La política que no llueix

No conec ningú a qui li resulti atractiu el canvi d’armari entre estacions o la neteja del bany, de la mateixa manera que no conec ningú que no afronti l’enuig d’aquestes i altres tasques.

Sembla simple, però el raonament enclou l’essència de la política menys endogàmica i més pragmàtica. També la que sol comportar menys rèdit polític als governs. Per això hi ha coses que tot i que s’hagin de fer, no es fan. Solen coincidir amb aquelles que no computen a la calculadora electoral, s’allunyen del joisme particular o estan instal·lades en una via morta que no genera ni debat ni confrontació partidista. Són els temes polítics que tot i que existeixen no són a l’aparador.

La gestió oblidada de l’ecosistema digital de la Generalitat de Catalunya és, sens dubte, un d’aquests temes.

Notícies relacionades

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

Reynés guanya més pés en el món Caixa

Si aparquem l’edatisme digital imperant, qualsevol persona digitalment funcional perdrà el seu temps i probablement la seva paciència intentant espavilar-se entre una amalgama d’informació i successius tràmits burocràtics, més propis d’un galimaties nivell avançat que d’un servei públic. Ens hem resignat que qualsevol tràmit digital amb l’Administració pública sigui un maldecap, tenim l’enuig integrat, assumit, i un ciutadà resignat és per a la política un ciutadà dòcil i innocu, que no requereix atenció immediata. Una explicació més per no abordar políticament el tema.

Ara el govern s’ha proposat per fi afrontar el canvi d’armari, la neteja del bany. La política de les coses que es fan perquè s’han de fer.