Els ajuts a combustibles fòssils dificulten l’agenda climàtica

Les protestes dels agricultors francesos, que amenaçaven de bloquejar els accessos a París, van obligar el Govern francès fa poc més d’una setmana a abandonar els seus plans de reducció d’exempcions fiscals al dièsel per a ús agrícola. França és el país europeu que destina més subsidis als combustibles fòssils, com les gasolines o el gasoil. Espanya és el quart, després de França, Itàlia i Alemanya, on també han esclatat les protestes del camp.

El Parlament Europeu va aprovar al novembre una resolució que demana que es posi fi a totes les subvencions directes i indirectes als combustibles fòssils a escala nacional, de la UE i mundial, "al més aviat possible i com a molt tard el 2025". Es tracta d’una acció necessària per poder retallar en un 55% les emissions de gasos amb efecte hivernacle per al 2030, en la lluita per limitar l’escalfament global a 1,5 graus respecte als nivells preindustrials, i intentar d’aquesta manera acotar el màxim possible les greus conseqüències del canvi climàtic.

Els subsidis en el conjunt de països de la UE es van mantenir estables entre el 2015 i el 2021 amb prop de 56.000 milions d’euros, però van augmentar un 120%, fins als 123.000 milions el 2022, a causa de la crisi dels preus de l’energia, que es va intensificar amb la invasió russa d’Ucraïna. Els estats membres de la UE van implementar llavors més de 230 mesures de subsidis temporals per protegir a les llars i els diferents sectors econòmics, segons un informe de la Comissió Europea.

Per sectors, els subsidis es dirigeixen principalment a la indústria, les energètiques i al transport, i en menor mesura a les llars, a l’agricultura i a sectors transversals. El 2022 es van disparar els dirigits al transport, les llars i la indústria energètica. L’estudi considera com subsidis les ajudes directes, rebaixes tributàries, mecanismes de suport en ingressos o preus, i el suport a l’R+D en la indústria dels combustiles fòssils.

Les estimacions indiquen que el 2023 es van mantenir en 110.000 milions, segons les últimes dades de l’Agència Europea del Medi Ambient. Només el 47% dels subsidis aprovats el 2022 tenien planejat acabar abans del 2025, mentre que un 52% ni tan sols compten amb data de finalització. Per contra, els subsidis a les energies renovables van caure el 2021 per primera vegada des del 2015 als 86.000 milions, i es van mantenir igual durant l’any 2022.

Com més aviat millor

La Comissió Europea indica que amb les mesures actuals només es reduiran les emissions un 51%, i reclama l’"eliminació l’abans possible" de la persistència dels subsidis per dirigir-se, en canvi, a la innovació i al suport als grups vulnerables durant la transició.

Notícies relacionades

El salari digne

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i ministres de França, Holanda, Dinamarca, el Canadà, Finlàndia, Bèlgica, Àustria, Irlanda i Luxemburg es van unir en la Cimera del Clima de Dubai (COP28) a una declaració en la qual es van comprometre a posar fi als subsidis abans del 2025. No obstant, la Comissió Europea ha sol·licitat a Espanya que indiqui com i quan deixarà de donar subsidis als combustibles fòssils en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), el seu full de ruta per al 2030.

Els països tenen com a límit el 30 de juny per presentar els seus plans d’acció climàtica definitius tenint en compte l’avaluació de la Comissió, que reclama més ambició d’acord amb les metes establertes. Per ara, només Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Itàlia i Suècia han traslladat la intenció d’eliminar gradualment els subsidis als combustibles fòssils en forma de lleis o plans que especifiquen com ho faran.