Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia: "Una guerra comercial moderada ja serà dramàtica"

¿Quin efecte creu que pot tenir l’apagada en l’economia?

Una apagada com la que va tenir lloc dilluns suposa pèrdues abundants que caldrà acabar de calcular, i és massa aviat per saber si es podria tornar a repetir. Primer és imprescindible saber què ho ha causat per activar els mecanismes necessaris perquè no torni a passar.

Ha manifestat públicament que, si no s’actua amb urgència, l’economia espanyola corre el risc de caure en la mediocritat. ¿Quant temps ens queda?

Els números de l’economia espanyola són bons i no reconèixer-ho no tindria sentit. Però quan aixeques una mica la mirada es pot observar que en termes de renda per càpita o de PIB per càpita, que serien indicadors més precisos del benestar d’un país, hem perdut respecte a Europa. En el cas de Catalunya, fa 20 anys teníem un 17% de renda per càpita per sobre de la mitjana europea i avui estem en el mateix nivell de la mitjana. Les proporcions a Espanya són molt similars. Hi ha hagut un deteriorament que s’explica per la productivitat. Tenim menys productivitat relativa que altres països d’Europa. I ara que parlarem d’Europa en la reunió anual... és el mateix que li passa a Europa respecte als EUA. Dit això, també cal puntualitzar que els dos últims anys la productivitat ha millorat. Això ens convida a pensar que s’han fet apostes per construir una economia més basada en sectors de valor afegit, i que això està començant a donar resultats. Si es s’allarga en el temps i el deteriorament es corregeix, seria una gran notícia.

¿Què caldria fer per mantenir-lo en el temps?

Cal potenciar tots els aspectes vinculats a la productivitat. Això es tradueix, primer, en apostar més per la innovació. Estem convençuts del mateix que ha dit Mario Draghi moltes vegades: es fa molt bona ciència però ens costa molt convertir aquesta ciència en innovació. La innovació es fa en les empreses i això significa que s’ha d’impulsar el suport a la innovació empresarial. En segon lloc, cal tenir en compte la composició sectorial. Un país que té sectors de menys valor afegit molt present en la seva economia, com el turisme i la construcció, té una productivitat més baixa. No és res contra el turisme, que ha salvat l’economia tant en la crisi financera com després de la covid, però s’ha d’ajudar a créixer altres sectors.

¿Algun més?

La mida empresarial. Les empreses més grans exporten més, innoven més i són més productives. Cal buscar uns mecanismes que ajudin que les empreses puguin guanyar mida. A mida igual, Espanya i Catalunya competeixen bé, però tenim molt pes econòmic d’empreses petites. També hem de millorar l’educació. S’han fet passos molt positius, però que cal adequar millor els perfils que demanen les empreses amb els perfils que es generen. També ajudaria la simplificació administrativa i reduir l’economia submergida.

La llista comença a ser llarga...

I cal afegir les infraestructures, que han de tenir una conversió en termes de rendibilitat econòmica o social. Tradicionalment, s’han dedicat molts recursos a infraestructures que no tenen rendibilitat. La pregunta és: ¿estem dedicant els recursos a construir les infraestructures que necessitem o, per raons del vot polític i del greuge comparatiu, invertim en infraestructures que no tenen realment un retorn ni econòmic ni social proporcional a la mida de la inversió? Quan pensem en les infraestructures cal pensar en el model de productivitat del país.

Notícies relacionades

El Port adjudica a un gegant nipó la nova terminal de cotxes

La moderadora de continguts de Meta planeja un ero de 2.062 a la Torre Glòries

I, ara, apareix la necessitat d’haver d’invertir en defensa i repensar Europa. ¿Com estan vivint aquest moment les empreses i els empresaris?

A Espanya, com que els números macro i el mercat domèstic funcionen bé, no hi ha gaire nerviosisme de moment. Però l’amenaça de guerra comercial, que a més és un vaivé, perquè un dia és una cosa i un altre dia és la contrària, es veu amb preocupació. En la reunió del Cercle d’Economia que comença el pròxim 5 de maig ho veurem. Tenim una taula de debat amb participació empresarial titulada: Com gestionar en temps de disrupció geopolítica. Al final, en la millor de les hipòtesis, una guerra comercial moderada acabarà generant un descens del creixement i probablement un risc inflacionari, la combinació més dramàtica.