Tempesta financera

Niño Becerra alerta de la «dinàmica diabòlica» del BCE amb la pujada dels tipus d’interès

L’economista assegura que els bancs centrals «faran el que sigui per evitar que un banc faci fallida»

  • El Banc d’Espanya avisa: vigila si veus aquest senyal als teus bitllets

  • La predicció que causa terror entre els clients dels supermercats

Niño Becerra alerta de la «dinàmica diabòlica» del BCE amb la pujada dels tipus d’interès

David Castro

1
Es llegeix en minuts

El Banc Central Europeu (BCE) va decidir aquest dijous pujar els tipus d’interès en 0,5 punts percentuals més, amb la qual cosa el tipus principal se situa en el 3,5%. Això suposa assolir un màxim que no es veia des del novembre del 2008, a l’inici de l’anterior crisi econòmica. A més, l’alça es produeix en plena tempesta bancària. Malgrat això, la presidenta del banc central de l’euro, Christine Lagarde, va prometre liquiditat a la banca en cas de necessitat. En canvi, l’economista Santiago Niño Becerra no creu que la decisió del BCE ajudi a reduir la inflació actual. Al contrari, avisa que l’augment de tipus és una «dinàmica diabòlica» que també pot perjudicar les entitats financeres.

Notícies relacionades

El doctor en economia i catedràtic emèrit de la Universitat Ramon Llull considera que la pujada constant dels tipus d’interès (la sisena consecutiva) danyarà uns bancs en particular. Concretament, als que hagin comprat productes financers a llarg termini, que tenen un risc relativament baix i una rendibilitat alta. «És una pràctica que funciona molt bé quan els tipus són baixos, però dona pèrdues quan són elevats», va explicar aquest dimecres al programa de ràdio ‘Versió Rac1’. Per això incrementar els tipus provocarà problemes en les entitats.

«El que sigui per evitar que un banc faci fallida»

Per resoldre’ls, serà necessari injectar liquiditat, per a la qual cosa el BCE va dir estar preparat. Niño Becerra també s’ha pronunciat pel que fa al cas. «Els bancs centrals, ajudats o impulsats pels governs, faran el que sigui per evitar que un banc faci fallida. En cas que passi, rescataran els dipositants per evitar un pànic», va assegurar, i va posar com a exemple el rescat del First Republic Bank dels Estats Units, que van rebre 30.000 milions de dòlars, i el crac del suís Credit Suisse. Tot i això, l’expert va recordar que aportar liquiditat comporta generar més deute.