La falta de respostes a la crisi de l’apagada desgasta Sánchez

La primera reacció política de la Moncloa a la massiva apagada peninsular del 28 d’abril passat, una vegada restablert el subministrament elèctric, va ser a la defensiva. Pedro Sánchez va col·locar un tallafoc als «operadors privats», malgrat que en aquell moment no es descartava cap hipòtesi sobre les causes, inclosa la del ciberatac, i va advertir que els exigiria responsabilitats. En la seva compareixença al Congrés nou dies després de l’històric zero energètic, el president del Govern no només va continuar sense poder oferir explicacions, sinó que va demanar «temps» i fins i tot va parlar de «mesos» per arribar al fons de la qüestió. A més, va entrar de ple a disputar una agenda marcada pel PP, anant al xoc amb les nuclears per intentar defensar el seu full de ruta en política energètica. Si al Govern solen presumir d’haver capejat amb èxit les múltiples crisis sobrevingudes des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa el 2018, l’apagada se li ha entravessat al cap de l’Executiu, com va reflectir el CIS.

En aquesta ocasió, el Govern no ha sigut capaç de capgirar políticament la situació per convertir-la en una oportunitat o controlar l’agenda. La desautorització a Red Eléctrica per haver descartat la hipòtesi del ciberatac, cosa que es va acabar confirmant amb els dies, o l’haver entrat al terreny dels populars agitant el debat sobre la pròrroga de les nuclears ho demostren. També el que el PP va anomenar en les primeres hores «apagada informativa». Una crítica que segons una enquesta flaix del CIS sintonitzava amb el sentir de la majoria de la població.

Gairebé el 60% dels espanyols van valorar com a insuficient la informació proporcionada pel Govern, davant un 28,4% que la va considerar correcta. El president del Govern no va comparèixer fins a sis hores després de la caiguda del sistema. Tant el Centre d’Investigacions Sociològiques com les enquestadores privades han ratificat l’esvoranc obert per l’apagada en la intenció de vot dels electors. El desgast per aquesta crisi s’ha traduït, segons l’últim baròmetre de l’organisme públic demoscòpic, en un retrocés dels socialistes i una empenta d’Alberto Núñez Feijóo, que va passar a retallar un avantatge de 6,5 punts a tan sols 2,7 l’últim mes.

Crisi ferroviària

Notícies relacionades

Red Eléctrica prepara una reforma per accelerar parades forçoses de fàbriques

Aigües de Barcelona posa en valor el seu impacte sociali d’innovació

A l’apagada de fa un mes es va sumar la crisi ferroviària, una bandera que es va encarregar d’agitar l’oposició amb l’acusació al Govern de generar caos. A la Moncloa reconeixen el dany que generen els dos assumptes per als seus interessos, i no tant el setge judicial sobre presumptes casos de corrupció en què fins ara s’havia centrat el PP per intentar perjudicar el Govern.

«Miren de traslladar un estat d’ansietat», lamenten fonts de l’Executiu, per defensar que «no es correspon amb les dades». «El món no s’acaba», afegeixen per insistir en les xifres de creixement econòmic i ocupació, si bé queden enterrades davant la intangibilitat del caos. Els socialistes confien que la «hipèrbole» de l’oposició, que recriminen també respecte a la tempesta judicial, se li acabi girant en contra.