"Els sopars s’han avançat"

A Barcelona, a la pràctica, molts restaurants tanquen cuina a les 23 hores, excepte els més turístics, al centre i al litoral, que solen tenir-la oberta fins a la 1 de la matinada. En alguns casos s’ofereix una carta de còctels o copes perquè el client pugui acabar la vetllada i perquè la sala pugui afegir un extra de facturació.

En aquest escenari, el conegut empresari Javier de les Muelas, al capdavant de restaurants com Speakeasy, Casa Fernández i Montesquieu, critica durament el "populisme" i "extremisme" de Díaz i que una vegada més el seu partit (Sumar) doni l’esquena a l’"estil de vida" de la marca Espanya, que considera d’èxit. Cita com a exemples els bars, restaurants i terrasses de qualitat a Barcelona. "Ja n’hi ha prou, d’intromissions", afirma, demanant més respecte als que "creen riquesa i ocupació".

L’empresari puntualitza que des de la pandèmia "s’han avançat els sopars de manera significativa". Creu que si la clientela ve abans, l’empresari ja s’organitza per no tenir obert fins a les dues, per exemple. "El que s’ha de ressaltar és que és molt difícil trobar gent per treballar", lamenta, com altres empresaris.

En ple Eixample, Carlota Claver, de La Gormanda, ha demostrat que es poden ajustar els horaris per conciliar professió i vida personal. També creu que després de la covid el client es va habituar a avançar els àpats, i ella va aprofitar aquest ajust d’hàbits per millorar el seu horari. El va adaptar millor als requeriments familiars, ja que la seva parella treballa amb ella i tenen dues filles. Ha retallat mitja hora la cuina (tanquen les 22.30) –el client "s’hi adapta" i fins i tot escurça la sobretaula– i s’ha atrevit a tancar dissabtes i diumenges. El canvi ha servit també per fidelitzar la seva plantilla, agraïda per no treballar en cap de setmana i amb un sol equip (no dos) en jornada partida, una opció que possibilita la viabilitat econòmica. Això sí, ho ha fet des de la llibertat que dona l’ampli marc horari a Catalunya, dins del qual es pot triar els propis límits.

Joan Junyent, director de Windsor, opina també que la demanda ja ha modulat els horaris. Admet que molts restauradors agraeixen poder acabar abans i conciliar, però avisa que imposar retallades horàries generarà "conflicte". "Pretenen millores socials per buscar rèdit electoral, però és l’empresari qui n’acaba pagant el cost, com ha passat amb la maternitat-paternitat i amb les baixes sense justificació de menys de tres dies", argumenta. "L’empresari no es nega a les millores, però han de sortir dels fons de l’Estat. Nosaltres ja assumim molts riscos".

Compte amb els preus

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social

Un altre aspecte que Junyent posa sobre la taula és que, si arriba un ajust de jornada laboral sense reducció de salaris, els treballadors tindran més temps per sortir, però es trobaran amb uns preus més alts perquè l’empresa "haurà de repercutir el sobrecost de personal en els seus productes". "Serà el mateix sou per a un món més car en un context d’inflació", calcula. I, tot i que en el seu cas, a la nit, fan un sol servei, manté que els que doblen o tripliquen taules i tenen una gran estructura laboral perdrien la rotació de taules.

Des del popular restaurant gallec O’Retorno, Fermín Pérez (que té sis menjadors més, gairebé tots a la zona) és un clar baròmetre de les nits de l’Eixample. "Ja estem tancant abans. A mitjanit ja no hi ha ningú al carrer. La gent ja sopa a partir de les vuit i els caps de setmana, a les deu", constata. En general, l’equip està arribant a casa una hora abans. Justament el que demanava la ministra.