Enquesta: Nou de cada deu espanyols exigeixen als partits un pacte d’Estat per l’habitatge

El principal reflex d’aquest clamor és que nou de cada deu espanyols exigeixen un pacte d’Estat per l’habitatge (91%) que abordi de manera consensuada aquesta problemàtica, idea que comparteixen el 97% dels votants del PSOE i de Sumar, el 88% de l’electorat del PP i el 83% d’afins a Vox. El suport és gairebé unànime en tot l’espectre polític, social i territorial, amb percentatges que arriben al 100% en alguns dels segments entrevistats per l’empresa demoscòpica Cluster 17, per encàrrec de beBartlet, i superen el 90% en la majoria. De fet, representa el consens transversal més ampli de totes les preguntes de l’enquesta, fet que suggereix que, malgrat que es puguin plantejar solucions diverses, existeix una aclaparadora demanda d’un enfocament unitari per aturar la crisi de l’habitatge.

Si el pacte d’Estat es presumeix una quimera en aquests temps de crispació política, vuit de cada deu espanyols reclamen als partits que, almenys, assoleixin un acord per aprovar la reforma de la llei del sòl (79%), actualment paralitzada al Congrés, a fi d’agilitar la construcció de nous habitatges. El suport a aquesta mesura torna a ser majoritari en gairebé tots els electorats, i se supera el 70% en la majoria. Per exemple, hi ha un ampli suport entre els votants de les quatre grans formacions (el 85% dels electors del PSOE, el 82% del PP, el 81% de Vox i el 71% de Sumar) que s’estén a totes les autonomies i a tots els perfils socials, tot i que s’observa que creix amb l’edat: del 74% en la franja de 18 a 24 anys al 89% entre 64 i 75 anys.

Aquesta resposta és molt significativa perquè exhibeix un notable nivell de consens en una iniciativa legislativa, la reforma de la llei del sòl, que podria generar divisió a l’abordar l’espinosa qüestió de la gestió del sòl. No en va, beBartlet, ‘partner’ demoscòpic de l’Observatori, remarca que aquest és un exemple d’un alt consens transversal entre votants de tots els principals partits, cosa que deixa patent la importància percebuda en altres respostes d’agilitar la construcció d’habitatges.

El consens desapareix quan es tracta d’atribuir responsabilitats a les diferents administracions implicades en les polítiques d’habitatge. La majoria dels espanyols consideren que el Govern central és el principal responsable per millorar l’accés a l’habitatge, però el percentatge es queda en el 55%, lluny dels nivells de suport que conciten els acords entre partits. El 30% dels espanyols assenyalen les comunitats autònomes com a principals responsables i només el 9% culpa en primer lloc els ajuntaments. Els grups d’edat més joves tendeixen a responsabilitzar més el Govern central: un 57% dels espanyols de 18 a 24 anys i un 61% dels que tenen de 25 a 34 anys.

Aquesta pregunta també plasma una clara fractura ideològica: els votants d’esquerres apunten a les autonomies, la majoria governades pel PP (PSOE 51%, Sumar 57%), mentre que els electors de dretes atribueixen la responsabilitat a la coalició del PSOE i Sumar. Amb tot, el 30% dels votants socialistes i el 32% dels de Sumar posen més el focus en Sánchez que en les comunitats. No obstant, entre comunitats no hi ha tanta fractura, ja que a pràcticament totes hi ha més entrevistats que donen la culpa al Govern central que al seu Executiu autonòmic. Com a dades que criden l’atenció, el territori que més acusa Sánchez està governat pel PSOE, Astúries (79%); el que més assenyala les autonomies és el País Basc (50%), i on s’atribueix més responsabilitat als ajuntaments és a les Balears (23%).

Notícies relacionades

Xavier Comerma: “L'oferta de BBVA és negativa per als accionistes de Banc Sabadell, el nostre projecte en solitari genera més valor del que ofereixen”

Els espanyols reclamen més vivenda social i desallotjar ocupes

En termes generals, l’estudi conclou que les polítiques d’habitatge són un factor considerable, però no determinant, per decidir el vot dels espanyols, amb una mitjana de 6,3 sobre 10. En part, aquesta dada reflecteix una forta contradicció: la ciutadania percep l’accés a l’habitatge com un problema greu (la preocupació arribava al 8,6), però no sempre el converteix en un criteri decisiu a les urnes. En consonància amb l’impacte de la crisi, els joves de 18 a 34 anys són els que donen més importància a l’habitatge a l’hora de decantar-se per una opció política o una altra, criteri que disminueix a 5,4 en les persones de més de 75 anys.

La importància de les polítiques d’habitatge al votar és inversament proporcional a la renda, ja que és més alta entre els espanyols que ingressen de 1.000 a 1.500 euros (6,8) i descendeix en els ingressos més alts (5,1 per als que cobren més de 5.000 euros). Per electorats, els votants de Sumar (7,6) són els que atorguen més importància electoral a aquest factor. I per autonomies, entre els càntabres (8,1) i els canaris (7,8) és on l’habitatge influeix més en el vot.