Espanya pagarà demà 4.575 milions del rescat europeu a la banca del 2012

L’Estat afronta aquest dimecres una nova factura del rescat europeu a la banca espanyola del 2012. El Tresor abonarà 4.575,24 milions d’euros al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), de manera que ja haurà tornat a l’organisme comunitari 29.472,27 milions, l’equivalent al 71,3% dels 41.333 milions que va rebre l’11 de desembre del 2012 (39.468 milions) i el 5 de febrer el 2013 (1.865 milions) per reestructurar el sector financer i salvar les caixes d’estalvi que van fer fallida i els seus dipositants. Encara li quedaran pendents de reintegrar 11.860,73 milions en tres pagaments els mesos de desembre dels pròxims tres anys, fins a completar la devolució del préstec a finals del 2027.

Espanya va estar al caire de l’abisme el 2012. Entre rumors d’una possible ruptura de l’euro i creixents dubtes internacionals sobre la situació real de la banca espanyola després de l’esclat de la bombolla immobiliària, el Tresor no va arribar a perdre la seva capacitat per finançar en els mercats un dèficit públic desbocat, però els inversors li exigien cada vegada uns interessos més alts per deixar-li diners. Fins i tot, encara que hagués pogut continuar emetent deute, aquest encariment hauria portat les finances públiques a ser insostenibles, amb la consegüent suspensió de pagaments per part de l’Estat, i per això el Govern de Mariano Rajoy es va veure obligat a demanar ajuda a la resta de països de la zona euro el juny del 2012.

Notícies relacionades

El Govern proposa apujar la quota dels autònoms entre 11 i 200 euros el 2026

Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt, premi Nobel d’economia 2025

Reformes exigides

Després d’unes dures negociacions i a canvi d’una exigent llista de reformes supervisades pels homes de negre de la troica, els socis comunitaris van aprovar una línia de finançament de fins a 100.000 milions d’euros en condicions més favorables de les que Espanya podia obtenir en el mercat. Finalment només es van utilitzar els 41.333 milions, que es van destinar a rescatar BFA-Bankia, Catalunya Caixa, Nova Caixa Galicia, Banc de València, BMN, Ceiss, Caja 3 i Liberbank (avui ja tots desapareguts després d’integrar-se en altres entitats). També a finançar la creació de la Sareb, el banc dolent que va rebre els actius immobiliaris tòxics d’aquestes caixes, amb uns números vermells que l’actual Govern es va veure obligat per Europa a sumar al deute i al dèficit públics el 2021.