La compra gairebé impossible

L’Executiu ha fixat un límit en el sou dels beneficiaris, 37.800 euros bruts a l’any. Malgrat que no inclou una limitació al preu màxim de la vivenda, aquest és intrínsec al topar la renda màxima que pot percebre. Aquest límit es podrà ampliar fins als 75.600 euros si els que compren són dues persones, quantia que pujarà en 2.520 euros per cada fill a càrrec, sempre que el beneficiari no disposi d’un patrimoni superior a 100.000 euros.

El limitat abast de la mesura està en treballadors que decideixin afrontar la compra de la seva primera casa sent solters. Un professional que cobri 37.800 euros bruts, percep de mitjana 2.388 euros nets al mes repartits en 12 pagues. Seguint els requisits dels bancs, únicament podrà destinar el 30% de la seva renda a pagar la hipoteca perquè l’entitat els la concedeixi. Això suposa una quota mensual del crèdit de 716 euros, que repercutirà directament en el preu màxim de la casa que podrà comprar. Tenint en compte tot això, el màxim préstec que una entitat atorgarà per adquirir una vivenda serà de 159.539 euros.

Notícies relacionades

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

Aquest import màxim posa en perill la veritable utilitat de la mesura en determinades ubicacions, especialment en aquelles on el preu de la vivenda és alt i podria ser considerada zona tensada, segons els criteris de la llei de vivenda, com les principals ciutats del país o els arxipèlags. Tenint en comptes els últims preus mitjans oficials publicats pel Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, corresponents al tercer trimestre del 2023, 6,08 milions d’habitants, gairebé el 13% de la població espanyola, viuen en municipis on el preu d’un pis mitjà de 50 metres quadrats, amb una habitació, val més dels 160.000 euros esmentats abans.

Per contra, aquesta mesura sí que tindrà molt abast, fins i tot permetent a futurs propietaris adquirir una vivenda d’una mida superior a 50 metres quadrats, en algunes de les principals capitals de província. Entre aquestes, destaquen la major part de les ciutats andaluses –a excepció de Màlaga i Marbella–, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, alguns municipis de la Comunitat Valenciana, Galícia, Extremadura o Múrcia.