Els impostos com a arma llancívola
Dijous de la setmana passada, Junts per Catalunya i el PNB van recolzar al Congrés dels Diputats l’esmena del PP que suposa l’eliminació de l’impost contra les grans companyies energètiques. Els dos grups parlamentaris han anunciat, així mateix, que combatran també qualsevol intent per part del Govern de Pedro Sánchez de recuperar el gravamen. La qüestió ha desencadenat les tensions entre els socialistes i els dos grups sobiranistes, així com, sobretot, amb Podem, un altre dels suports de l’Executiu central. Les conseqüències finals que poden portar aquestes desavinences són difícils de determinar.
Que Junts, el PNB i el PP votin junts en mesures (en matèria impositiva o de política de vivenda) en les quals poden coincidir programàticament ja no és nou i evidencia la inestabilitat que pateix la majoria parlamentària que va donar lloc al Govern del PSOE i Sumar. L’episodi de l’impost a les energètiques demostra que Pedro Sánchez no pot donar per descomptat l’aval dels seus socis d’investidura a les seves iniciatives i propostes parlamentàries. Més enllà de veure’s obligat a guanyar-se els suports necessaris de manera quotidiana, existeix una dificultat afegida fruit de la molt diversa ubicació ideològica dels socis entorn de Sánchez. Aquesta heterogeneïtat política fa que en ocasions sigui molt difícil arribar a una posició que pugui satisfer-los a tots.
L’aprovació de l’esmena del partit d’Alberto Núñez Feijóo complica enormement els plans del Govern, que va anunciar la possibilitat de mantenir el gravamen mitjançant un decret llei consensuat amb Podem, ERC, Bildu i BNG la convalidació del qual es preveu més que incerta.
Les raons esgrimides per Junts, a través de la seva portaveu en el Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, apunten a la voluntat de garantir que les energètiques mantindran les inversions previstes, molt en particular les de Repsol, a Tarragona. En la intenció de no perjudicar els interessos d’aquesta companyia coincideixen per motius molt específics amb el PNB. En canvi, els socialistes han aconseguit donar continuïtat a l’impost sobre la banca, tot i que amb alguns canvis. Ni una coincidència programàtica ni una suposada recuperació del paper de portaveu d’interessos empresarials a Madrid a l’estil de la vella Convergència expliquen aquesta disparitat de criteris de Junts; més aviat caldria preguntar-se amb qui vol saldar comptes pendents el que queda del Junts del 2017.
Fer de la política fiscal un instrument per donar avisos o satisfer interessos a la carta no és la postura més responsable que es pugui imaginar. No es pot jugar amb ella constantment com a instrument de maniobra a curt termini per lligar o desestabilitzar majories quan de les reformes fiscals depèn el compliment dels compromisos assumits amb Europa i la seva redefinició requeriria un debat sobre com garantir els recursos necessaris per a l’Estat sense perjudicar la competitivitat, que sí que és necessari però sembla que ni hi és ni se l’espera. La política impositiva ha de ser precisa, inequívoca i segura, ha de respondre a interessos generals i no particulars i ha d’oferir seguretat jurídica a empreses i ciutadans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut Aurelio Rojas, cardiòleg: "En lloc d'anar tota l'estona a la mateixa intensitat, fes tres minuts a ritme ràpid i tres minuts a ritme tranquil"
- MUNDIAL DE MOTOGP Àlex Márquez acaba magistralment, a Jerez, amb el domini de Bezzecchi
- Ensurt a l’Àfrica Una dotzena de programadors musicals espanyols confinats en un hotel de Mali arran d’una onada d’atacs i explosions
- Testimoni En el sopar de corresponsals de la Casa Blanca: «Ha sigut un ensurt. Ens hem tirat de seguida a terra»
- Anunci de la Generalitat La ‘via exprés’ per obtenir les ajudes per dependència: les claus del nou pla del Govern
