Juan Antonio Escriña: "La indústria espanyola de Defensa té capacitat i està llesta per competir"

Ara estem en un moment de reptes, canvis i conflictes geopolítics per al sector. ¿Quina és la visió general de l’"aquí i ara" que té el seu grup?

La visió de Santa Bárbara Sistemas i el grup GDELS és de servei a les Forces Armades. Crear valor i garantir el subministrament dels sistemes que es necessiten de manera àgil i en termini, contribuint al creixement del teixit industrial dels territoris on està instal·lat. Els conflictes actuals han augmentat la necessitat que el subministrament sigui ràpid, dins del cost fixat i del temps establert. Aquestes són les nostres prioritats. Ser més eficients i flexibles. També estem molt atents al que necessiten els exèrcits. Per exemple, protecció i mobilitat. Aquestes són dues de les nostres capacitats centrals per les quals els nostres productes destaquen en els concursos nacionals i internacionals.

¿De quina manera valora aquest rearmament i aquesta suficiència tecnològica que propugna Europa?

La Unió Europea ha de ser responsable de la seva pròpia seguretat i defensa. En això estem tots d’acord i, per tant, tots recolzem la nova estratègia formulada per l’alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat, Josep Borrell, de la "brúixola estratègica". És un repte conjunt i estic del tot convençut que la indústria de Defensa europea està ben preparada per respondre conjuntament i instaurar una visió pròpia a llarg termini, en cooperació amb socis com l’OTAN. Els europeus hem demostrat ser capaços de treballar junts i desenvolupar la millor tecnologia per respondre a les necessitats de les nostres Forces Armades.

¿I la relació amb els seus aliats? ¿Rússia, la Xina i, ara, Israel poden canviar l’escenari de joc entre Europa i els EUA?

La Unió Europa és una potència econòmica i tecnològica a l’altura de qualsevol país o grup de nacions. Ho hem demostrat i continuarem fent-ho. Hem deixat clar que una de les nostres fortaleses és la col·laboració, la capacitat de treballar en equip, per sobre de les nostres diferències culturals o socials. Això ens fa més forts i ens permet ser una influència positiva que estabilitzi el món. Estem en un procés per ser més independents en els sectors estratègics com el militar i ho aconseguirem.

¿Quina posició està cridada a ocupar la indústria espanyola en aquest context?

La Unió Europea busca enfortir empreses nacionals per aconseguir per consorci empreses amb què a escala europea puguem competir amb els Estats Units i que, en un futur, estaran en un altre eix. Tota la indústria de Defensa ens movem en aquest tauler mirant d’encaixar el millor possible. França i Alemanya són el número u i el número dos, però després estem Itàlia i nosaltres. No és veritat que la indústria espanyola no tingui capacitat ni entitat. Hem d’encaixar les nostres peces, però ni estem mal preparats, ni tenim dèficits, ni aquests són tan rellevants.

Parla de competir amb els Estats Units, però ¿no és General Dynamics nord-americà?

El nostre model és poc habitual. Som 120.000 treballadors, i 120 persones a l’equip gestor estan a Virgínia. Ens mesuren per objectius i està tot molt descentralitzat, amb la qual cosa treballem integrats en grup a escala local, a Europa.

¿Com van viure els anys de crisi del sector de Defensa?

Es va passar una vall, conseqüència d’una època en què no hi havia una amenaça clara i la Defensa no era políticament correcta. Ara la societat té més clar que hi ha amenaces al nostre estil de vida i els nostres valors. En tot Europa està canviant el focus de la mala premsa que vam tenir i estem en una fase de creixement. Les conseqüències d’aquesta vall les veiem que no hi ha possibilitat de cobrir els arsenals. A part del consum que es produeix a Ucraïna, eren gairebé buits i havíem perdut la capacitat de producció.

¿Confia a poder tornar a fabricar canons?

Notícies relacionades

El Corte Inglés fitxa un conseller delegat després de dos anys de buit en el càrrec

La gigafactoría de Extremadura tendrá menor producción de la prevista

Fa quatre anys, algú va publicar que el carro de combat havia mort i fixi’s com ha tornat. El que passa és que els sistemes autopropulsats estan obsolets. Jo crec que tornaran al mercat. El nombre de trets diaris a la guerra d’Ucraïna és brutal. Es necessiten recanvis i no n’hi ha. El context geoestratègic ha rescatat la rellevància de l’artilleria. Alcalá de Guadaíra està actualitzant la de l’Exèrcit espanyol, per cert, dissenyats i fabricats per Santa Bárbara Sistemas, i Trubia està analitzant fabricar, de nou, canons. La Defensa és i ha de ser un dels sectors estratègics de cara al futur. No parlem només d’història, sinó de realitats d’avui: coneixement, enginyeria, capacitat de fabricació, d’emprenedoria, de talent, de tecnologia capdavantera.

¿Què li sembla l’enlairament dels corredors industrials especialitzats i com veu de preparats els territoris nacionals per al desenvolupament d’aquests pols tecnològics especialitzats?

La idea dels corredors industrials del Ministeri de Defensa és una excel·lent estratègia per visualitzar i dirigir l’esforç que fa el Govern per desenvolupar la indústria de Defensa i, el que és més important, mostrar que els seus beneficis assoleixen a tot l’àmbit territorial espanyol. Pocs eren conscients fins ara de l’expansió econòmica i l’impacte de la indústria de Defensa. Fixa població, teixit industrial i coneixement en les àrees geogràfiques on té influència. També incentiva el desenvolupament de pols tecnològics especialitzats amb l’ajuda de governs regionals i ajuntaments, i la col·laboració dels entorns innovadors amb els quals Santa Bárbara Sistemas té firmats acords. És una de les poques empreses que és present en tres d’aquests corredors: el nord, que uneix des de Galícia al País Basc, passant per Astúries; el corredor de la plata, des d’Astúries fins a Sevilla, passant per Lleó, i el corredor centre–mediterrani –que comença a Madrid i acaba a Cartagena.