La proposta del PP sobre la baixada d’impostos

Iñaki Berasaluce (Europa Press)

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El PP fa bandera de la baixada d’impostos. Alhora que defensen polítiques pressupostàries que redueixin el dèficit públic anuncien rebaixes fiscals: «Les persones saben millor que ningú a què dedicar els seus diners», afirmen com a principi essencial. A més d’adequar la tarifa de l’IRPF a la inflació, una cosa que han fet ja comunitats governades pels populars, i una cosa rebutjada per l’Executiu de Pedro Sánchez, es comprometen a abaixar aquest gravamen a les rendes de fins a 40.000 euros, que suposen més del 75% del total dels contribuents. També es comprometen a suprimir l’impost a les fortunes de més de tres milions d’euros, creat per l’Executiu actual, en principi amb caràcter temporal.

Però es tracta d’una filosofia que ensopega amb les recomanacions d’entitats com el Fons Monetari Internacional (FMI), que després de les mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia recomana ajustos pressupostaris, sigui per la via de retallar despeses o per la d’apujar impostos. En les eleccions del 2011, Mariano Rajoy (PP) va guanyar prometent rebaixes d’impostos i una de les seves primeres mesures va ser apujar-los, com l’IRPF i l’IVA, argumentant la mala situació de les finances públiques heretada dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) amb un dèficit del 9% del PIB. En la legislatura següent els va abaixar.

En la presentació del seu últim informe econòmic, el director d’EsadeEcPol, Toni Roldán, va afirmar que amb prou feines hi ha marge per a baixades d’impostos a curt termini i va reclamar un procés de consolidació fiscal per complir els objectius de dèficit. I va recrdar fins i tot el breu mandat de Liz Truss al capdavant del Regne Unit, amb un programa de rebaixes d’impostos tan dràstic que se la va carregar.

Alejandro Esteller-Moré, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), critica que des del PP es parli de política fiscal «confiscatòria» i reclama ser més «acurats en les expressions, ja que en cap cas s’exigeix el 100% dels ingressos. Assegura que els votants d’esquerres solen tenir la percepció que la pressió fiscal és baixa, i els de dretes, que és alta.

Afirma que que la Comunitat de Madrid, governada per Isabel Díaz Ayuso, «ha desintegrat fiscalment el país». I ara, per exemple, el nou Executiu popular al País Valencià ja anuncia la supressió d’impostos com el de successions o el de patrimoni. I recorda que, malgrat la bonança econòmica actual, continuem tenint un dèficit públic del 4,2% del PIB. «Si es mantenen les despeses i es redueixen els impostos, el dèficit creixerà. Hi ha un discurs d’ineficiència i duplicitats, però no poden ser tan elevades per a una gran rebaixa del dèficit», adverteix. 

Recuperació i ocupació

El PP assegura que «els impostos baixos representen un incentiu per a la recuperació i l’enfortiment de l’activitat econòmica, així com per a la generació d’ocupació». Entre les propostes hi ha la reducció de la càrrega tributària per la inflació, que els experts avalen; així com la simplificació de l’IRPF», una expressió que, segons Esteller-Moré, sol emmascarar una baixada dels tipus.

Notícies relacionades

També defensen reduccions de l’impost de béns immobles (IBI) o les llicències de construcció «per incentivar l’activitat econòmica i la creació d’ocupació». Al seu torn, com a més concret, anuncien que abaixaran l’IVA de la carn, del peix i les conserves de manera temporal. 

En tot cas, la pressió fiscal a Espanya, malgrat la seva tendència a l’alça, se situa entorn de la mitjana de la Unió Europea (UE), amb altres socis que estan per sobre, com Dinamarca, França, Itàlia o Alemanya. I és que, segons Esteller-Moré, no és tant una qüestió de quant es paga, sinó quantes vegades es fa, a diferents administracions, perquè així fa l’efecte que es paguen molts impostos. 

Temes:

Impostos IRPF