Decalatge i adaptació
CUADERNO DEL DOMINGO PARC NATURAL DEL MONTSENY BOSQUE DE HAYAS FOTO JORDI BAS /
El 2003, els investigadors Josep Peñuelas i Martí Boada van publicar, a la revista Global Change Biology, un article sobre el massís del Montseny. Hi descrivien com la vegetació d’aquest espai natural s’havia anat adaptant a les noves condicions climàtiques. Una de les estratègies dels arbres i plantes era guanyar altitud, per així buscar la frescor que s’havia anat perdent en el seu hàbitat originari. Les alzines substituïen els fajos, els quals escalaven la muntanya com a resposta.
Aquella investigació, com tantes altres de realitzades des de diferents centres d’investigació, va ser una alarma que no vam saber escoltar. Ja llavors s’alertava dels decalatges fenològics entre espècies. És a dir: desajustos entre preses i predadors, augment de l’activitat de la vegetació (les fulles broten abans i cauen després) i problemes en la pol·linització i la dispersió de llavors. ¿Què pol·linitzaran els ocells o els insectes, si a l’arribar al bosc o al camp es troben amb flors ja pansides?
Notícies relacionadesTota aquesta informació es pot trobar a les revistes científiques més prestigioses... i també en qualsevol cooperativa agrícola. Només cal acostar-se a un celler per comprovar com la verema s’ha avançat setmanes i fins i tot mesos des de principis de segle. En un episodi simbòlic que va tenir lloc el 2017 a Batea, a la Terra Alta, es va votar en referèndum avançar la festa major, prevista per al 17 d’agost, perquè no coincidís amb la primerenca verema. Avui dia és habitual trobar cellers que veremen a l’agost i fins i tot a finals de juliol, quan fa unes quantes dècades l’habitual era fer aquesta tasca a l’octubre o, com a molt aviat, al setembre.
Les estratègies per fer front als efectes de l’escalfament global són múltiples, tot i que no estan exemptes de riscos i complicacions. Plantar a més altitud, buscar nous territoris, avançar les collites i canviar o recuperar varietats són només algunes de les possibilitats per adaptar-se a una realitat que ja no es troba únicament als termòmetres, sinó també al camp i al nostre plat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Londres 1960 L’única vegada que Espanya tampoc va participar a Eurovisió: aquest va ser el motiu
- Ensenyament A 4t d’ESO triaran entre matemàtiques acadèmiques o pràctiques
- Govern i grangers pacten sacrificar 30.000 porcs
- La tornada del rei Rosalía, eclipsada: els cantants i cançons més escoltades a Spotify Wrapped 2025
- Per indemnitzacions Les velles patates Corominas de Badalona deixen un deute de 200.000 euros al final de la seva liquidació
- Efectes de la regulació La pròrroga del Verifactu posposa una allau de prejubilacions i tancaments al comerç de Barcelona
- Reforma antivacunes Trump ordena una «revisió exhaustiva» dels plans de vacunació infantil als Estats Units
- D’internet a les llars El nou (i més frenètic) Nadal desembarca amb un mes d’elfs, calendaris, llistes de desitjos i vídeos de compte enrere: «No puc més»
- Recepció constitucional Feijóo: «Junts ha sigut un clínex tota la legislatura»
- Eleccions Sánchez planeja una crisi «puntual» en el Govern per rellevar Alegría si Azcón avança les eleccions
