El fenomen dels taxistes pakistanesos de Barcelona arriba a Madrid: «Aquí conduir és difícil»

Muhammad Adeel porta una camisa blanca i unes sabates negres impol·lutes, té només 30 anys, somriu quan parla i diu Madrid amb molta gràcia, com si tingués accent a la ‘a’. Fa menys de dos anys que és aquí i no vol canviar de ciutat. «La llibertat del taxi no la tens en cap feina. Saps que pots treballar 16 hores com a màxim i pots començar i acabar quan vulguis, ets més lliure», explica a la parada d’Ópera junt amb el seu germà, Muhammad Bilal, i un amic, Fermad Masan, abans de començar el seu torn.

Tots tres són pakistanesos. Els dos germans van venir a Madrid després que el juny del 2021 l’Ajuntament de Madrid canviés l’ordenança que regula el taxi. La nova normativa, que va establir entre altres coses taxes fixes en els trajectes cap a i des de l’aeroport Adolfo Suárez Madrid Barajas a la capital, va eliminar l’article 28.3 d de l’anterior ordenança, que datava del 2012 i que obligava els conductors a tenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria (ESO) o equivalent. En el cas de titulacions obtingudes a l’estranger s’havia de convalidar, un procés que podia trigar sis o set mesos i que feia que molts immigrants es fessin enrere. 

Al flexibilitzar-se les condicions, desenes de pakistanesos han arribat a Madrid a treballar al taxi. En poc temps han passat de comptar-se amb els dits de la mà a sumar-ne més de 250, 50 dels quals ja tenen llicència en propietat, segons fonts del sector. «Són gent molt treballadora, molt lleial, i entusiasta i cada vegada en són més», aprecia José Miguel Funez, responsable de Comunicació de la Federació Professional del Taxi de Madrid, sobre un fenomen que fa anys que passa a Barcelona: els pakistanesos són uns 2.000 dels 10.500 taxistes que hi ha a la capital catalana. Fins i tot tenen la seva pròpia associació gremial. 

A Madrid, segons dades del portal de transparència de l’ajuntament, els pakistanesos ja són el 25% dels conductors de procedència estrangera amb targeta en actiu, que són un total de 1.084 dels 16.886 taxistes amb permís per conduir en l’actualitat. «Cada mes en venen més pel boca-orella », assegura Adeel, que juntament amb el seu germà residia a València des del 2013 fins que va fer el salt a Madrid. «Treballàvem a l’hostaleria, a fàbriques...». 

Els pakistanesos treballen tant per a amos particulars de llicències de taxi com per a flotes, en molts casos repartint-se amb el propietari del vehicle el 50% dels ingressos. A Milanuncios hi ha moltes entrades que demanen conductors. «Som els nostres propis caps. Si treballes més hores guanyes més, i aquí es guanya bé. No és com altres feines que has de complir un horari, i comences i acabes quan et diguin», apunta Bilal, que com la resta prefereix treballar al torn nocturn.  

Al sector són coneguts per la seva astúcia. Saben on són les zones calentes depenent del dia. «Se saben tots els horaris. No els trobaràs un dilluns a Barajas, saben que la millor hora és dijous al vespre, que és quan hi arriben més vols», assegura Funez. «Tenim un grup de WhatsApp de gent del nostre país. En som més de 200. Ens avisem d’on hi ha feina i on hi ha controls», confirma Muhammad Adeel, que fa mesos que mira de comprar la seva pròpia llicència, però no ha aconseguit el banc que li avanci els diners que costa i que oscil·len entre els 100.000 i els 120.000 euros. «És molt complicat, no hi ha manera. Et demanen tenir-ne ja el 40%», lamenta. 

Segons expliquen a la Federació del Taxi, cada vegada són més també els pakistanesos que aconsegueixen comprar una llicència. «Creixen», explica Funez, «perquè la seva fórmula de comprar és molt bona. Són gent de molta paraula, es respecten molt, i entre uns quants estalvien diners per a un pot comú i quan s’engreixa compren una llicència, i després una altra, i així». Quan un l’aconsegueix munta una mena de festa, normalment a la T-4 de Barajas, on convida a arròs biryani, amb carn i espècies, típic del seu país, i a un dolç tradicional. 

Sobre la seva experiència conduint per la capital, els pakistanesos reconeixen que conduir a Madrid és «difícil. Aquí la gent condueix pitjor, tots t’intenten avançar. S’ha d’estar amb tots els sentits. Vas per un carrer normal i et pots creuar una persona de sobte, s’ha d’estar sempre alerta», asseguren. El que sí que tenen clar és que anar amb el taxi és molt millor que conduir un VTC. «Ells potser tenen més feina que nosaltres, poden guanyar 100 o 150 euros més al dia», admet Bilal, però «hi ha llocs on no es poden aturar o no poden entrar. Amb el taxi tens més llibertat i no t’has de menjar tant el cap».  

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Sobre el lloc més estrany al qual els han demanat anar asseguren que és a «Valdemingómez i a San Cristóbal, a Villaverde», destinacions a les quals acudeixen drogodependents a comprar estupefaents. «Mirem de no anar-hi a la nit». Tot i així tenen clar que Madrid «és més segur que València o Barcelona» a l’hora de portar un taxi. «Un dia em van intentar robar el mòbil, vaig trucar al 112 i la Policia va arribar en dos minuts», se sorprèn encara Adeel, que com la resta somriu al preguntar-li quina emissora porten posada al cotxe. «Els 40 [Principales], els joves ens la demanen molt», admeten tots tres. 

Ara com ara, la convivència amb la resta de companys espanyols és molt bona, tot i que des de la Federació recorden que s’ha de mantenir «uniformitat» en la vestimenta, amb referència al fet que alguns porten turbant, afirma Funez, que valora positivament la importància que li donen a portar el taxi. «Són molt entusiastes, venen en alguns casos del no-res, i conduir el taxi és per a ells un motiu d’orgull. Això és positiu».