Les solucions: més edificació i menys pisos turístics

Per tenir una fotografia real d’aquesta problemàtica, el grup Prensa Ibérica i Banco Santander han posat en marxa l’Observatori Social de la Vivenda a Espanya, que comença ara la seva etapa amb un complet estudi sobre les percepcions socials de la crisi de la vivenda amb l’objectiu d’entendre aquesta complexa realitat, identificar les necessitats dels espanyols i generar un debat territorial que permeti proposar solucions que siguin útils.

La primera onada d’aquest sondeig periòdic, elaborat per beBartlet com a partner demoscòpic a través de l’empresa Cluster 17 i a partir de 2.404 entrevistes, revela quatre grans realitats: una preocupació generalitzada per la vivenda, especialment destacada entre els joves i les rendes baixes; una forta polarització ideològica sobre les causes i solucions; una demanda unànime d’acords polítics i un suport transversal a mesures específiques, com els avals per a joves. Però anem per parts i, abans d’abordar les possibles solucions i el paper de les administracions, analitzem quin diagnòstic fan els espanyols de la situació actual de la vivenda.

Molta inquietud

En sintonia amb la majoria d’estudis demoscòpics, la inquietud per la vivenda arriba a un nivell de 8,6 sobre 10 entre els espanyols. Si la mitjana estatal ja és molt alta, encara escala més a les Balears (9,7) i a les Canàries (9,5), dues zones amb una forta pressió turística.

També se situa per sobre de la mitjana entre els joves de 18 a 24 anys (8,9), entre els que ingressen menys de 1.000 euros mensuals (8,8) i de 1.000 a 1.500 euros (9), i als municipis de més de 250.000 habitants (8,8), factor que indica que la crisi habitacional s’aguditza a les grans ciutats. I, per electorats, la preocupació és més elevada entre els votants de Sumar (9,2) i Vox (8,8), de manera que es posa de manifest la transversalitat ideològica del problema.

Malgrat aquesta transversalitat en la percepció de la crisi, la divergència ideològica apareix quan es pregunta per les causes. De les cinc opcions que s’han plantejat, dues d’elles són les que esmenten més de la meitat dels entrevistats: l’escassa construcció de vivenda (58%) i l’impacte dels lloguers turístics, que redueixen l’oferta de pisos (55%).

El 42% apunta que els impostos en la compra de vivenda són molt alts; el 33% sosté que els costos de construcció (materials, mà d’obra...) estan incrementant i el 29% assegura que els tràmits burocràtics allarguen els temps de construcció.

En el lloguer de temporada s’assenyala sobretot a les Balears (82%), mentre que a Catalunya la poca construcció (58%) és citada gairebé tant com els lloguers turístics (65%).

Això últim contrastaria amb la percepció generalitzada en aquesta comunitat que els pisos turístics són el problema. Per partits, els votants del PP i de Vox responsabilitzen més l’escassa construcció, els impostos elevats i la lentitud dels tràmits burocràtics, davant l’opinió dels votants del PSOE, de Sumar i de la resta de partits d’esquerres, que culpen principalment el lloguer turístic.

L’edat també influeix en les causes assenyalades: els més joves (18-24 anys) apunten a l’escassetat de construcció (66%), els lloguers turístics (52%) i els tràmits burocràtics (42%). Les dones (58%) assenyalen més els arrendaments temporals que els homes (52%), ja que que ells es decanten més per l’escassetat de vivendes (52%).

Joves afectats

Aquesta última opció, la falta de construcció d’habitatges, també augmenta amb el nivell d’ingressos, ja que l’esmenta el 41% dels que guanyen menys de 1.000 euros i el 77% dels que n’ingressen més de 5.000. Per contra, el lloguer turístic es percep com la causa més rellevant pels segments de renda mitjana-baixa (60%) i disminueix entre els que guanyen més de 5.000 euros (41%).

Sigui per unes causes o per d’altres, l’estudi demostra que aquesta realitat s’acarnissa amb els espanyols més joves. Prop de la meitat dels enquestats (48%) de 18 a 24 anys continuen vivint amb els pares o altres familiars, el 34% viu de lloguer i només el 17% té un pis en propietat.

Les proporcions s’inverteixen en la mitjana nacional: el 73% dels espanyols té una vivenda en propietat, el 17% viu en un pis de lloguer i només el 10% viu encara amb els pares o amb altres familiars. Però l’opció del lloguer puja fins al 26% a les grans ciutats, aquelles que tenen més de 250.000 habitants. La propietat de vivenda ascendeix de manera significativa amb l’edat (del 17% a la franja de 18 a 24 anys al 88% entre els majors de 75 anys) i amb els ingressos (del 51% entre els que ingressen menys de 1.000 al 87% entre els que cobren més de 5.000 euros).

Sense diners

¿I per què molts espanyols no poden emancipar-se o comprar un pis? Doncs perquè un de cada tres enquestats (36%) que no tenen una vivenda en propietat afirmen que no poden estalviar els diners necessaris per pagar l’entrada d’una hipoteca, i un 22% assegura que no s’ho podria permetre encara que tingués una hipoteca amb condicions favorables.

Notícies relacionades

Xavier Comerma: “L'oferta de BBVA és negativa per als accionistes de Banc Sabadell, el nostre projecte en solitari genera més valor del que ofereixen”

Els espanyols reclamen més vivenda social i desallotjar ocupes

Ara bé, no sempre és un problema de capacitat econòmica, ja que dos de cada 10 espanyols sense pis propi (19%) reconeixen que podrien comprar un pis però que no ho fan per preferència personal.

De nou, els joves de 18 a 24 anys (51%) i de 25 a 34 anys (48%) es veuen més afectats per la falta de diners per a l’entrada d’una hipoteca, tot i que un 14% de la franja més jove admet que podria comprar-se un pis, però no ho vol fer.