Sánchez anuncia una inversió de 3.000 milions a l’aeroport del Prat

En el cas de Catalunya, a l’aeroport de Barcelona-el Prat es destinarà el 20% del total anunciat per Aena per ampliar la pista, reconfigurar les dues terminals existents i crear una nova terminal satèl·lit. I s’hi sumen millores als altres tres aeròdroms catalans, tot i que sense quantificar-ne, en aquest cas, el volum econòmic.

En el nou pla està prevista la millora de la zona d’embarcament de l’aeroport de Girona-Costa Brava, el més gran dels tres regionals catalans, amb 1,9 milions de passatgers el 2024, un 25,9% més que l’any anterior, i 24.000 operacions. En aquest aeròdrom també s’executarà una terrassa "al costat aire", que és la zona on hi ha les pistes, l’adequació de la zona d’arribades no Schengen i el redisseny de l’aparcament d’autobusos. A més, es preveu ampliar la plataforma (que és la superfície en pista destinada a estacionar aeronaus, fer la càrrega i descàrrega d’equipatge i passatgers i el proveïment de combustible) i crear una passarel·la de connexió entre la futura estació d’alta velocitat i la terminal de l’aeroport.

A Reus (Tarragona), on es van registrar 1,2 milions de passatgers el 2024, es planteja la creació d’una nova zona de control de passaports d’arribades, una remodelació dels vials d’accés, millores de confort a la zona d’embarcament i una renovació dels equipaments als aparcaments, així com millores en l’equipament de seguretat i la reconstrucció de la pista. A més, s’instal·larà una planta solar fotovoltaica amb una potència total instal·lada de 15 megawatts.

El segon aeroport regional de Catalunya ja va rebre una injecció d’11,5 milions d’euros en els últims anys per adaptar l’edifici terminal amb actuacions dirigides a millorar la qualitat dels serveis.

Millores a Sabadell

En el cas de Sabadell, l’aeròdrom més petit de tots (6.500 passatgers el 2024), es preveu millorar la urbanització, els accessos i les connexions de servei. A més, s’ampliarà la plataforma.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va celebrar l’anunci, que va definir com "un gran pas endavant per a una Catalunya més pròspera i connectada al món", i va defensar que la inversió anunciada és "un exemple que la col·laboració entre administracions és la via per generar prosperitat".

Sánchez va fer l’anunci durant un acte celebrat a l’aeroport d’Alacant, en el qual va avançar les principals actuacions que es portaran a terme als diferents aeròdroms espanyols. El van acompanyar el ministre de Transport, Óscar Puente; la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; i el president d’Aena, Maurici Lucena, entre d’altres.

Les xifres anunciades per Sánchez suposen més que triplicar el pressupost de l’anterior document de regulació aeroportuària (DAURA), que serà vigent fins al 2026 i que contempla 2.250 milions d’inversió. Un pressupost que, això sí, el Consell de Ministres ja s’ha vist obligat a incrementar en 351 milions més per dur a terme millores addicionals per cobrir l’increment del trànsit per sobre del que s’esperava que s’ha registrat.

Això pel que fa a la part regulada perquè, si es tenen en compte les inversions d’Aena a la part no regulada, la quantitat puja a 3.542 milions, segons va apuntar Óscar Puente, que també va aprofitar per defensar el sistema de fixació de tarifes d’Aena, "més enllà de polèmiques aparatoses", en una clara al·lusió a l’enfrontament amb Ryanair per aquest tema.

El sistema, segons va recalcar, permet "mantenir la qualitat i l’efectivitat del sistema" i "finançar les inversions sense apel·lar als diners dels contribuents", només amb els "ingressos del gestor".

El ministre també va vaticinar que aquest any el conjunt d’aeroports espanyols tancarà l’exercici amb més de 320 milions de passatgers davant els 309 milions del 2024. "Cap altre país ha crescut més des de la pandèmia", va insistir.

Notícies relacionades

Hipra obre el Campus d’Aiguaviva amb una inversió de 500 milions

Les elèctriques volen reunir-se amb Aagesen per ajornar tancar les nuclears

Per la seva banda, Sánchez va remarcar la important repercussió econòmica que tenen les inversions als aeroports, "més enllà de l’activitat turística". Així, va apuntar que "una millora del 10% en la connectivitat aèria augmenta el PIB per càpita en un 0,5%. "No parlem d’una xifra menor. A més, per cada mil passatgers es crea una ocupació directa i un augment de l’1% dels vols ajuden a incrementar els intercanvis comercials un 0,7%", va explicar.

"Hi ha una translació econòmica molt més enllà del turisme. No només ens permet volar alt, sinó també permet rellançar l’economia", va insistir.