El desaprofitament d’aliments a Espanya costa cada any 250 milions d’euros

Els supermercats també estudien el preu del sistema de recollida d’envasos retornables, obligatòria a partir del 2026 / El 2024, 1,3 milions de tones de menjar van acabar a les escombraries

Els 1,3 milions de tones d’aliments i begudes que l’any passat van acabar a les escombraries a Espanya van suposar unes pèrdues econòmiques d’uns 250 milions d’euros. És l’equivalent al 30% dels aliments que es produeixen i que, a més de l’impacte econòmic, tenen un important efecte mediambiental i una repercussió social. El desaprofitament de productes és un dels principals desafiaments a què s’enfronta en aquests moments la indústria agroalimentària espanyola, va alertar el director general d’Alimentació del Ministeri d’Agricultura, José Miguel Herrero, en una de les sessions que ahir es van celebrar a l’escola de negocis IESE amb motiu de la 28a edició de les jornades Food&Beverage.

Aquests 250 milions són l’equivalent, per exemple, a malversar 170 milions d’ous o a malgastar 60 milions de pots de salsa de tomàquet. De fet, i a l’espera que el ministre Luis Planas actualitzi les dades en les pròximes setmanes, cada llar espanyola malgastava el 2023 una mitjana de 65,5 quilos d’aliments a l’any. A aquesta xifra cal sumar-hi el que es perd en la resta de la cadena de producció, des del camp fins al cistell de consum.

"I encara que la llei contra el desaprofitament alimentari preveu que totes les empreses del sector tinguin un pla per reduir les pèrdues, cal celebrar que sis de cada 10 companyies ja hagin elaborat aquests plans abans fins i tot que fossin obligatoris i que entorn del 90% estan aplicant mesures en aquest sentit", va indicar Herrero, que va detallar quins són els pilars bàsics de la nova estratègia alimentària d’Espanya, que va ser presentada al gener.

"Un esforç important"

Notícies relacionades

També en clau de sostenibilitat, el sector de la distribució va mostrar la seva preocupació per l’entrada en vigor de la norma que obliga a implantar abans del 2026 un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos, similar al que funciona des de fa anys en països com Alemanya. El problema és que, en aquests moments, només s’està reciclant el 41,3% de les ampolles de plàstic d’un sol ús, lluny del 70% exigit per la llei, "cosa que obligarà les empreses a fer un esforç important", va remarcar Ignacio García Margazo, director general de la patronal de supermercats Asedas.

El sector, que ha començat a desenvolupar iniciatives en aquest sentit, està calculant també quant li costarà l’adaptació a aquest nou model, que suposa, en molts casos, una adaptació profunda de la logística dels establiments (on s’hauran de dipositar els envasos retornables, per exemple) o una formació específica per als treballadors. Ja aquest any estan obligats a oferir sistemes de recollida d’envasos retornables els establiments amb una superfície superior als 300 metres quadrats, que han d’oferir almenys quatre referències de begudes en envasos reutilitzables. A partir de novembre del 2026, el sistema de devolució d’envasos de plàstic d’un sol ús s’ampliarà a ampolles de vidre, llaunes i brics.

Temes:

Agricultura Luis Planas IESE

Inicia sessió 0 Comentaris

Una desena de municipis de Barcelona i Madrid s’alternen al podi dels de més renda d’Espanya

Miguel Benito, expert en dret laboral, explica quina és la temperatura màxima a la qual ha d’estar el teu centre de treball: “És il·legal treballar amb aquesta calor”