Vanessa Servera i Planes: "No som una entitat financera més, som la banca de tots els catalans"

-Per a molts catalans, l’Instut Català de Finances encara és un gran desconegut. Què és i què fa exactament?

-L’ICF és la banca pública de promoció de la Generalitat de Catalunya. Oferim préstecs, avals i capital a empreses i entitats perquè facin realitat els seus projectes de creixement, transformació i impuls de la competitivitat de l’economia catalana.

-I què diferencia l’ICF d’un banc normal i corrent?

-El model de l’ICF complementa el sector financer privat a través de dos elements principals. D’una banda, oferim finançament a llarg termini per facilitar que les empreses puguin tornar els seus préstecs en més temps. I, d’altra banda, recolzem projectes i sectors estratègics per a Catalunya, com la indústria, la transició verda, el sector primari o l’habitatge social, als quals oferim condicions financeres favorables. No som una entitat financera més, som la banca de tots els catalans i totes les catalanes i, per això, treballem al servei de Catalunya.

-Quin balanç fa l’ICF dels seus 40 anys d’història?

-El balanç és molt positiu. Vam néixer amb la missió de donar suport a projectes que, per la seva naturalesa, no eren prioritaris per a les entitats financeres privades i, quatre dècades després, podem dir amb orgull que l’hem complert. Durant tot aquest temps, hem sabut adaptar-nos per donar resposta a les necessitats de finançament que el teixit empresarial i social de Catalunya ha tingut en cada moment.

-Parles de la capacitat d’adaptació de l’entitat. Com ha evolucionat el rol de l’ICF?

-Vam néixer en un context molt determinat, marcat per les crisis del petroli i la transició, en què l’ICF tenia el paper de contribuir a la modernització i la reestructuració de l’economia catalana. També vam finançar moltes infraestructures públiques que han sigut claus per al desenvolupament de Catalunya, com escoles, hospitals i centres esportius. Amb l’arribada dels 2000 i la globalització, vam ajudar les empreses catalanes a internacionalitzar-se i adaptar-se a una economia cada vegada més exigent.

-Però llavors va arribar la crisi econòmica del 2008...

-Exacte, amb l’esclat de la crisi financera, el nostre paper es va fer més rellevant que mai. Vam crear nous préstecs i avals per ajudar els sectors més afectats i vam evitar la desaparició de moltes pimes viables que estaven passant per un moment molt complicat.

-I una vegada superada aquesta etapa tan dura?

-Després de la crisi, l’economia necessitava un nou impuls. Vam posar el nostre finançament, les nostres inversions i també el nostre model de gestió al servei de la transició energètica i la transformació digital. La sostenibilitat és, des d’aleshores, una de les nostres màximes prioritats i els projectes amb criteris socials i ambientals ja suposen més de la meitat del nostre finançament.

-L’ICF també va tenir una funció clau en la resposta a la crisi econòmica derivada de la pandèmia.

-Aquest ha sigut un dels nostres reptes recents més grans. La crisi sanitària va venir acompanyada de la dificultat de liquiditat de les empreses i els tancaments temporals, una realitat a què vam saber respondre de forma àgil i efectiva. Vam destinar més de 900 milions d’euros en préstecs amb condicions preferents i terminis de devolució amplis per evitar el tancament de molts negocis.

-Vist en perspectiva, hi ha algun aspecte que l’ICF podria haver afrontat millor?

-L’ICF es regeix per la normativa bancària i la del sector públic que requereix molts tràmits. Des que vam néixer hem tingut el repte de prestar el millor servei possible als nostres clients: donar respostes ràpides, reduir la paperassa, adaptar-nos a les noves tecnologies. Tenim encara marge de millora en aquest aspecte. A més només tenim una oficina central a Barcelona, no existeixen oficines obertes pel territori. Això fa que siguem menys accessibles i menys coneguts.

-Quin repte es marquen per a la pròxima dècada?

-N’hi ha alguns. D’una banda, donar-nos a conèixer encara més entre els possibles clients. Per un altre, continuar impulsant el vertical de capital risc. De la mateixa manera que ajudem a crear un ecosistema de capital risc a Catalunya amb Barcelona al capdavant com a start-up capital, ara hem de fer el salt cap a una escale-up capital. Finalment, l’habitatge. Milers de ciutadans tenen dificultats per accedir a un pis o pagar un lloguer. Per això, oferim préstecs a llarg termini perquè promotores públiques, socials i privades puguin impulsar projectes de construcció i adquisició d’habitatge social. Des del 2018, hem fet possibles més de 5.000 habitatges socials a Catalunya.

Notícies relacionades

Nous préstecs per ajudar els joves a pagar el seu primer habitatge

L’estalvi sistemàtic i la planificació del patrimoni, fórmules més utilitzades

-I una altra novetat són els Préstecs Emancipació perquè els joves puguin fer front a l’entrada del seu primer habitatge.

-Sí, acabem d’obrir una nova etapa a l’ICF: per primera vegada en la nostra història, finançarem particulars. Ho farem, a més, a través d’un producte innovador a l’Estat que pretén ajudar milers de joves catalans a comprar el seu primer habitatge. Molts d’ells tenen ingressos estables i són solvents, però no tenen prou estalvis per pagar l’entrada del pis. El nostre objectiu és eliminar o minimitzar aquesta barrera. Per això, els oferim crèdits de fins a 50.000 euros sense interessos que no hauran de tornar fins que hagin pagat la hipoteca de l’habitatge que es convertirà en protegit.