Els bancs guanyen 24.358 milions i voregen el màximde la bombolla

La pujada dels tipus d’interès oficials per combatre la inflació ha portat els beneficis dels bancs pel seu negoci a Espanya fins a un nivell desconegut en 16 anys. Les entitats van guanyar 24.358 milions d’euros l’any passat al país (sense tenir en compte el seu negoci internacional), segons va publicar ahir el Banc d’Espanya. La xifra suposa un increment de 4.927 milions i un 25,3% respecte al 2022 i la quantitat més elevada des del màxim històric de 25.111 milions que van obtenir el 2007, en ple pic de la bombolla immobiliària. El resultat hauria superat aquesta cota si no hagués estat per l’impost a la banca impulsat pel Govern, que va restar 1.263 milions a les principals entitats.

Fins i tot si es té en compte l’efecte de la inflació (que fa que una quantitat de fa anys equivalgui avui dia a una xifra major), els guanys dels bancs a Espanya són els més alts des del 2007 (33.422 milions aplicant l’IPC acumulat) i les quartes més elevades de la història, només per darrere de les d’aquell exercici, les 2006 (32.690 milions) i 2005 (25.798 milions). Es pot al·legar, això sí, que els beneficis d’aquells tres exercicis no són un bon punt de comparació perquè estaven dopats per la bombolla immobiliària i amagaven les abundants pèrdues que van aflorar en els anys següents, provocant la crisi bancària més gran de la història moderna espanyola.

La desigual translació de l’alça dels tipus d’interès als productes bancaris és el principal factor que explica la millora del benefici. Els crèdits es van encarir vertiginosament al reflectir l’increment dels tipus oficials del Banc Central Europeu (BCE), mentre paral·lelament les entitats van retardar el pagament més gran pels dipòsits perquè els seus comptes es beneficiessin el màxim possible dels ingressos més grans pels préstecs. Així, el seu marge d’interessos –ingressos per la diferència entre el que cobren pels crèdits i paguen pels dipòsits– va ascendir l’any passat a 37.244 milions d’euros, 12.809 milions i un 52% més que el 2022 i la segona quantitat més alta de la història (només per darrere dels 43.034 milions del 2009).

Benefici total

Malgrat l’entorn d’alta inflació, les despeses del sector a Espanya van créixer molt menys que els ingressos (un 6,3%, fins als 26.590 milions). Junt amb el també menor increment de les provisions per absorbir futures pèrdues (9,6%, als 7.085 milions), va permetre que el resultat abans d’impostos millorés un 33%, als 28.880 milions. El pagament de l’impost de societats es va més que doblar, al passar de 2.149 milions a 4.380 milions, el que explica que la millora final del benefici fos del 25,3%. La quantitat pagada pel tribut respecte al resultat abans d’impostos va passar de l’11% al 17,9% (el tipus de societats per a la banca és del 30%, però s’aplica sobre una base imposable que registra una sèrie d’ajustos per bonificacions i deduccions).

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

El benefici total del sector espanyol –incloent-hi altres negocis com l’internacional– es coneixerà quan el Banc d’Espanya ho publiqui a l’abril, però entre gener i setembre ja va ascendir a 24.560 milions, un 25,9% més que en el mateix període del 2022. Amb tota probabilitat, així, la xifra final superarà els 25.418 milions del 2022, que ja van suposar la quantitat més elevada des dels 30.640 milions del 2007. De fet, els deu principals bancs del país, que ja han presentat resultats, van guanyar 28.005 milions l’any passat, 6.211 milions i un 28,4% més que el 2022. La xifra del conjunt del sector serà només una mica més alta, ja que la resta d’entitats tenen una quota de mercat molt inferior.

El fort increment dels beneficis bancaris ha provocat crítiques socials i polítiques en els últims dos anys i ha sigut esgrimit pel Govern per impulsar l’impost al sector, que PSOE i Sumar han pactat convertir en permanent. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va proposar el cap de setmana passat en una d’entrevista a aquest diari que les entitats es puguin deduir de l’esmentat gravamen les quantitats que destinin a reserves i capital. Però la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ho va descartar dijous: «Dissenyarem l’impost perquè la banca també contribueixi al finançament dels serveis públics».