Només 22 pisos en 5 anys

Són xifres que queden molt lluny del propòsit que es va marcar l’ajuntament fa cinc anys. Llavors va calcular que, per aquesta via, aconseguiria ampliar el parc de vivenda assequible en unes 334 vivendes noves cada any, el 30% dels 1.114 pisos que es van construir anualment entre el 2008 i el 2016 en sòl urbà consolidat. En cas d’haver-se complert, en un lustre s’haurien aconseguit 1.670 pisos en comptes de 144. A aquestes llars assequibles hi pot accedir qualsevol persona que estigui inscrita en el Registre de Sol·licitants de Vivenda de Protecció Oficial, que regula la Generalitat a través d’un decret. Els interessats han de tenir uns ingressos mínims inferiors a 53.118 euros anuals si són unitats familiars d’un membre, 54.761 euros si ho són de dos membres, 57.116 si ho són de tres i 59.020 si ho són de quatre o més.

Notícies relacionades

Claudia Goldin (Premi Nobel d’economia): «Reduir la jornada laboral per llei no garanteix més igualtat»

Nous llocs de funcionaris a l’Administració: l’Estat n’incorpora 551 a Catalunya

Partint d’aquestes condicions, quan la norma va entrar en vigor, el consistori va remarcar que el 75% de la població podria accedir a vivendes protegides construïdes arran de la mesura. Els preus dels pisos els fixa la Generalitat: per un pis de 80 metres quadrats, el preu del lloguer de fa cinc anys era aproximadament de 510 euros al mes; el de venda, de 136.000 euros.

La norma afecta tant les promocions de nova construcció com les reformes integrals. Les vivendes han de ser de règim general i també han d’estar sotmeses al dret de tempteig i retracte per part de l’ajuntament. L’objectiu de la norma era propiciar una millor distribució territorial del parc de vivenda protegida per evitar que es concentri en determinats barris perifèrics on ja hi ha aquests pisos. De fet, l’ajuntament fins i tot va contemplar que més del 50% de les noves vivendes s’ubiquessin en barris cèntrics.