‘Start-ups’ en la maduresa

Fa un any es va aprovar la llei d’empreses emergents. Una iniciativa amb què flexibilitzar tràmits per a la creació i inversió en empreses de base tecnològica, millorar-ne la fiscalitat i reforçar-ne l’atractiu per a l’inversor. Amb això es pretenia assimilar el nostre marc jurídic al de la majoria de països europeus, i consolidar d’aquesta manera la destacada posició d’Espanya per atraure i estimular joves emprenedors nacionals i estrangers.

L’aplicació de la llei ha coincidit amb el sobtat i agut període inflacionari que ha impactat directament en els inversors especialitzats, cosa que ha dificultant l’accés de les start-ups a les seves fonts tradicionals de finançament. Per això, l’any transcorregut no pot servir de referència precisa per avaluar la bondat de la llei, però tot apunta que la competitivitat digital del nostre país, sustentada en la qualitat de vida i la suficiència de la seva xarxa de centres universitaris i tecnològics, s’ha vist enfortida.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

La llei ens arriba en un moment en què el sector digital va trobant el seu lloc al món. Enrere queda aquella fascinació per uns joves talentosos que podien acumular fortunes immenses en uns quants anys, així com l’errònia idea dominant que el digital arrasaria amb tot el que es coneixia fins al moment. No ha sigut així, i el digital conviu i es reforça amb el tradicional; un exemple d’això el tenim en el nostre enrobustit sector agrícola, que no pocs consideraven pràcticament en via d’extinció.

Les start-ups requereixen aquella bona regulació que els permeti consolidar-se com un sector dinàmic i amb personalitat pròpia; els acompanyi en el trànsit d’iniciativa digital a empresa tecnològica; els estimuli a arrelar al nostre país, i els converteixi en un instrument al servei de la competitivitat de l’economia en general, especialment d’aquest espès teixit de pimes que són les que sustenten l’ocupació.