Préstecs polèmics

¿Què pot passar amb les hipoteques a l’IRPH? Tres claus de la sentència de la justícia europea

La sentència europea de l’IRPH obre una bretxa en el sistema judicial espanyol

Hipoteques a l’IRPH: ¿què passa amb la decisió de l’advocat de la UE?

33769952 591

33769952 591 / JOSEP GARCIA

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La justícia europea tornarà a dictaminar aquest dijous sobre les hipoteques vinculades a l’índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH), avalat pel Tribunal Suprem, però sobre el qual s’ha de pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) després de la petició d’un jutjat de primera instància de Palma de Mallorca. En joc hi ha un mínim de 3.000 milions d’euros, tot i que s’ha arribat a parlar de fins a 18.000 milions. Els bancs miren de transmetre tranquil·litat a l’afirmar que és la cinquena vegada que el TJUE es pronuncia sobre la qüestió i les altres vegades no ha suposat cap disgust per a les entitats. Ara, el TJUE haurà de resoldre les qüestions prejudicials remeses el març del 2022 pel jutjat de primera instància de Palma de Mallorca sobre si el fet que les entitats comercialitzessin l’IRPH sense aplicar un diferencial negatiu per igualar-lo a altres tipus del mercat, com estableix el criteri normatiu de la circular 5/1994 del Banc d’Espanya, és una pràctica deslleial i indici del seu caràcter abusiu.

¿Què és l’IRPH?

L’IRPH va ser un índex oficial, avui en desús, elaborat pel Banc d’Espanya, i el segon més utilitzat, després de l’euríbor, en les hipoteques a interès variable. Per calcular-lo es feia una mitjana de l’interès cobrat per les entitats, incloent-hi les despeses en préstecs a més de tres anys. Gairebé sempre ha sigut superior a l’euríbor. És més beneficiós per a les entitats bancàries i en la majoria dels casos negatiu per al client. Fins a l’1 de novembre del 2013 van conviure tres tipus d’IRPH. A partir de llavors, dos (l’IRPH bancs i l’IRPH caixes d’estalvi) van deixar de publicar-se segons s’establia en l’Ordre EHA/2899/2011, del 28 d’octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris. Només es va mantenir l’IRPH del conjunt d’entitats. El Banc d’Espanya el publica amb el nom de «tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys per a l’adquisició de vivenda lliure». Al maig estava en el 3,967% i l’euríbor, en el 3,862% el mateix mes.

¿Quin és el problema?

No es tracta d’una referència hipotecària il·legal, però ha sigut generalment més alt que l’euríbor. La polèmica sobre aquest índex va començar cap al 2013, quan l’euríbor va començar a baixar fins a caure a nivells negatius. Però la qüestió essencial és el procediment seguit pels bancs al vendre’l. En aquest sentit s’ha posat en dubte la seva transparència. La demanda d’un client contra Bankia el 2018 per una hipoteca de 132.222,66 euros concedida el 2001 amb un tipus d’interès d’IRPH de més de 0,25 punts, amb un préstec que es va encarir entre 18.000 i 21.000 euros, va portar el jutjat de primera instància de Barcelona a elevar una qüestió prejudicial perquè l’alt tribunal europeu analitzés si es va comercialitzar amb la deguda transparència. L’any passat, el Tribunal Suprem va avalar aquesta referència, malgrat admetre que no era transparent. és a dir, retret sense penalització. Anteriorment, la justícia europea havia insistit en la falta de transparència de l’IRPH. Després de la sentència del Suprem, el jutjat de primera instància de Palma va elevar una altra qüestió prejudicial davant el TJUE.

Notícies relacionades

Durant anys, els bancs van explicar als clients que l’IRPH era més segur que l’euríbor perquè variava menys d’un mes a l’altre. Però moltes van deixar d’explicar com es calcula i que gairebé sempre cotitzaria més alt que l’euríbor. És a dir, que hi va haver persones que van contractar un préstec lligat a l’IRPH sense saber què estaven contractant i que els sortiria més car. Si la justícia europea decideix a favor dels consumidors es tornaria a obrir la porta a reclamar per part dels afectats per aquest índex en els casos que els bancs, al comercialitzar aquestes hipoteques, no complissin el que estipula la circular. En cas contrari, les opcions de poder-ho fer es redueixen. Des de fa anys, els jutjats de primera instància han donat la raó als consumidors, al considerar que per ser transparent, el contracte ha d’incloure explicacions detallades com comparacions amb altres índexs, evolució històrica i previsions sobre la seva evolució, però el Tribunal Suprem i després el TJUE van limitar molt aquests requisits.

¿Què hi ha en joc?

Hi ha molt poques xifres actuals sobre aquesta matèria i la majoria de bancs s’afanyen a afirmar que suposa un pes residual en la seva cartera hipotecària, en molts casos heretada de les antigues caixes. El 2019 es calculava que els afectats podrien ser al voltant d’1 milió de clients i l’exposició de la banca, d’uns 18.000 millons d’euros. Les diferents entitats van comunicar llavors la seva exposició a aquest tipus de préstecs. CaixaBank encapçalava la llista amb 6.446 milions d’euros, seguida del Banc de Santander (4.300 milions d’euros, majoritàriament procedents del Banc Popular, que va absorbir); el BBVA (3.100 milions d’euros), Bankia (1.600 milions d’euros), Banc Sabadell (831 milions d’euros), Liberbank (209 milions d’euros, dels quals 99,5 milions són atorgats a treballadors del banc) i Unicaja (200 milions d’euros). Kutxabank va admetre una exposició a l’IRPH de 727 milions d’euros. Bankinter, per la seva banda, va assegurar que no havia comercialitzat cap hipoteca referenciada a aquest índex. Algunes de les entitats ratifiquen aquestes xifres que es van donar fa tres anys.