Multa de 1.500 euros a una empresa per ficar en una cadena de correus a una empleada de baixa per ansietat

Els fets jutjats es remunten al gener de l’any passat, quan una treballadora molt cremada amb la seva llavors empresa ocupadora li comunica a la direcció la seva intenció d’abandonar Greenalia, una productora d’energies renovables. La treballadora els realitza un preavís ampli i els diu que a l’abril deixa l’ocupació.

L’«excés de treball, realització d’hores extres de manera continuada i la responsabilitat laboral i les seves exigències» li generaven «un alt grau d’ ansietat i estrès»,així com un «desgast emocional» que va propiciar «l’aparició d’inseguretat relacional respecte al seu entorn», segons va declarar la psicòloga de l’empelada.

L’empleada va comunicar al gener que se n’anava a l’abril i a finals d’aquell primer mes va causar dues setmanes de baixa per ansietat. Període durant el qual rep diferents correus electrònics, via una cadena de comunicacions en la qual està en còpia i mitjançant la qual la direcció informava de la baixa i redistribuïa les seves tasques.

No respondre ni ser contactat

Els magistrats gallecs citen una sentència prèvia del mateix tribunal en el qual recorden que el dret a la desconnexió digital no és només el dret «tret que no respon a les comunicacions de l’empresari o de tercers, sinó també al deure d’abstenció de l’empresa a no posar-se en contacte amb el treballador», segons recull la sentència compartida a les xarxes socials pel professor titular de dret del treball a la Universitat Jaume I Francisco Trujillo.

És per això que el TSJG veu especialment costosa “la ingerència en el dret a la integritat moral” d ’escriurea una treballadora que està de baixa no per partir-se una cama, sinó per un quadre d’ansietat, “vist el malestar que suposa rebre correus electrònics de l’empresa durant aquesta situació d’incapacitat temporal”.

Els magistrats retreuen a la companyia que en cap moment va acreditar “que no fos possible adoptar mesures tècniques per evitar que el sol·licitant rebés aquests correus electrònics, que no es limitaven al moment inicial d’incapacitat temporal”.

Pendent de regulació

Notícies relacionades

La moderació de preus dels aliments frescos contribueix a contenir en el 2,7 % l’IPC del juliol

Mor als 92 anys l’empresari i mecenes lleidatà Julio Sorigué

El dret a la desconnexió digital és un dels elements que la nova llei de reducció de la jornada pretén abordar. Així figura en el text pactat entre el Govern i els sindicats i que encara està a costa que arrenqui el tràmit parlamentari. Tal com van acordar, la norma pretén ordenar i agrupar les garanties en matèria de desconnexió digital que ja recull la normativa espanyola i europea i en les quals se sustenta la sentència gallega anteriorment citada. 

La llei, a aquest aspecte, no introdueix grans novetats, si bé sí explicita i endureix les potencials sancions en cas d’incompliment. Si no varia en la seva tramitació parlamentària, qualsevol vulneració en matèria de desconnexió que impliqui un risc «greu» per a la salut dels empleats es castigarà per la Inspecció com una «infracció molt greu». Les infraccions molt greus de caràcter general les penalitza l’autoritat laboral amb sancions d’entre 7.501 euros, en el seu grau mínim, fins als 225.018 euros, en el seu grau màxim.