Espanya perd 11.500 ocupats per la caiguda de l’hostaleria

Espanya va deixar enrere un novembre fluix per a l’ocupació, en el qual va perdre 11.583 llocs de treball respecte al mes passat però en el qual, malgrat això, també va aconseguir retenir la simbòlica cota dels 20,8 milions de treballadors en actiu. L’atur, per la seva banda, va trencar una ratxa de tres mesos consecutius a l’alça i va baixar en 24.573 persones, fins a un total de 2,7 milions d’aturats.

I, a escala territorial, Madrid, que està registrant una segona meitat d’any tan bona com dolenta va ser la primera, va retallar distàncies amb Catalunya gràcies a un intens guany d’ocupats (30.000). En aquest sentit, els catalans van perdre ocupats, però pocs. Catalunya va tancar novembre amb 1.316 afiliats menys a la Seguretat Social dels que tenia a principis de mes. Però va aconseguir retenir la simbòlica cota dels 3,7 milions de treballadors en actiu.

Per províncies, Barcelona (13.213) va tirar del carro, si bé no amb prou intensitat per salvar els números vermells. Mentre Girona (-8.528) i Tarragona (-5.269) van llastar l’estadística, marcats aquests territoris pels mals resultats de l’hostaleria. Lleida, per la seva banda, va registrar una pèrdua d’ocupació mínima (-732). A nivell d’atur, Catalunya pràcticament va tancar el mes en pla, amb un simbòlic repunt de 214 aturats més que a l’octubre, fins a un total 339.907 catalans apuntats a les llistes del SEPE.

A Espanya, el novembre sol ser un mes complicat per a l’ocupació, en el qual el pitjor dels resultats és una escabetxada en nombre d’afiliats i un bon resultat és salvar els mobles i deixar-se pocs cabells a la gatera. Aquest mes passat va ser més aviat dels segons, tenint en compte que el 2019, abans d’esclatar la covid, la Seguretat Social va perdre cinc vegades més afiliació, segons les dades publicades ahir pels ministeris de Treball i Seguretat Social.

Pèrdua de velocitat

El mercat laboral espanyol acumula diversos mesos perdent velocitat, si bé el vehicle no gripa. I, malgrat les múltiples pertorbacions internacionals i el desgast propi de dos anys de creixements sense precedents, continua avançant.

A nivell conjuntural, va arribar el fred, després d’una tardor més càlida de l’habitual i es van buidar les terrasses de gran part d’Espanya, cosa que va contribuir que l’hostaleria arrossegués cap avall l’ocupació. Va ser el sector, amb diferència, en què més ocupació es va destruir, d’acord amb 115.539 afiliats menys que a l’octubre. Els bars i restaurants porten desinflant-se des d’agost, si bé la pèrdua d’ocupació aquest mes de novembre ha sigut especialment intensa.

Notícies relacionades

Aquests són els diners exactes que l’OCU recomana tenir al banc, ni més ni menys

Holaluz, el tortuós camí per recuperar l’energia

La campanya de rebaixes del Black Friday i el Cyber Monday ha sigut relativament poc explosiva quant a contractacions i el comerç amb prou feines s’ha reforçat, deixant un saldo de 23.257 d’ocupats més respecte a octubre. Més han compensat, en part, les contractacions en educació (38.024). Les activitats administratives (10.169) ocupen el top 3 de sectors que més han crescut en empleats.

L’any 2023 està a punt d’arribar a la seva fi i Espanya apunta a un notable alt en el balanç final. No aconseguirà, més que probablement, tancar l’exercici per sobre dels somiats 21 milions de treballadors en actiu. Una possibilitat que va semblar real per moments durant la primavera de matrícula d’honor que va marcar el mercat laboral. Però tampoc cedirà la cota dels 20,8 milions d’ocupats, cosa que es tradueix en més de mig milió més de cotitzadors que fa un any i gairebé dos milions més que abans d’esclatar la pandèmia.