Val més cent comandes que una nòmina

La llei rider és un dels millors exemples que la frase de Ronald Reagan és certa: "Les paraules més terrorífiques en llengua anglesa són: ‘Soc del Govern i aquí hi soc per ajudar’". Cap dels més de 30.000 riders que hi ha a Espanya va demanar una llei per canviar la seva situació laboral: va ser una idea dels sindicats, on no milita gairebé cap repartidor, i de Yolanda Díaz.

Les conseqüències de la intervenció governamental han sigut negatives: l’abandonament de Deliveroo del mercat espanyol, l’increment de costos per a les empreses, les demandes entre Just Eat i Glovo, la pèrdua de valor d’un dels pocs unicorns espanyols i la reducció d’ingressos dels riders laboralitzats que ara per guanyar-se la vida, o bé es veuen obligats a cometre frau per treballar amb diverses aplicacions alhora, o bé s’han de resignar a perdre ingressos.

Notícies relacionades

Alfonso Cabello (Proexca): «Els sectors audiovisual, tecnològic i aeroespacial consoliden les Canàries com a nou motor d'expansió empresarial»

Consum sanciona Airbnb amb 64 milions d’euros per anunciar habitatges turístics sense llicència

La llei no ha provocat una reducció de riders. Lluitar contra models de treball impulsats per plataformes és com pretendre continuar utilitzant espelmes quan pots tenir electricitat, però no només afecta les plataformes i els seus col·laboradors, sinó que perjudica un sector estratègic de la nostra economia com és la restauració. Segons Restauración News, les vendes "per portar" van arribar l’any passat al 22%. Avui els petits establiments tenen més oportunitats de sobreviure gràcies als encàrrecs que reben sense haver d’ocupar una taula al seu establiment. Recentment, un rider va fer comptes i els va explicar a TikTok: va dir que guanya bruts 547,2 euros a la setmana, però descomptant impostos la cosa es queda en 317 euros. En resum, el Govern s’emporta el 42% del seu esforç: simplement és un atracament.

Si el Govern volgués ajudar, de veritat, un rider, ho tindria fàcil. No fa falta regular de tal manera que marxin les empreses i els repartidors perdin oportunitats: n’hi ha prou d’abaixar-los la quota d’autònoms i deixar-la en una quantitat simbòlica o a zero.