Brussel·les inclou l’hidroducte Barcelona-Marsella en la seva llista de projectes prioritaris per rebre finançament

La Comissió Europea aspira a atorgar prioritat en el finançament i en la tramitació de permisos a l’hidroducte que unirà la Península Iberica amb França, a través de la connexió submarina entre Barcelona i Marsella (BarMar) i la resta de la infraestructura fins a Alemanya, segons l’esborrany de projectes qualificats com a Projecte d’Interès Comú (PCI), al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i que ha sigut objecte de discussió aquest dimecres en una reunió d’alt nivell a la capital europea entre representants de la Comissió Europea i dels Govern dels Vint-i-set. No obstant, desenes d’organitzacions ambientals i de la societat civil han enviat una carta als participants de la reunió per demanar-los que s’oposin a aquest projecte per la falta d’informació sobre «la seva viabilitat tècnica i econòmica» i les seves «repercussions greus sobre el clima».

Cada dos anys des del 2013, la Comissió Europea elabora una llista de Projectes d’Interès Comú (PCI) a què poden optar projectes clau d’infraestructura transfronterera que connectin els sistemes energètics dels estats membre. Formar part d’aquesta llista atorga un estatus per, a més de tenir prioritat per sol·licitar fons, poder realitzar una planificació i concessió de permisos accelerada, obtenir millors condicions regulatòries, menors costos administratius a través processos d’avaluació ambiental simplificats i dona més visibilitat per als inversors.

La Comissió Europea ha inclòs el corredor d’hidrogen verd entre Espanya i França a l’esborrany de la seva proposta que, en tot cas, encara podria ser objecte de modificacions abans que es faci pública a finals de novembre, segons fonts de l’executiu comunitari. Després, el llistat haurà de rebre l’aval del Parlament Europeu i del Consell per a la seva aprovació definitiva que podria arribar entre el gener i el febrer, segons l’operador gasista espanyol i principal impulsor del projecte, Enagás. A partir de llavors, el projecte podria sol·licitar finançament del fons Connecting Europe Facility, segons va explicar dimarts en la presentació de resultats el seu conseller delegat, Arturo Gonzalo Aizpiri. Enagás preveu prendre la decisió definitiva de finançament el 2025 i començar la construcció el 2026, va afegir.

Més projectes espanyols

A part del corredor d’hidrogen verd hispanofrancès, en la llista també hi apareixen un altre tipus d’infraestructures energètiques espanyoles, com la interconnexió elèctrica del golf de Biscaia, entre les localitats de Gatika (Espanya) i Cubnezais (França); la interconnexió amb Portugal entre Fontefría (Espanya) i Vilanova (Portugal) i la unió a través del Pirineu entre Navarra (Espanya) i Landes (França) i Aragó (Espanya) i Marsillon (França). També projectes de bombatge reversible, com Aguallo II, Los Guajares i Navaleo, o les màquines per produir hidrogen, denominades electrolitzadors, projectades Tarragona, Cartagena, la Vall Andalusa de l’Hidrogen i Astúries H2Valley per subministrar hidrogen renovable als pols industrials locals.

És la primera vegada que Brussel·les inclouen infraestructures d’hidrogen. A més del denominat BarMar i els seus ‘afluents’ (tota la infraestructura interna dins d’Espanya, a excepció de la unió Guitiriz-Zamora, i Portugal, així com les connexions entre França i Alemanya, denominades HyFen i H2Hercules South) també hi figura el corredor d’hidrogen verd que uneix Itàlia, Àustria i Alemanya, que apareix en el full de ruta del Govern alemany com a competidor del corredor hispanofrancès, tot i que aquest dimarts Arturo Gonzalo Aizpiridescartava aquesta competència per parlar de «complementarietat» entre infraestructures europees.

Critiques ambientalistes

Organitzacions ambientals com Greenpeace i Ecologistes en Acció critiquen la inclusió del projecte hispanofrancès en la llista de Projectes d’Interès Comú perquè consideren que «corre el risc de no ser necessari en el futur per estar sobredimensionats i no respondre a les necessitats de la transició energètica», segons expliquen en la missiva. «Tot i que l’H2Med es presenta com una de les principals solucions per accelerar la descarbonització de la Unió Europea, existeix molta preocupació sobre la seva utilitat i necessitat real», indiquen.

Notícies relacionades

Competència alerta de possibles «sobreinversions» en l’hidroducte BarMar perquè se’n desconeix la demanda potencial

El Govern planeja donar un segon ús als embassaments com a magatzems d’energia

En edicions anteriors (2013, 2015 i 2017), Brussel·les havia inclòs l’antecessor del BarMar, el gasoducte nonat conegut com a Midcat, que aspirava a unir Espanya i França a través del Pirineu. En l’última actualització, de 2019, ja no apareix. Va ser, de fet, després de la pressió d’Espanya a França per reprendre aquest projecte de gasoducte en plena crisi energètica, quan, de manera sorprenent, Espanya, Portugal i França van anunciar fa gairebé un any en una cimera a Alacant l’acord per crear un nou projecte, en aquest cas submarí i per transportar només hidrogen verd.Fa una setmana es va afegir públicament Alemanya al projecte.

L’objectiu del corredor és transportar uns 2 milions de tones d’hidrogen verd a partir del 2030, cosa que suposaria el 10% de la demanda total del continent en aquesta data. Espanya i Portugal serien els productors de l’hidrogen –a partir de generació renovable– i Alemanya el principal consumidor –el país calcula que consumirà 3,9 milions de tones el 2030, de les quals entre el 50% i el 70% haurà de ser importat–, mentre que França tindrà una funció «essencialment de trànsit».