El ministre prudent

Els polítics tendeixen a confondre aquests termes. Els agrada que es propagui el seu discurs grandiloqüent de les fites a què arriben i que es difuminin els seus errors. Factor humà. Per això s’enutgen quan el cronista, situant com cal els fets en el seu context, rebaixa l’eufòria a reserva. És en el que ha quedat l’exageració de la vicepresidenta Yolanda Díaz.

Dimarts passat no va ser un dia històric. Molt menys en àmbit europeu, com ho va definir la titular de Treball després de l’aprovació pel consell de ministres de l’avantprojecte de llei de la reducció de la jornada laboral. Arribat el cas d’etiquetar així una data, serà quan el Congrés dels Diputats aprovi el text final, per al qual s’obre ara un llarg recorregut de negociació que obligarà cessions per arribar a acords. I de la mateixa manera que la vicepresidenta segona pressiona els aliats parlamentaris reticents ho també fan els sectors que es consideren perjudicats. D’aquí la peregrinació a Waterloo de gremis i col·lectius professionals, petits, mitjans empresaris i autònoms per demanar a Puigdemont que no cedeixi. O que, a canvi, els garanteixin temps, ajudes i compensacions per una obligació legal la implantació de la qual és inversament proporcional a la dimensió del negoci. Més difícil com menor és l’entitat. De fet, a la majoria de les grans corporacions amb prou feines els afecta, perquè o els seus convenis ja ho contemplen o disposen de mecanismes per fer-ho sense perjudici. Així ho va entendre des d’un primer moment Carlos Cuerpo Caballero (Badajoz, 26 de setembre de 1980).

Notícies relacionades

Tres consells fonamentals per firmar un contracte de lloguer i no emportar-te sorpreses

El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT

Polític atípic

Res indica que el ministre d’Economia hagi volgut oposar-se a l’objectiu de treballar menys i cobrar més. Ho és del Govern. En cas d’existir tal raresa els seus defensors serien anecdòtics masoquistes. Tampoc sembla que les seves advertències del risc de la urgència fossin la veu d’una gairebé mala persona, com el va definir la seva deslleial companya d’Executiu. Coneguts i pròxims tenen Cuerpo per tot el contrari. Elogien la sensatesa i ponderació d’un dels savis que van marcar amb èxit l’estratègia per a la desescalada de la pandèmia. Allà hi ha també les actuals dades econòmiques, de referència mundial. En canvi, pel que sembla que ha treballat el doctor i alt funcionari de l’Administració de l’Estat ha sigut per evitar un possible final traumàtic si les coses es feien sense concert, perquè un revés parlamentari a un decret suposa tornar-lo al calaix de les bones intencions perdudes. Allà on avui descansen dotzenes de mesures que conformaven l’òmnibus caigut. Home d’envejable currículum i cauteloses paraules, Carlos Cuerpo és un polític atípic tenint en compte el que es porta. Una raresa en temps d’exageracions, discursos buits i titulars de fogueig.