¿No volem fabricar fàrmacs?

Em va deixar preocupat la recent advertència del conseller delegat de la farmacèutica catalana Reig Jofre, Ignasi Biosca, que va assegurar que hi ha fàrmacs que no surt a compte produir malgrat ser bàsics. I això es deu a la pressió de les administracions per abaixar-ne els preus, ja que són productes regulats. Va posar l’exemple d’un xarop antibiòtic que produeixen, ancorat en 98 cèntims de preu de venda. "Si no es paga el que realment costa un producte, s’acabarà produint en països amb costos més baixos", va proclamar.

Notícies relacionades

Catalunya consolida els 3,9 milions d’ocupats malgrat un juliol dels més fluixos de l’última dècada

Mercadona augmenta les compres a proveïdors d’Espanya i Portugal

És un avís a navegants. La seva companyia, per exemple, ha decidit centrar-se en productes de base biològica, més rendibles, com a conseqüència de l’augment de costos, que no es poden repercutir en el preu, que està regulat, per l’alça de les matèries primeres i de l’energia i per la pujada prevista aquest any per la clàusula de garantia salarial del conveni col·lectiu de la indústria química entorn del 12%. I això afecta les medicines de baix cost però d’elevada importància per al dia a dia.

Si volem apostar per una indústria que produeixi genèrics imprescindibles aquí en comptes d’haver d’importar-los a la desesperada en situacions d’emergència, caldria aplicar una política que combinés uns preus de venda assumibles que alhora cobrissin els costos i donessin una mica de benefici, sense necessitat d’arribar als nivells que al seu dia van provocar la pressió per rebaixar-los. Si no, en cas de necessitat extrema, com en la pandèmia, haurem d’utilitzar el portatalonaris i pagar el que ens demanin, i ja sabem què passa.