Camp... de batalla

Els agricultors catalans van aconseguir dimecres una imatge que no havien obtingut ni els seus aguerrits col·legues francesos: bloquejar una ciutat. En aquest cas, Barcelona, que va viure el desembarcament d’uns 2.000 tractors que, per unes hores, en van col·lapsar les principals artèries, acompanyats fins i tot d’aplaudiments i aclamacions per part de molts transeünts. Una altra cosa és si es repeteixen més protestes d’aquest tipus.

Com dèiem la setmana passada, molts han descobert que el camp també existeix, que hi ha uns milers d’agricultors i ramaders –cada cop menys i amb dificultats per al relleu generacional– que elaboren part del que mengem i, en molts casos, ingressen menys del que els costa produir-ho. A aquests problemes se n’hi han sumat d’altres com uns costos cada cop més elevats i, per si tot això fos poc, l’impacte de la sequera en territoris com Catalunya.

Notícies relacionades

PERFIL | Rafael Jiménez Hoyos, el conseller delegat de Level que pilota els seus propis avions

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

Com ha passat a escala europea – la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat la retirada de la llei que retallava en un 50% l’ús de pesticides– la pugna política ha esclatat. No és difícil encendre la metxa ni recórrer a l’enemic exterior, el negacionisme i altres eines del populisme amb què l’extrema dreta es troba com un peix a l’aigua. I no només els més extrems. També altres forces polítiques, que es defineixen com a més moderades, es veuen temptades per aquestes pràctiques que apel·len a l’estómac en comptes de la racionalitat.

El cert és que som davant un gran problema, fins ara ignorat, que hauria requerit més pedagogia i treballar amb decisió i diàleg. El que és necessari no és fer marxa enrere sense més per por d’unes protestes que tenen un elevat percentatge de raó, sinó actuar perquè la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica siguin compatibles amb la subsistència i modernització d’un sector estratègic i essencial. Algunes de les pancartes a les tractorades ho recordaven a manera d’alerta: "El nostre final [pel del camp], la vostra gana" o "Sense sector primari la teva nevera es converteix en un armari". Doncs això.