"Ens estan oferint misèria"

Catalunya té actualment gairebé el doble d’octogenaris que quan va començar el segle XXI. I el 2050 n’hi haurà pràcticament el doble dels que hi ha ara, segons les últimes projeccions publicades per l’Idescat, cosa que plantejarà una sèrie de reptes demogràfics com, per exemple, la sostenibilitat del sistema de pensions. En aquest context d’envelliment demogràfic, els serveis d’atenció a domicili prometen anar guanyant mercat. Un mercat que actualment es reparteixen a Catalunya entre grans constructores, que han vist en aquesta silver economy (pels cabells blancs) una via molt lucrativa per expandir el seu compte de resultats, i cooperatives d’origen social.

"Cada societat decideix com cuida la seva gent gran. En la nostra, la recent incorporació de les dones al mercat de treball ha fet que aquestes mateixes dones hagin deixat d’encarregar-se dels avis", explica la catedràtica de la UB Ció Patxot. Aquesta externalització de les cures, però, ha recaigut en altres dones, professionalitzades a través dels serveis municipals del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària). Els ajuntaments adjudiquen cada cert temps contractes milionaris per oferir a unes 70.000 persones a Catalunya unes quatre hores d’atenció setmanal per usuari, segons coincideixen les diferents fonts consultades del sector, si bé aquest mateix sector també apunta que la majoria de les cures les costegen íntegrament les famílies i que ho fan mitjançant treballadores sense contracte laboral.

Adjudicacions milionàries

Tornant als contractes públics, se’ls estan emportant, entre d’altres, grans cotitzades de l’Ibex com ACS –que a Catalunya actua a través d’Accent Social SLU– o Sacyr. La primera, propietat de Florentino Pérez, s’ha adjudicat els últims tres anys contractes per un valor estimat de 92,9 milions d’euros i gestiona el SAD de municipis de tot Catalunya (des de capitals com Lleida fins a ciutats metropolitanes com Castelldefels o Sant Adrià de Besòs), segons les dades disponibles obtingudes de la plataforma de contractació del sector públic. La segona corporació té un pes inferior actualment i en aquest mateix període s’ha adjudicat contractes per un valor estimat de 15,8 milions d’euros.

Aquestes grans empreses multiserveis comparteixen el sector amb algunes cooperatives sense ànim de lucre o empreses mercantils especialitzades en el sector. La ciutat de Barcelona és un exemple d’això. Els seus barris estan dividits en quatre lots, que el 2020 (i fins l’any que ve) es van repartir a parts iguals Servisar Servicios Sociales (Domusvi) i la cooperativa Suara Serveis.

Notícies relacionades

La Generalitat denega l’erto a Freixenet al no veure causa major

El BBVA guanya un 19% més i preveu dos anys més de benefici rècord

Als avis els dutxen, els escolten i els atenen treballadores que fa dos anys que tenen els sous congelats. La quantia que marca l’últim conveni negociat, en què les taules només arriben fins al 2022, fixa un salari mensual de 1.252,39 euros bruts en el cas d’una treballadora familiar. En el de les auxiliars de neteja, de 1.073,69 euros, ja li ha passat al davant el vigent salari mínim interprofessional, de 1.134 euros.

"Ens estan oferint misèria i venim d’un sector precaritzat des de fa anys. Qui pot se’n va corrent", afirma Noelia Santiago, delegada de CCOO. Lesions d’esquena –"som grues humanes"– o del túnel carpià per aixecar avis del llit o la butaca; malalties als genolls d’ajupir-se a les banyeres; colze de tennista de recolzar els usuaris sobre seu... "No tenim ni una malaltia professional reconeguda. Al costat de les kellys [cambreres de pis] som el col·lectiu professional més fet pols", afirma la representant de CGT Montse García. No només pateix el cos, però; també ho fa el cap. "És molt dur; crema molt. Tothom que pot, se’n va", insisteix la Maribel, empleada del SAD a la província de Lleida. Als 64 anys explica que en un mes fa entre 600 i 1.200 quilòmetres per atendre domicilis a diversos pobles. Amb el plus per quilometratge congelat des de fa dos anys i la recent pujada dels carburants, hi ha mesos que desplaçar-se li surt a pagar. "El cotxe també el poso jo", afegeix.