Canvis d’hàbits i males collites aboquen el sector del vi a la crisi

Les causes són fonamentalment tres: el canvi climàtic (que a més de la sequera també porta inundacions i tempestes de pedra cada vegada més recurrents), la incertesa geopolítica amb els aranzels com a principal amenaça, i, possiblement el que ara mateix més preocupa els productors, un canvi d’hàbits dels consumidors, especialment dels públics més joves, que ja no és conjuntural.

La indústria del vi, motor econòmic de tants territoris de l’Espanya buidada (i de la no buidada també), ha començat a reaccionar diversificant en vinyes i productes. S’estan elaborant ja vins sense alcohol o de baixa graduació, s’estan plantant ceps per a vins blancs i les denominacions d’origen han reforçat les seves propostes d’enoturisme per donar més valor afegit als vins i oferir possibilitats d’ingressos addicionals als productors. En les previsions de collita presentades dimecres passat a les organitzacions del sector per la directora general de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri d’Agricultura, Elena Busutil, s’evidencia "una participació més elevada del most en els paràmetres de producció i d’existències". Això confirma que les produccions 0,0%, que fins ara han sigut gairebé irrellevants, cobren pes.

Canvi de patró

I és que el que més preocupa no és que hi hagi un nombre inferior de consumidors de vi, sinó que, segons han detectat els experts de l’OIV, és un canvi en els patrons de consum, tant en la freqüència com en la quantitat. "Cada vegada hi ha més consumidors interessats en la moderació com a opció d’estil de vida, en benefici de la salut i el benestar", constata l’organització en el seu informe.

S’hi suma la recent tendència a socialitzar sense alcohol, un hàbit que ha atret molts consumidors, sobretot joves. "Som conscients que hem d’oferir productes que s’adaptin als temps i a les noves necessitats d’aquests consumidors", explicava aquesta setmana Montserrat Caelles, directora comercial de Miró Vermouth, en la presentació del seu primer vermut sense alcohol, Miró Zero.

La caiguda mundial del consum va ser l’any passat generalitzada, segons assenyala l’OIV, però les dades als dos principals mercats del vi, els Estats Units i França, van ser superiors a la mitjana. Això es va notar en les exportacions espanyoles, que el 2024 van experimentar una important clatellada. "El descens en el volum exportat va ser del 20% fins al novembre, tot i que en termes de valor la disminució va ser bastant inferior, d’entorn de l’1%", indicava al gener María Naranjo, directora de l’àrea d’Indústria Alimentària a l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), amb motiu de la Barcelona Wine Week. De fet, Espanya és un dels països en els quals el consum de vi es manté relativament estable des del 2006, quan va caure arran de la implantació del carnet de conduir per punts.

Ajustar plantilles

Tot i que les últimes dades d’avanç de la campanya 2024-2025 apunten que la producció de vi i most arribarà als 36,8 milions d’hectolitres, cosa que suposaria un increment del 15% respecte a la de l’any anterior, els cellers encara acusen l’impacte econòmic de la sequera, que els va suposar una caiguda de la producció i, per tant, de vendes. Algunes, com ara Freixenet, han anunciat un expedient de regulació d’ocupació (ero) per acomiadar fins a 180 empleats, un 24% de la plantilla. El fabricant de cava al·lega raons climatològiques, però admet que hi ha hagut un "canvi fonamental en la dinàmica del mercat que requereix que la companyia prengui mesures urgents per garantir el desenvolupament sostenible del negoci en el futur".

Els ajustos no només s’emprenen a Espanya. El grup francès LVMH va comunicar a principis de maig que reduirà el nombre de treballadors a Moët Hennessy, la seva filial de vins i begudes espirituoses amb marques de xampany tan reconegudes com ara Moët Chandon, Dom Pérignon, Veuve Clicquot o Krug. La mesura, que afectaria el 10% de la plantilla mundial, entre 1.000 i 1.200 llocs de treball, s’adopta, segons el seu conseller delegat, Alexandre Arnault, per la baixada de vendes, amb una caiguda de l’11% en la facturació anual, que atribueix al canvi d’hàbits de consum de les generacions més joves.

Des del camp, cada vegada més veus reclamen al Govern un pla d’ajudes que els permeti arrencar les vinyes menys rendibles per tal de substituir-les per noves varietats més en voga, però el Ministeri d’Agricultura, que és el que hauria de donar aquestes subvencions, no veu justificada la mesura que recolzen gairebé totes les organitzacions agràries, seguint l’exemple de la regió francesa de Bordeus. "Si bé hi ha algunes comunitats o denominacions d’origen amb problemes, aquesta no és una solució que s’hagi de traslladar a tot el sector", ha proclamat el ministre Luis Planas.

Notícies relacionades

El Govern reforça la Hisenda catalana amb 200 nous treballadors que s’incorporaran a partir del 2026

La UGT diu que es destruirien 3.200 llocs de treball

El que ha fet el ministeri, que veu que, malgrat la recuperació de la collita, la producció serà encara un 6% inferior a la mitjana dels últims cinc anys, ha sigut concedir autoritzacions per a 928 hectàrees de noves plantacions de vinyes i 12.541 hectàrees per a replantació, segons un informe que publica en la seva pàgina web.

Segons aquestes dades, el potencial de producció vitícola a Espanya suma 951.991 hectàrees, un 0,96% menys que en la mateixa data de la campanya anterior. El 97% d’aquesta superfície és en zones protegides per alguna denominació de qualitat. El 53% es destina a varietats de raïm negres i el 47%, a blanques.