillamet: «Si unim esforç, innovació i compromís, tots hi sortim guanyant»

Les dècades dels 60 i els 70 van ser un període d’auge, amb models com el tractor Ebro 6000 i el llançament de la sèrie F de furgonetes. Però la marca va desaparèixer com a tal amb l’arribada, precisament, de Nissan. Va ser el 1987 després d’integrar-se a Nissan Motor Ibérica. Va ocupar la planta que Motor Ibérica i Nissan tenien al barri barceloní del Poblenou, concretament a l’avinguda d’Icària (llavors anomenada avinguda del Capitán López Varela), abans del seu trasllat a les actuals instal·lacions de la Zona Franca.

Ja el 2023, la marca Ebro va renéixer com a EV Motors, en col·laboració amb el fabricant xinès Chery, amb l’objectiu de produir vehicles elèctrics a escala nacional a Espanya.