Una onada de demandes a la vista

Les interpretacions en relació amb quins efectes tindrà la decisió i a qui incumbeix varien substancialment segons la font consultada, si bé totes coincideixen que el sistema d’indemnitzacions vigent no s’ajusta a la llei i el Govern haurà de canviar-lo, de manera que s’exposa a una onada de litigis si no ho fa. Aquestes són algunes de les preguntes i les seves respostes que genera aquesta resolució:

¿Què diu la sentència?

La resolució judicial dirimeix tres qüestions. La norma espanyola no compleix els acords de la Unió, no protegeix de l’abús els interins i tampoc té un mecanisme de sancions per dissuadir l’Administració. Dona per bons els processos d’estabilització en curs i no qüestiona aquells eventuals que han aconseguit consolidar la seva plaça a través d’aquests. I afirma que el sistema d’indemnitzacions per a qui acabi la seva relació temporal amb l’Administració no és ajustat a la llei.

¿A qui afecta?

La xifra de potencials afectats per la decisió varia segons les fonts consultades, però el perímetre seria de milers de persones. La nova sentència no s’entén sense la que ja va dictar aquest tribunal al febrer. La principal novetat que porta aquesta última sentència és que es pronuncia sobre funcionaris de carrera que estiguin ocupant plaça com a interins, i estén de manera inequívoca les seves conclusions a aquest cos. És a dir, el criteri manifestat pel TJUE ja pot considerar-se que s’estén a tota la funció pública.

¿Passen automàticament a fixos els interins en frau?

Les plataformes d’interins, advocats afins o part dels sindicats consideren que sí, mentre que altres centrals i juristes consideren que no. El Govern, per la seva banda, ha optat per ignorar la resolució judicial i esperar que el mateix TJUE respongui a les preguntes que li ha remès el Tribunal Suprem al respecte per pronunciar-se.

¿S’hauran de repetir els processos d’estabilització?

La sentència avala els processos iniciats des del 2021 per les diferents administracions per estabilitzar interins, com els concursos de mèrits i concursos oposició. No els qüestiona, si bé sí que considera que no són suficients per evitar els abusos de temporalitat. Els que ja hagin aconseguit estabilitzar la seva plaça mitjançant un dels concursos extraordinaris no tindrien res a témer i retindrien la seva plaça.

Notícies relacionades

Jornada laboral a l'estiu: què diu l'Estatut dels Treballadors i quins límits té

Muniesa (CaixaBank) alerta d'una caiguda de la demanda de crèdit per la guerra de l'Iran: "La incertesa alentix la presa de decisions"

¿Què passa amb les indemnitzacions?

On hi ha menys debat és en la claredat amb què el TJUE, com ja va fer al febrer, ha carregat contra el sistema d’indemnitzacions fixat per la llei espanyola. Aquesta dona dret a una compensació equivalent a 20 dies per any treballat per un màxim de 12 mensualitats a aquells eventuals que siguin cessats una vegada la seva plaça s’assigni a algú que ha guanyat una oposició. "No permet ni la reparació proporcionada i efectiva en les situacions d’abús que superin una determinada durada en anys, ni la reparació adequada i íntegra dels danys derivats de tals abusos", sentencien els magistrats.