César, 50 anys al teu costat

La mort de César Alierta deixa en mi un buit que res ni ningú podran ocupar. En César ha sigut algú molt important en la meva vida i amb la seva marxa perdo un referent. Un company de l’ànima, com va deixar escrit el poeta. Algú amb qui he compartit, no només innombrables projectes professionals, sinó, sobretot, una relació personal que m’ha marcat i enriquit profundament al llarg de moltes dècades. Algú amb qui he compartit grans ideals.

Amb una empenta i una personalitat imparable i magnètica, en César ha sigut, sense cap mena de dubtes, un dels executius més brillants de la nostra història empresarial. Intel·ligent, creatiu, visionari, inconformista i vital, va forjar a cop d’esforç una formació excepcional que des de la seva Saragossa natal el va catapultar a l’èxit.

Un treballador incansable que va establir les bases de la Telefónica que avui coneixem. Va promoure amb el seu gran equip l’expansió internacional, la diversificació i la digitalització del negoci, i va projectar la companyia a la categoria d’operador de referència global que avui té. Ho va fer amb enorme determinació i audàcia, sense cap tipus de complex i amb un marcat sentit i sentiment de país. Totes les paraules queden curtes per qualificar el seu llegat en una de les nostres companyies de bandera a escala mundial. Abans ja havia donat mostra del seu talent a Banco Urquijo, en la societat Beta Capital que ell mateix va fundar o a Tabacalera. On era, en César enlluernava.

En el pla humà, va ser sempre una persona de profundes conviccions morals i irrenunciable compromís social. El seu caràcter genuí i les seves maneres robustes eren l’avantsala d’un cor colossal i delicat. Recordo avui, amb especial carinyo, el viatge en què ens vam embrancar junts per donar resposta a una petició personal del papa Francesc en una audiència que vam tenir el privilegi de mantenir.

Notícies relacionades

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

El salari digne

Amb el seu to directe i la seva familiaritat habitual, en César va preguntar al Papa quina era la seva principal preocupació. L’educació dels nens sense possibilitats als països en vies de desenvolupament va ser la resposta. En aquell precís moment, en César em va agafar del braç i es va comprometre amb el Papa a deixar-se la vida en l’afany. D’aquella conjura va néixer el 2016 la fundació ProFuturo, un projecte que Alierta va liderar personalment des dels seus orígens i que ha permès ja l’alfabetització digital de milions de nens vulnerables d’arreu del món. Un projecte a què es va consagrar després de la seva retirada de la primera línia. Perquè en César va ser també un home de consensos, algú capaç d’aglutinar totes les sensibilitats al servei de les finalitats més nobles.

Va ser un marit extraordinari. Va tenir la desgràcia de no tenir fills, però també la immensa fortuna de compartir la seva vida amb una dona excel·lent. L’Ana va ser el centre de la seva vida. L’amor amb què la va cuidar durant els anys de la seva malaltia va resultar una impagable lliçó de vida per a tots els que ho vam viure. Va ser un amic lleial, sempre predisposat, d’afectes ferris i sincers. Allunyat d’artificis i compliments, sempre podies comptar amb ell. El seu exemple i el seu llegat són un tresor que tots ens hem d’esforçar per preservar. L’empremta que en César deixa al meu cor és eterna i profunda. César, et trobaré a faltar i espero que ens trobem en l’eternitat. Descansa en pau.