Els territoris es regiren

Catalunya

El camp català podria perdre 60 milions anuals

La setmana passada, centenars d’agricultors i de ramaders de diferents països de la Unió Europea (UE) van tornar a sortir al carrer a Brussel·les. Amb el lema de La seguretat alimentària és seguretat, protestaven davant la Comissió Europea mentre es presentava la proposta per al nou pressupost plurianual de la UE. En aquesta proposta, la partida que està destinada a la política agrària comuna (PAC) es redueix en un 20%.

El català Jaume Bernis, conseller del Comitè Econòmic i Social Europeu en representació de l’associació Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), va ser un dels manifestants. "Aquesta reforma no és només una retallada pressupostària. És un canvi de model. És el final de la PAC tal com la coneixíem", afirma en conversa amb EL PERIÓDICO. Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), el seu vicepresident, Xavier Pié, es mostra igual de contundent: "La PAC sempre ha tingut grans deficiències, però si alguna cosa aconseguia era reduir la incertesa a la qual agricultors i ramaders estem exposats per la nostra feina. Si els pressupostos s’aproven com estan ara, la incertesa i la precarietat augmentaran", assegura Pié.

La primera proposta del marc financer 2028-2034 presentada per la Comissió arriba als 2 bilions d’euros, cosa que equival a l’1,26% de la renda nacional bruta de la UE (enfront de l’1,13% del període anterior). No obstant, la dada inclou el reembors del deute postcovid, arrossega l’efecte de la inflació i dona un fort impuls a la despesa en defensa, que multiplica per cinc la seva dotació. El gran perdedor és el sector agrari.

En concret, la PAC veu reduïda la seva partida de 387.000 a 300.000 milions d’euros. Per a Catalunya, això suposarà una pèrdua d’uns 60 milions d’euros anuals, un 20% menys del que reben actualment agricultors i ramaders, segons afirmen des de la FCAC.

La situació se suma a altres crisis: la sequera, la falta de relleu generacional i la incertesa estructural en el camp.

SABINA F. MACEDO / Barcelona

Andalusia

La Junta lidera una rebel·lió autonòmica

El nou marc pressupostari per a la UE no només ha obert una greu crisi en el sector agrari per la retallada de la PAC, també el sector pesquer ha acusat unes xifres condicionades per la decisió de prioritzar un augment de la despesa en defensa. Així, el pressupost destinat al sector pesquer passa de 6.100 milions d’euros a només 2.000. A més, es planteja integrar els fons pesquers en un instrument financer únic, diluint la política pesquera comuna (PPC) i "eliminant el suport específic" que el sector pesquer havia tingut fins ara.

Per aquesta raó, Andalusia, junt amb Galícia, Múrcia, la Comunitat Valenciana, Cantàbria i les Balears, ha sol·licitat formalment al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació la convocatòria urgent i presencial de la Conferència Sectorial de Pesca davant la "preocupació" generada per la proposta del nou marc financer plurianual (MFP) 2028-2034 de la UE.

"Ens oposem taxativament a qualsevol retallada als nostres agricultors i ramaders. M’és igual qui ho hagi plantejat. [...] No hi estem d’acord i ho direm alt i clar. El camp andalús té tot el nostre suport i el compromís amb el sector agrari i ramader a Andalusia", va apuntar el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, en el marc de la celebració de la junta directiva regional del PP andalús. La previsió és que quan finalitzi el programa de la PAC l’any 2027 la reducció de les ajudes per l’actual sistema de repartiment arribi a superar els 500 milions d’euros que s’havien estimat inicialment en el sector.

JAVIER ALONSO / Sevilla

Aragó

«Seria el cop de gràcia per al camp aragonès»

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació del Govern d’Aragó ha manifestat la seva més ferma i rotunda oposició a la reducció del pressupost de la PAC 2028-2034 anunciada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Segons la DGA, s’estimen unes pèrdues de 110 milions d’euros a l’any. El president del PP regional i del Govern aragonès, Jorge Azcón, va dir que farà tot el que estigui a la seva mà perquè no es dugui a terme la retallada anunciada d’un 20% de la PAC, perquè "seria el cop de gràcia per al camp aragonès". Va exposar que 33.000 famílies aragoneses depenen dels ingressos de la PAC, de manera que "no té cap sentit" retallar-la, i per aquesta raó el Govern d’Aragó exigirà al Ministeri d’Agricultura que traslladi a Brussel·les que "les polítiques agràries no poden ser les pagadores dels problemes de la UE". De fet, el PP no descarta portar a l’últim Ple de les Corts d’Aragó d’aquest mes de juliol una proposta de declaració contra la retallada de la PAC, tot i que serà la Junta de Portaveus la que decideixi. "La posició és inequívoca", va concloure.

Aquesta reducció, superior al 20%, es considera a Aragó un atac directe al futur del medi rural i als professionals que sostenen el camp a la comunitat. La mesura afectaria no només els ingressos de més de 33.000 agricultors i ramaders aragonesos, sinó també la cohesió territorial, la seguretat i sobirania alimentària i la sostenibilitat econòmica de tot l’entorn agroalimentari aragonès. En el cas d’Aragó, els fons de la PAC suposen cada any entorn de 550 milions d’euros entre els fons Feaga i Feader.

EL PERIÓDICO / Saragossa

Extremadura

Un atac al camp extremeny

Les organitzacions agràries extremenyes rebutgen frontalment la proposta de la CE per a la PAC 2028-2034. No només per la forta retallada que es planteja en els seus fons, de més d’un 20%, sinó perquè consideren que desvirtua substancialment l’estructura d’aquest instrument de suport al sector primari europeu. Els seus responsables avisen, a més, que si se segueix endavant amb aquest plantejament serà previsiblement el detonant de noves mobilitzacions entre agricultors i ramaders. També la consellera extremenya d’Agricultura i Ramaderia, Mercedes Morán, veu amb preocupació una proposta de reforma que podria fer perdre als agricultors i ramaders extremenys "desenes de milions d’euros a causa de la degressivitat de les ajudes", informa Efe. "La PAC va néixer en els anys 60 per garantir l’alimentació i la sostenibilitat del sector agrari europeu, però ara es dilueix en un fons comú que no assegura la seva independència pressupostària, i perd així la seva naturalesa i el seu cognom de comú. Això posa en risc la seguretat i el manteniment del nostre teixit agrari", afirma la consellera.

Segons la titular d’Agricultura de la Junta d’Extremadura, els canvis més preocupants són la degressivitat de les ajudes, que afectarà els agricultors que rebin entre 20.000 i 50.000 euros, que perdran un 20%, i els que ingressin entre 50.000 i 75.000 euros patiran una reducció del 50%. A més, els jubilats quedarien exclosos del sistema d’ajudes, cosa que afectaria uns 15.000 agricultors a Extremadura, segons estimacions de la consellera. Extremadura és una de les nou comunitats autònomes que han demanat al ministre Luis Planas la convocatòria "urgent" de la sectorial d’Agricultura per articular un front comú contra la proposta.

EDUARDO BARAJAS / Càceres

Astúries

Unes retallades «lesives per al medi rural»

"L’augment de la despesa en defensa no es pot fer a costa del medi rural", va sentenciar el conseller asturià de Medi Rural i Política Agrària, Marcelino Marcos. "Astúries –i concretament els seus sectors agrari, pesquer i alimentari– ho passarà francament malament si el pressupost de la Unió Europea per al període 2028-2034 segueix les pautes inicialment marcades per la Comissió Europea (CE)", va afegir Marcos. "Debilitar la PAC és debilitar Europa des de la seva base. I les notícies que ens arriben sobre la futura política pesquera comunitària no són més agradables. Es volen carregar la política pesquera comunitària", va emfatitzar el conseller. Marcos va comparèixer davant els mitjans de comunicació després de conèixer-se la notícia per expressar el seu "ferm rebuig" a la proposta de la CE sobre el nou marc financer plurianual de la UE.

En la seva intervenció, el polític socialista va entrar en valoracions polítiques. Va situar, a un costat, el president del Govern, Pedro Sánchez: "La negativa del Govern d’Espanya, amb el president al capdavant, a elevar la despesa en defensa fins al 5% és una decisió coherent amb la defensa de l’Estat del benestar i del món rural". I a l’altre, Ursula von der Leyen, fet que li va servir per enviar un encàrrec a la resta de consellers d’Agricultura autonòmics, entre els quals són majoria els alineats ideològicament amb la política alemanya.

L’estructura pressupostària de la Unió dissenyada per la Comissió Europea ha de ser ara negociada amb el Parlament. Segons el parer del conseller asturià, les xifres posades sobre la taula serien "lesives per al medi rural, l’agricultura, la ramaderia i la pesca". Marcos va mostrar el seu rebuig a la creació d’un fons únic multisectorial i a la important retallada pressupostària prevista per a la PAC, que passaria de 386.000 milions a 300.000 milions.

PABLO ÁLVAREZ / Oviedo

Castella i Lleó

Unes pèrdues de 300 milions d’euros a l’any

El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, va mostrar en un acte a Pereruela el seu rebuig "amb contundència" al "rumb" que està prenent la negociació de la nova política agrària comuna (PAC). El dirigent reivindica el paper dels agricultors i ramaders com a "peça fonamental del món rural" davant la retallada que la Comissió Europea planteja sobre les partides per al camp de, com a mínim, el 20% del seu pressupost fins als 300.000 milions d’euros.

Durant la seva visita al municipi de Zamora que va acollir la presentació del Xec Comerç Rural, el president de l’Executiu regional va traslladar el seu suport als titulars d’explotacions i a les organitzacions agràries amb l’objectiu d’"assolir una PAC amb un pressupost fort, robust i individualitzat". "Rebutgem qualsevol retallada pressupostària. Rebutgem que es dilueixi en un fons únic i rebutgem que [la PAC] perdi la singularitat de suport al camp o al sector primari", va manifestar el president castellanolleonès. Mañueco va reivindicar el paper dels agricultors i ramaders com "una peça fonamental del món rural".

Dimarts passat va tenir lloc una reunió d’urgència del Consell Agrícola de la comunitat. Els representants d’Asaja, UPA-COAG i UCCL van traslladar a la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Junta el seu "rebuig frontal" a un pla que, segons Asaja, disminuirà en gairebé 300 milions d’euros anuals els fons que rep la comunitat. Van lamentar la reducció dels fons en detriment d’altres partides com defensa, perquè Europa, van criticar, vol "canviar tractors per tancs".

ESTEFANÍA VEGA / Zamora

Balears

Un risc per al sector primari

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha expressat el seu "rebuig i preocupació" davant la disminució del pressupost de la PAC 2028-2034 anunciada per la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, que "suposaria passar dels actuals 386.000 milions d’euros a 300.000 milions en el nou marc financer plurianual". Segons el conseller Joan Simonet, aquesta reducció del 23% suposaria "un cop molt dur per al sector primari de les Balears, que ja es veu afectat per unes condicions especialment complexes derivades de la insularitat i les conseqüències del canvi climàtic". En aquest sentit, Simonet va remarcar que la proposta plantejada per la CE "no només representa un retrocés econòmic, sinó que desvirtua l’essència de la PAC, ja que queda reduïda a un simple suport a la renda condicionat al compliment de bones pràctiques mediambientals". Amb tot, va insistir el conseller, "el més greu no és només la reducció pressupostària, que ja per si mateixa és molt alarmant, sinó el desmantellament de la PAC com a política pròpia i estratègica de la Unió Europea".

A les Balears, els fons de la PAC suposen cada any entorn de 47 milions, una "quantitat essencial per a la viabilitat de les explotacions agràries i pesqueres", apunta el Govern. Si es confirma aquesta reducció, podria suposar una pèrdua de fins a 15 milions anuals. Cal remarcar que aquests fons no són només fundamentales per al pagament d’ajudes bàsiques i directes, sinó també per a projectes de modernització de regadius, incorporació de joves al camp o ajudes a explotacions agroalimentàries, entre altres línies d’actuació.

JOAN FRAU / Inca

Galícia

La viabilitat de la pesca gallega, en perill

La planta frigorífica 4.0 que l’Organització de Palangrers Guardes (Orpagu) va inaugurar el 2022 a Tui és avui dia el viu exemple del compromís del sector pesquer amb l’avantguarda tecnològica. Unes instal·lacions pioneres que mai haurien sigut realitat sense el suport del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (Fempa) –la inversió va vorejar els vuit milions, i d’aquests, 5,4 van ser coberts amb la subvenció concedida per Brussel·les–, però el projecte és només una de les més de 9.000 iniciatives que la cadena mar indústria ha impulsat en la comunitat en l’última dècada. La Comissió Europea ha oficialitzat recentment la seva intenció d’assestar una destralada al pressupost destinat a la pesca per al període 2028-2034, que passaria dels 6.108 milions concedits entre el 2021 i el 2027 a únicament 2.000, fet que impactaria de ple a escala nacional i autonòmica. Espanya (amb 1.120 milions) i dins seu Galícia (366 milions) són en aquests moments les principals beneficiades d’una partida que no només sosté la viabilitat de la flota, les llotges, el marisqueig o les fàbriques processadores des del punt de vista econòmic, social i mediambiental, sinó que a més reconeix la importància d’una activitat estratègica, mil·lenària i que és senya d’identitat en una regió amb 1.500 quilòmetres de costa.

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

Per això no hi ha hagut titubejos ni discrepàncies a l’hora de rebutjar la proposta promoguda per l’alta institució de reduir un 67% el finançament de la pesca, una cosa a la qual s’han oposat frontalment la Xunta i les principals associacions amb representació.

JORGE GARNELO / Vigo