Esther Marín, agent d’atenció al client del metro de Barcelona: «No es podia preveure. Ens va sorprendre com la covid»

¿Quina és la seva feina al metro?

Soc agent d’atenció al client. Faig una mica de tot. Estem a les estacions i als trens. Condueixo trens i també atenc la gent a les estacions.

Si cal evacuar la gent perquè hi ha una apagada.

També.

¿Quant fa que treballa aquí?

A l’octubre va fer 25 anys.

¿Com va arribar al metro?

Jo soc farmacèutica. El dia que vaig acabar la carrera vaig saber que estava embarassa de la meva primera filla [també té un fill]. Ja estava casada, i vam anar a deixar la prova d’embaràs a la farmàcia, abans es feia així. Vaig anar a la facultat a veure les notes i quan vaig tornar vaig recollir el resultat a la farmàcia i pum, sorpresa. I, és clar, era el moment de començar a buscar feina. El meu marit, que treballa als autobusos, em va dir llavors: «¿Què importa vendre aspirines o bitllets de metro?». I em va explicar que hi havia una convocatòria per a nous empleats del Metro. Al final em vaig presentar a les proves i vaig entrar.

Vostè condueix.

Sí, en un dia condueixo una part del temps i treballo en estació una altra part. Cada dia et surt un paperet i saps què et tocarà.

¿On era el 28 d’abril, el dia de l’apagada?

A l’estació de Sagrada Família. Havia de conduir un tren més tard.

¿I què va passar a les 12.34 quan se’n va anar la llum?

El primer que va aparèixer va ser una alarma d’un pou de ventilació, es va posar a xiular. I llavors vaig sentir pel walkie que un company deia que s’havia perdut tensió. Després vaig veure que els llums perdien força i vaig pensar que era una cosa puntual de Sagrada Família. De vegades passa.

Tothom va creure que era un problema d’on era.

Però quan el company va dir que a Artigues estaven a les fosques vaig veure que passava alguna cosa. L’ordinador va començar a indicar una fallada i de seguida se’n va anar la llum. Es van obrir les portes dels validadors, s’obren automàticament en aquests casos. I es van encendre els llums d’emergència. Llavors les pantalles de les màquines distribuïdores de bitllets es van quedar en negre. No sabíem què estava passant. No podíem contactar amb ningú amb el mòbil. El walkie-talkie ho va solucionar tot.

¿Què van fer?

Vam baixar a les andanes a veure com estava la gent. Hi havia un tren que va quedar la meitat dins del túnel i part a l’andana, i en l’altre sentit, un que va quedar aturat sencer dins del túnel. En el primer cas va ser fàcil: es van obrir manualment les portes que donaven a l’andana i la gent va caminar per dins dels vagons fins aquestes portes per sortir. En l’altre cas va ser més complicat, perquè no pots baixar sense autorització a la via. A través del walkie ens van donar autorització per baixar. Els dos caps van baixar l’escala del tren per evacuar la gent i van anar baixant passatgers. I jo amb una altra companya estàvem amb els mòbils, perquè al túnel no es veia res. Quan hi havia un grup, una de les dues el portava a l’andana, i allà un altre els portava a la sortida.

Notícies relacionades

Red Eléctrica prepara una reforma per accelerar parades forçoses de fàbriques

Aigües de Barcelona posa en valor el seu impacte sociali d’innovació

¿Van veure que hi ha situacions que es podrien preveure millor?

En van parlar. Perquè aquí s’han espatllat trens, però amb llum, en altres circumstàncies. Van dir que potser cadascun de nosaltres hauria de portar una llanterna, però no podies preveure el que va passar. Ens va sorprendre la covid i ens va sorprendre això.