Barcelona, capital de la nova economia

La nova economia no és només un canvi en el model productiu: està transformant la manera de planificar les ciutats, la forma en què la ciutadania es relaciona amb els serveis públics i el paper de Barcelona al tauler internacional. Així va quedar reflectit a la taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO i impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), en la que representants institucionals, empresarials i del sector sanitari van coincidir que innovació, sostenibilitat i talent han de caminar junts per afrontar els reptes de la pròxima dècada.

«Barcelona té tots els ingredients per jugar en la Champions de les ciutats del món», va afirmar Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB. Va remarcar que la nova economia «transforma les urbs de manera molt més profunda que l’urbanisme tradicional», a l’obligar a hibridar usos i generar infraestructures digitals al mateix nivell que les físiques. Va citar com a exemple el DFactory Barcelona, hub d’indústria 4.0 que ja voreja el 100% d’ocupació: «l’estem ampliant en 50.000 m² més, perquè les empreses creixen i necessiten espai per investigar, innovar i fabricar. Volem que sigui el cor del Districte 4.0, un espai ciutadà, cultural i obert.»

Quan falten tan sols uns dies perquè se celebri la Barcelona New Economy Week la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, va destacar que la ççtrobadaççpartitçç, que tindrà lloc del 29 de setembre al 2 d’octubre en el DFactory, reflecteix aquesta vocació d’interconnectar sectors: «No és una fira ni un congrés a l’ús, és un espai fresc i innovador que connecta mons endogàmics per generar oportunitats reals». Va destacar, a més, el valor del talent divers: «En 17.000 m² es concentren més de 30 nacionalitats, la meitat doctors en enginyeria. No parlem de metres quadrats, sinó de metres cúbics de coneixement».

Els reptes de futur

Des de la Diputació de Barcelona, el diputat adjunt de Desenvolupament Econòmic, Juan Antonio Pérez, va recalcar que l’èxit d’aquesta transformació depèn de no deixar ningú enrere: «La digitalització, la innovació social i la sostenibilitat són les tres palanques que hem d’integrar a les polítiques locals. La nostra obligació és que ningú quedi exclòs, des dels grans municipis fins als més petits de l’entorn rural». Va advertir també sobre la necessitat de reduir la fractura digital: «Hi ha sectors que se sumen ràpid, d’altres queden endarrerits, i hem d’acompanyar-los perquè la nova economia impacti positivament en la vida de les persones».

L’àmbit sanitari també va voler remarcar el seu paper com a motor de canvi. Jaume Raventós, director gerent de l’Hospital del Mar, va recordar que els hospitals «ja no són només llocs de cura, sinó espais de prevenció, investigació i innovació que milloren la vida de la ciutadania». Segons Raventós, «la salut no pot ser un compartiment estanc. La digitalització i la biotecnologia ens permeten avançar en un model on el pacient és en el centre, i això exigeix aliances amb la indústria, les start-ups i l’administració».

La captació de talent i la seva retenció va tenir també el seu protagonisme a la taula de debat. «Aquí tenim un ecosistema universitari de primer nivell, sobretot tècnic», va apuntar el director executiu de la Mobile World Capital Barcelona, Francesc Fajula, que va recalcar que «som capaços de generar un talent molt potent, però a més Barcelona és un lloc on és fàcil atraure talent internacional». Ara bé, Fajula va constatar que existeix «un gran gap» que és «la lluita pel talent, ja que Barcelona està en una situació d’alta tensió del mercat».

Crear nous perfils

Precisament, parlant de la capacitat generadora de talent, el director general de Barcelona Activa, Lorenzo Di Pietro, va defensar la importància de la formació inclusiva: «Hem de generar itineraris de capacitació que permetin a tots accedir als llocs de treball de la nova economia. No es tracta només d’atraure talent internacional, sinó de donar oportunitats als que viuen aquí i necessiten reciclar-se». I va llançar un avís: «Si no som capaços de crear perfils híbrids, que combinin coneixement tècnic amb sensibilitat social, no podrem afrontar la transformació amb garanties».

En aquest sentit, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la directora de Polítiques Socials i Igualtat, Elisabet Tejero, va reclamar situar a la ciutadania en el centre del nou planejament urbà: «Les ciutats han de ser cuidadores, inclusives i sostenibles. El nou urbanisme metropolità no pot desvincular-se de les persones, de la seva vida quotidiana i del seu dret a accedir a serveis de qualitat». Tejero va insistir que la innovació tecnològica només serà un èxit «si es tradueix en millores tangibles als barris i no augmenta les desigualtats».

Arribats a aquest punt, Francesc Fajula va defensar que «no vam competir només amb Madrid o València, sinó amb hubs internacionals de tot el món». Barcelona, va assegurar, està ben posicionada, «però hem de consolidar el nostre lideratge en salut digital, telecomunicacions i innovació tecnològica». I va afegir: «El nostre gran actiu és la suma de voluntats. Quan administracions, empreses i societat civil col·laboren, aconseguim resultats que transcendeixen el curt termini».

I precisament el tram final de la taula es va centrar en la importància de les aliances i la governança compartida. «No hi ha receptes màgiques, però sí una certesa: sols no arribarem lluny», va resumir Di Pietro. Els participants van coincidir que la magnitud dels desafiaments -des de la transició energètica fins a la integració social- exigeix un esforç conjunt i sostingut en el temps.

«En plena pandèmia tots vam veure que ens necessitàvem i això ha de mantenir-se en el temps», va apuntar Blanca Sorigué, qui va trencar una llança a favor de la Comunicació de valor per fer que les coses passin: «el contacte directe amb les empreses és fonamental», va recalcar. Des de la seva experiència en el DFactory, va remarcar que de les 40 companyies que comparteixen aquest espai «absolutament totes han portat a terme reptes entre totes, i això no passa a cap altre edifici d’oficines». «Aquí, el que estem fent és justament potenciar aquesta col·laboració de manera que no és una competitivitat, sinó una col·laboració real», va explicar, i va advocar per «escoltar realment què és el que necessita cada sector i entre tots ells arribar a conclusions i sobretot a grans oportunitats».

Implicació ciutadana

Notícies relacionades

El Govern espanyol consolida l’embargament «total» d’armes a Israel i veta la importació de productes israelians fabricats en territoris palestins ocupats

L’OCDE també eleva la seva previsió de creixement per a Espanya i la situa en el 2,6%

Durant la trobada, es va posar també sobre la taula la necessitat d’implicar de manera activa a la ciutadania en aquest procés. Com van assenyalar diversos ponents, la innovació s’ha d’explicar amb un llenguatge accessible i amb canals de participació oberts. «Si la gent no entén què significa la nova economia per a la seva vida quotidiana, perdrem legitimitat», va advertir Tejero. En aquest punt, es va remarcar també el paper del tercer sector i de les entitats socials per assegurar que la transformació no deixa ningú enrere i reforça el vincle comunitari.

El debat va acabar amb un missatge compartit per tots els ponents: la nova economia no només transforma la producció i l’ocupació, sinó que redefineix la manera de viure i relacionar-se a la ciutat. Barcelona, amb el seu ecosistema d’innovació, cultura i diversitat, aspira a situar-se en primera línia d’aquesta transformació.