Catalunya: faci’s la llum

Que Catalunya ha quedat molt endarrerida en matèria d’energies renovables és evident. I que consumeix més energia de la que produeix, també. L’any passat, la demanda elèctrica va pujar a 44.107,5 megawatts per hora (MWh),i la producció, a 32.258,9. Ha d’importar, per tant, electricitat de comunitats com Aragó per cobrir el consum. Un dels reptes d’aquesta legislatura és, sens dubte, aconseguir encaixar el sudoku del finançament autonòmic, sigui singular o plural.

Però hi ha una altra assignatura bàsica, de la qual amb prou feines es debat i que és essencial si és que aquest territori aspira a continuar sent una locomotora econòmica i emprenedora. Per aconseguir-ho ha de comptar amb el combustible necessari, és a dir, una energia verda i sostenible, amb centrals més petites i escampades pel territori, amb un model que pot redissenyar el mapa industrial.

Notícies relacionades

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

Reynés guanya més pés en el món Caixa

Per això sorprèn que l’energia i, en concret, la més sostenible i verda, tot i la importància que té, no sigui protagonista en el debat polític, malgrat que és essencial per al progrés. El full de ruta oficial preveu el tancament de les nuclears, com han fet altres països, com Alemanya. A Catalunya (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) aporten gairebé el 60% de l’electricitat que es produeix i la meitat de la que es consumeix. L’eòlica a penes arriba al 8% de la producció total, i la solar fotovoltaica, a l’1% per inacció del Govern en més d’una dècada. La pregunta és: ¿com es cobrirà l’apagada prevista als tres reactors nuclears entre el 2030 i el 2031?

Després d’anys sense fer els deures, el dèficit energètic encara serà més gran a Catalunya amb el tancament de les nuclears, ja que no s’ha fet la tasca de fomentar les energies renovables. Per fer-se’n una idea, per suplir els tres reactors atòmics que funcionen en l’actualitat, caldria septuplicar la producció eòlica actual i multiplicar per 56 la solar. Cal accelerar la descarbonització sense perdre més temps i, per tant, que es faci la llum sobre un tema que, ¡quin contrasentit!, es manté molt en la foscor.