Carlos Torres, president de BBVA: "L’oferta del BBVA és inamovible en qualsevol dels seus vessants"

L’oferta s’explica per si mateixa, els accionistes del Sabadell tenen a davant una oportunitat única d’unir-se a un projecte molt potent i tenen 30 dies per aprofitar-la. És un projecte guanyador perquè estem ajuntant dos bancs en el seu millor moment. Si per separat són bons, imagina el que podem fer junts. Té avantatges per als clients de les dues entitats, sobretot empreses i pimes, que tenen grans garanties de crèdit, incloent una garantia total a les pimes i els autònoms del Sabadell del crèdit a curt termini durant els pròxims cinc anys, i una garantia del crèdit total a la immensa majoria de pimes i autònoms de Catalunya. També podran disposar de més de 5.000 milions addicionals de finançament a l’any, que és un benefici per a la societat, una gamma de productes més àmplia, una xarxa més potent, més del doble d’oficines, més del triple de caixers. Els empleats podran disposar de més i millors oportunitats de desenvolupament, en un líder europeu.

¿I per als accionistes?

Tenen una oferta que representa un valor equivalent al del Sabadell, que està en màxims de més d’una dècada, després d’haver vist com el valor de Sabadell ha crescut d’una manera molt important des que vam anunciar l’oferta, amb un increment en el benefici per cada acció del Sabadell de més del 25%. L’accionista del Sabadell ha de pensar que pot capitalitzar un valor màxim històric, del 25% d’increment, davant un escenari alternatiu d’un Sabadell que, després de la venda de TSB, serà més petit i menys diversificat. Caldrà pensar també què pot passar a la cotització de Sabadell si aquesta operació no té èxit. La revalorització de l’acció del Sabadell ha sigut important des que vam presentar l’oferta. Tots aquests arguments han de convèncer els accionistes. El fet que el mercat estigui per sobre respon a jocs de mercat, que desapareixeran quan es vegi que l’oferta és la definitiva.

¿Hi haurà canvis en l’oferta?

No. Quan es vegi que és la definitiva i que ja no hi ha cap canvi, es corregirà; és veritat que pot ser que hi hagi un preu a la pantalla de mercat superior, però això no vol dir que els accionistes del Sabadell poden vendre a aquest preu, perquè si ho fessin tots, col·lapsaria el preu. L’oferta del BBVA és pel 100% al preu que oferim. Tots poden vendre a aquest preu, cosa que no passa amb el preu de la pantalla. Una altra dada a tenir en compte: quan vam presentar l’oferta suposava una prima del 42% davant les cotitzacions del mes previ. Si comparem amb altres opes no sol·licitades que hi ha hagut a Europa des d’aleshores, les més recents, que hi ha hagut 5 o 6, la mitjana de prima sobre el mes previ és del 12%. Estem parlant de 30 punts de diferència. Això va ser fa un any i mig. Des d’aleshores el valor de l’oferta ha pujat un 43%. I aquesta oferta, com dic, és a tots els accionistes. Ha pujat un 43% perquè és en accions.

Els analistes i experts donen per fet des de fa mesos que és imprescindible millorar l’oferta. ¿S’equivoquen?

Sí, s’equivoquen. És comprensible que en un procés d’opa es pensi que pugui arribar a aquesta millora perquè en altres operacions passa. Aquesta operació comença amb una prima molt elevada perquè comença com una conversa de fusió, una proposta de fusió que després traslladem en els mateixos termes als accionistes en un format opa. Considerem que és una oportunitat única. És inamovible, en qualsevol dels seus vessants. L’oferta és l’oferta, i quan es vegi que és l’oferta definitiva es corregirà el diferencial.

Els accionistes hauran de donar vistiplau a una opa que, per mandat del Govern durant tres anys, limita l’aplicació de sinergies. Parlem de 235 milions en sinergies en dos anys. ¿No és molt poc per convèncer-los?

No. La diferència entre l’operació abans de la condició del Govern i després és d’un retard d’un any en la materialització de les sinergies. I en una operació d’aquesta rellevància, que les sinergies triguin un any no canvia l’equació econòmica de manera rellevant.

Des del Banc Sabadell, no obstant, asseguren que han trobat més "omissions» i "optimisme» en els números que en la versió anterior.

No comentaré sobre les declaracions que facin altres. Crec que fa molt temps que preparem tota la informació que ha sigut registrada no només en la CNMV, sinó també en la SEC i òbviament confiem plenament que les dues entitats supervisores hagin fet bé la seva feina. Dubto que hi pugui haver omissions en uns documents tan rellevants.

¿Quina ha sigut l’última vegada que ha parlat amb Blackrock, primer accionista de les dues entitats?

No comentaré quan parlo o deixo de parlar amb accionistes rellevants perquè són reunions que entren dins de l’àmbit privat. Però tenim diàleg freqüent amb els nostres principals accionistes, molt freqüent.

Si no aconsegueixen el 50% de capital del Sabadell, ¿desisteixen?

Sí, tenim una condició d’acceptació mínima. És l’única que queda, que condiciona l’èxit de l’oferta al fet que obtinguem més de la meitat dels drets de vot del Banc Sabadell. Si no, ens retirem i ja està.

El BBVA té més quota de mercat a Catalunya que el Banc Sabadell, va adquirir 6 de les antigues 10 caixes catalanes en moments difícils. ¿Els ha dolgut que s’hagi dubtat de la catalanitat del BBVA?

No diria que s’hagi dubtat. Sí que crec que entorn d’aquesta operació han sorgit veus que han expressat temors legítims sobre les conseqüències que podria tenir una concentració així per a Catalunya. Temors entorn del crèdit, entorn de l’ocupació, entorn dels centres de decisió, a la importància del sector financer a Catalunya o de Catalunya i el pes de Catalunya en el sector financer internacional. Temors comprensibles i legítims, però infundats. Són infundats perquè en cada un d’aquests capítols la unió és una aposta per Catalunya que farà que hi hagi més crèdit, no menys. Tenim una quota elevada. En els últims quatre anys som l’entitat que més ha crescut en el crèdit a empreses. De fet, el nostre saldo s’ha incrementat un 22% quan en el sector ha caigut un 3,5%. Som el banc que en els últims anys estan elegint amb gran diferència la majoria de les pimes. I si mirem els centres de decisió és el mateix. Tenim un compromís públic per mantenir Sant Cugat com a seu i centre de decisió rellevant per al grup en àmbit global. Lluny de perdre pes, aquesta unió farà que Catalunya sigui un actor més fort, més rellevant, més gran.

En aquests 16 mesos, ¿hi ha hagut moments en què vostè pensés a llançar la tovallola?

No. Hi ha hagut alguns moments, com les condicions que ens va imposar la CNMC o el Consell de Ministres en els quals s’obria la porta a repensar l’operació i el seu atractiu, però hem vist de manera molt clara, en el cas de les condicions de la CNMC o del Consell de Ministres, que sent compromisos importants per als clients i la societat no fan que l’operació deixi de ser atractiva. Després hi ha la venda de TSB i els diners extraordinaris que genera. És una operació que no canvia l’atractiu de l’operació perquè en cap cas estàvem pensant que aquesta operació tingués sentit per la presència del Sabadell al Regne Unit, que és relativament una cosa menor dins del projecte.

Notícies relacionades

Heymondo, la revolució en les assistències de viatge

Illa ajudarà 2.000 empreses perquè comencin a vendre a l’estranger

Amb tot el que sap que ha passat, si pogués tornar enrere, ¿tornaria a presentar l’opa?

Segur que sí. No em penedeixo en absolut d’haver iniciat aquest camí que condueix a un projecte molt il·lusionant per als clients, els empleats i els accionistes de les dues entitats.