Dades del Govern
El malbaratament alimentari es redueix un 4,4% a Espanya, malgrat que cada persona encara llença a l’any 24 quilos de menjar a les escombraries
Una millor planificació de les compres i de les racions i la creixent consciència ambiental han contribuït a disminuir el malbaratament, sobretot a les llars, segons el Ministeri d’Agricultura
El malbaratament d’aliments a Espanya costa cada any 250 milions d’euros
Tot i que cada persona continua llençant encara a les escombraries més de 24 quilos anuals de menjar, el malbaratament alimentari a Espanya es va reduir l’any passat en un 4,4%, cosa que suposa que el 2024 es van ‘salvar’ 51,54 milions de quilos d’aliments respecte al 2023. Des de la pandèmia, el malbaratament d’aliments s’ha retallat un 20% fins a situar la taxa global de pèrdua en el 3,7% del total d’aliments i begudes que van ser adquirits. ¿A què s’atribueix aquest descens? Segons el Ministeri d’Agricultura, el fet que ara s’aprofiti millor el menjar que es compra és conseqüència d’«una percepció més gran del valor dels aliments, d’una creixent consciència ambiental vinculada a la sostenibilitat i d’una millor planificació de les compres i de les racions, especialment en l’àmbit domèstic». També hi hauria contribuït, afegeix, «l’impuls del teletreball, que afavoreix l’ús del tàper i el menjar casolà fora de la llar».
Per al ministre Luis Planas, l’exercici passat va marcar «un punt d’inflexió en la lluita contra el malbaratament alimentari», que és conseqüència, segons ha remarcat, «d’una combinació de polítiques públiques, campanyes de sensibilització i nous hàbits socials». «Cada quilo o litre salvat del cubell de les escombraries és una victòria col·lectiva, fruit del compromís de milions de persones», ha defensat Planas, per a qui «no hi ha aliment més car que el que acaba a les escombraries».
Les llars milloren, però ho han de fer millor
Amb tot, les llars continuen com el principal escenari del desaprofitament, amb el 97,5% del volum total (1.097 milions de quilos o litres). Cal reconèixer, no obstant, que també són el motor principal del canvi experimentat el 2024, quan es van malgastar 48,9 milions de quilos menys que l’any anterior. Des del 2020, la reducció suma un 19,5%, la xifra més baixa des del 2016 quan es van començar a recollir registres.
Notícies relacionadesGran part del menjar que es llença a casa són aliments que no han arribat a consumir-se (77,6%), mentre que el 22,4% restant correspon a plats o receptes ja elaborats. Entre els productes sense ús més malbaratats destaquen les fruites (32,4%) i les verdures i hortalisses (13,8%). En el cas de les receptes, lideren la classificació les amanides, verdures (16,6%) i plats amb llegums (16,5%).
Fora de casa
Fora de la llar, el malbaratament també va descendir de manera notable: el 2024 es van llençar 28,03 milions de quilos o litres, un 8,8 % menys que el 2023. També és la xifra més baixa des que hi ha registres i suposa només el 2,5% del total malgastat. El desaprofitament es va reduir en gairebé 100 grams, i el percentatge de persones que afirmen haver malgastat aliments fora de la llar es va mantenir en un 43,8%. En aquest àmbit, els aliments representen el 54,5% del total malbaratat, seguits per les begudes (43,4%) i els aperitius (2,1%).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fruites d’estiu ¿Què és més sa, la síndria o el meló? La ciència et dona la resposta
- Religió L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- La banca espanyola supera el test d’estrès amb reserves sobre el Sabadell i Unicaja
- Escalada diplomàtica Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia
- Mobilitat Les obres de l’L4 segueixen el ritme previst i ja arriben al 60% de la renovació