Una denúncia per criptoestafa involucra futbolistes d’elit

Els sis futbolistes esmentats, tots vinculats en algun moment de la seva carrera al Sevilla FC, figuren com a denunciats en la querella presentada per 12 víctimes, residents totes a Espanya, que acusen com a màxims responsables d’una estafa continuada de venda de NFT’s de jugadors de futbol de l’elit mundial la societat espanyola Shirtum Europa, SLU, les seves societats a Andorra i els seus promotors i administradors.

Els NFTs són actius digitals certificats amb tecnologia blockchain, la mateixa que utilitzen les criptomonedes. Cada NFT és únic i es pot comprar i vendre com qualsevol altre objecte col·leccionable. En aquest cas, eren representatius d’imatges i vídeos dels jugadors i el seu preu variava depenent de l’actiu, però molts rondaven els 450 euros.

Segons la querella, a què va tenir accés EL PERIÓDICO i que va ser admesa a tràmit el 12 de maig, els promotors de Shirtum van comptar amb la col·laboració activa dels futbolistes, liderats per Papu Gómez, amic personal de l’empresari argentí David Rozencwaig, un dels ideòlegs i impulsors de Shirtum, juntament amb els empresaris catalans Manel Ángel Torras, el seu fill Marc Alberto Torras i Manuel Morillas.

Aquests quatre empresaris estan acusats en la denúncia de fins a 11 delictes: estafa, apropiació indeguda, delictes d’administració deslleial, delicte societari, delicte comptable, alçament de béns, encobriment, frau fiscal, maquinació per alterar els preus i manipulació del mercat, publicitat falsa i blanqueig de capitals.

La querella, firmada per un dels principals advocats experts en Dret tecnològic d’Espanya, Ricardo Oliva, aporta com a prova 13 informes pericials elaborats per alguns dels més prestigiosos pèrits informàtics i experts el blockchain d’aquest país, a més d’un reconegut catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Autònoma de Madrid, Prosper Lamothe Fernández.

Falsos NFTs fílmics

Segons la querella, els quatre empresaris haurien enganyat els inversors ja que, en primer lloc, mai van posar en marxa la plataforma tecnològica (app) que es van comprometre a crear per comercialitzar els NFTs dels futbolistes, malgrat rebre els fons per fer-ho de part dels inversors (entre ells, els denunciants), segons especifica la querella, que consta de 343 folis. D’acord amb l’escrit, els investigats van vendre als inversors uns falsos NFTs fílmics, bloquejats indefinidament i impossibles de transferir.

Així mateix, els denunciats s’haurien apropiat de les aportacions en criptomonedes d’ús generalitzat i fàcilment convertibles en diners físics efectuades pels inversors, sense haver-hi constància comptable ni fiscal de tals aportacions en els comptes anuals de la mercantil Shirtum Europa, SLU, la societat que havia creat i emès una criptomoneda pròpia, el $SHI, l’única amb la qual es podien adquirir els NFTs.

Segons la querella, els quatre denunciats haurien desviat per a finalitats personals els fons rebuts dels inversors i haurien desaparegut posteriorment amb aquests diners. Van desmantellar i van descapitalitzar Shirtum Europa, SLU, i van deixar sense utilitat la criptomoneda que havien creat.

Com a part del seu presumpte engany, el març del 2022 els denunciats van comunicar als inversors via Telegram que havien patit dos robatoris massius de criptoactius i un pirateig per part d’un desconegut que els havia venut subreptíciament, fet que n’havia devaluat totalment el preu. Van assegurar els inversors que havien presentat una denúncia pels esmentats fets, però mai la van mostrar.

Evadir el pagament d’impostos

En la querella es descriu com els quatre denunciats van idear una complexa estructura societària hispanoandorrana formada per diverses societats mercantils muntades "amb l’única finalitat d’instrumentalitzar la comissió dels delictes a través de diverses persones jurídiques interposades" i d’"eludir la responsabilitat personal quan van actuar com a socis i administradors" d’aquestes societats. Aquesta estructura, prossegueix la querella, "va formar part d’una estudiada planificació fiscal destinada a evadir el pagament d’impostos a Espanya".

La querella mira d’acreditar amb actes notarials i amb actes de prestadors de serveis electrònics de confiança qualificats com els querellats van eliminar de les seves xarxes socials el rastre digital de la seva vinculació amb Shirtum, sent el cas més cridaner el de Papu Gómez, que a les xarxes socials havia presumit de ser un dels "fundadors" de Shirtum. Com ell, la resta de futbolistes denunciats van deixar la seva imatge i van promocionar el projecte a les xarxes.

Notícies relacionades

Miguel Benito, expert en dret laboral, explica quina és la temperatura màxima a la qual ha d’estar el teu centre de treball: “És il·legal treballar amb aquesta calor”

¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés

Per ara són 12 els denunciants, però en podrien acabar sent molts més. Un dels pèrits citats, Sergio Carrasco Mayans, enginyer informàtic, llicenciat en Dret i expert en criptomonedes, precisa al seu informe que malgrat que 900 direccions úniques [les carteres des de les quals operar quan s’inverteix en cripto] van rebre els criptovalors $SHI durant la primera Oferta Inicial de Monedes (ICO) del 2021, l’anàlisi posterior va revelar que més d’11.000 carteres van aconseguir aquesta moneda, "fet que reflecteix una generalitat d’afectats que supera amb escreix el grup inicial".

En l’actualitat, la web de Shirtum continua funcionant, segons l’informe pericial d’estimació de danys i perjudicis elaborat per Prosper Lamothe, que assenyala que la web "dona impressió de normalitat i continuïtat", tot i que avui és només una web. "No hi ha cap referència al token $SHI com a moneda de canvi o de pagament a la plataforma o marketplace per als NFTs de Shirtum que va ser per al que Shirtum va llançar el seu ICO i va recaptar fons dels inversors", precisa l’informe, que destaca que a la pràctica, el $SHI "no té utilitat i no ha funcionat mai com un utility token (tal com va prometre als inversors en els seus white papers), sinó que s’ha convertit en un security token encobert que no té les garanties i salvaguardes que concedeix la legislació financera als security tokens". "La CNMV podria sancionar aquesta pràctica", apunta.