Els drets d’emissió de CO2 avui valen gairebé la meitat que fa un any

Europa es regeix des del 2005 per un sistema denominat Emissions Trading Sistem (ETS), que limita les emissions d’unes 10.000 instal·lacions de gran consum d’energia (centrals elèctriques i indústria) i de les aerolínies. Cada empresa té assignada a l’any una quantitat limitada de drets de CO2 que poden emetre a l’atmosfera de forma gratuïta en l’exercici de la seva pròpia activitat productiva. Si necessiten emetre’n més, han d’acudir a un mercat (subhasta) a comprar nous drets.

Sense quota assignada

El CO2 es converteix, així, en un cost més de producció de les instal·lacions més contaminants, cosa que explica el seu impacte a la factura de la llum. Les centrals tèrmiques de generació elèctrica, com els cicles combinats o plantes de carbó, són unes de les principals compradores d’aquests drets, al no tenir cap quota assignada de manera gratuïta. D’aquesta forma, una baixada o pujada dels drets d’emissió de CO2 impacta directament en els preus majoristes de l’electricitat, que es regeixen per un sistema marginalista segons el qual la tecnologia més cara és la que en determina el preu.

El gener del 2018 aquests drets es pagaven a 4 euros per cada tona de CO2; el 2019 es va arribar a 23 euros; el 2021, a 48, i l’any passat va arribar a la punta de 100 euros. Una tendència a l’alça que es troba en la filosofia de la mateixa mesura: si cada vegada contaminar costa més, les indústries deixaran de fer-ho. Amb un inici d’any en què, per primera vegada, s’ha produït una desescalada dels preus a la meitat. La pregunta és: ¿s’està aconseguint l’objectiu d’emetre menys?

Les emissions de CO2 van repuntar un 1,1% el 2023 a escala global, amb una alça del voltant de 410 milions de tones, segons un informe publicat fa dues setmanes per l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Però en el cas de la UE van disminuir gairebé un 9%, cosa que resta 220 milions de tones, en línia amb la caiguda observada el 2020, durant la pandèmia del coronavirus, segons el mateix informe, que atribueix el descens actual al desplegament d’energies renovables en el sector elèctric, però també a una situació macroeconòmica més feble i a l’eficiència més gran de la indústria.

Menys demanda

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

Aquestes tres circumstàncies que han rebaixat les emissions a Europa provoquen una més baixa demanda de drets d’emissió i coincideixen amb la lectura que en fan fonts del sector elèctric, que posen el focus en la desacceleració industrial, sobretot a Alemanya, que és un dels grans consumidors europeus, i a qui els inversors estan venent drets per cobrir les pèrdues en altres actius i obtenir més liquiditat. També plantegen l’efecte bola de neu: a mesura que el mercat baixa, s’alimenta la venda de posicions.

"La generació renovable en màxims està reduint significativament la producció amb gas i carbó en els mercats elèctrics europeus, principalment a Espanya i Alemanya. La demanda industrial segueix sense grans canvis a l’alça, un altre factor més que manté contingut el preu del CO2", reitera l’analista energètic d’Ignis Energía, Pedro Cantuel, a través d’un correu electrònic, i a això hi suma "uns fonamentals baixistes i un escenari de temperatures que no pressionen, de moment, els preus a l’alça". No s’ha d’obviar tampoc el component especulatiu, que va portar per l’aire els preus durant els últims anys.