Nou de cada 10 espanyols exigeixen un pacte d’Estat per a la vivenda

El 79% dels enquestats reclamen als partits que desbloquegin la llei del sòl al Congrés per poder accelerar la construcció de pisos

Edificio de viviendas en venta

Edificio de viviendas en venta / Eduardo Parra - Europa Press - Archivo

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

La crisi de la vivenda ha posat sobre la taula multitud de propostes de solució, algunes de les quals s’han convertit en llei i altres formen part del debat entre els partits. Però, ¿està tan polaritzada la societat espanyola com els seus representants polítics? L’estudi realitzat per l’Observatori Social de la Vivenda a Espanya de Prensa Ibérica i Banco Santander deixa clar que la majoria té clares les principals causes del problema i les receptes per pal·liar-lo. Però també demostra un clamor molt transversal a favor que el Govern, els seus socis i l’oposició deixin de fer-se retrets i arribin a un consens en una qüestió tan sensible.

El principal reflex d’aquest clamor és que nou de cada 10 espanyols exigeixen un pacte d’Estat per a la vivenda (91%) que abordi de manera consensuada aquesta problemàtica, idea que comparteixen el 97% dels votants del PSOE i de Sumar, el 88% de l’electorat del PP i el 83% d’afins a Vox. És el consens transversal més ampli de totes les preguntes de l’enquesta, cosa que suggereix que, malgrat que es puguin plantejar solucions diverses, existeix una aclaparadora demanda d’un enfocament unitari per aturar la crisi de la vivenda.

Si el pacte d’Estat es presumeix una quimera en aquests temps de crispació política, vuit de cada 10 espanyols reclamen als partits que, almenys, arribin a un acord per aprovar la reforma de la llei del sòl (79%), actualment paralitzada al Congrés, a fi d’agilitzar la construcció de noves vivendes. El suport a aquesta mesura torna a ser majoritari en gairebé tots els electorats, superant el 70% en la majoria. Per exemple, hi ha un ampli suport entre els votants de les quatre grans formacions (el 85% dels electors del PSOE, el 82% del PP, el 81% de Vox i el 71% de Sumar) que s’estén a totes les autonomies i a tots els perfils socials, tot i que s’observa que creix amb l’edat: del 74% a la franja de 18 a 24 anys al 89% entre 64 i 75 anys.

Aquesta resposta és molt significativa perquè exhibeix un notable nivell de consens en una iniciativa legislativa, la reforma de la llei del sòl, que podria generar divisió a l’abordar la difícil qüestió de la gestió del sòl. No en va, beBartlet, partner demoscòpic de l’Observatori, remarca que aquest és un exemple d’un alt consens transversal entre votants de tots els principals partits, cosa que deixa patent la importància percebuda en altres respostes d’agilitzar la construcció de vivendes.

Responsabilitat

El consens desapareix quan es tracta d’atribuir responsabilitats a les diferents administracions implicades en les polítiques de vivenda. La majoria dels espanyols consideren que el Govern central té la màxima responsabilitat per millorar l’accés a la vivenda, però el percentatge es queda en el 55%, lluny dels nivells de suport que conciten els acords entre partits. El 30% dels espanyols assenyalen les comunitats autònomes com a principals responsables i només el 9% culpa en primer lloc els ajuntaments. Els grups d’edat més joves tenen a responsabilitzar-ne més el Govern central: un 57% dels espanyols de 18 a 24 anys i un 61% dels que tenen de 25 a 34 anys.

Notícies relacionades

Aquesta pregunta també plasma una clara fractura ideològica: els votants d’esquerres apunten les autonomies, la majoria d’elles governades pel PP (PSOE 51%, Sumar 57%), mentre que els electors de dretes atribueixen la responsabilitat a la coalició de PSOE i Sumar. Amb tot, el 30% dels votants socialistes i el 32% dels de Sumar posen més el focus en Sánchez que en les comunitats.

L’estudi conclou que les polítiques de vivenda són un factor considerable, però no determinant, per decidir el vot dels espanyols, amb una mitjana de 6,3 sobre 10. En part, aquesta dada reflecteix una forta contradicció: la ciutadania percep l’accés a la vivenda com un problema greu (la preocupació arribava al 8,6), però no sempre el converteix en un criteri decisiu a les urnes. D’acord amb l’impacte de la crisi, els joves de 18 a 34 anys són els que donen més importància a la vivenda a l’hora de decantar-se per una opció política o una altra; disminueix un 5,4 en els més grans de 75 anys.

Temes:

Sumar Govern PSOE Vox